La plana de la Seu, tanben coneguda coma ribièra de la Seu, es una plana que se tròba als Pirenèus catalans. La plana es formada del riu Segre a la siá confluéncia amb lo riu la Valira. La plana es una clotada, espaci de terren entre terrens mai nauts, produch de l'enfonzament d'una dovella pirenenca, terraplenada pus tard per depauses lacustres miocenics. E ont i aguèt un lac miocenic.

Panorama dempuèi Vilanova de Banat, de la plana de la Seu.

La plana de la Seu comença al nomenat trauc de la Seu, es a dire a l'Estret de las Cabanotes, a la ribièra de Arsèguel ont çò Segre s'òbri pas. La ribièra de la Seu es virada de nautas montanhas e sarradas, la mai vistosa que n'es la sèrra del Cadí, coronada de ròca blanca, importanta escarpament de falha que limita pel sud la fòssa tectonica. A la plana se tròba la vila de la Seu d'Urgèl, vila que li dona nom a la plana. S'i tròban tanben les Torres, entre autres endrechs de la municipalitat de la Seu d'Urgèl, e la part bassa d'Alàs (Alàs i Cerc).

A l'encòp, a la plana ras de la Valira, i a un ressegat alongat parallel al riu. La part de ponent es accidentada pels contrafòrts que devaran del tossal d'Estelareny e del calhau del Àliga e que atenyen los 817 mètres al tuc del Corb. Per l'esquèrra del Segre lo territòri es fòrça mai ampla, adaigat per divèrsas sèquies e de canals que prenon las aigas del meteis riu.