Pirenèus Atlantics

departament francés

Eths Pirenèus Atlantics (64) que son un departament de França. Ua partida deth departament qu’ei en Occitània (Biarn e Baish Ador) e er’auta partida qu’ei eth Bascoat nòrd. En 2020, 500 439 de 687 240 abitants vivèvan dens era partida occitana.

Infotaula d'entitat administrativaPirenèus Atlantics
Pyrénées-Atlantiques (fr)
Basses-Pyrénées (fr) Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialPyrénées-Atlantiques (fr)[1] Modifica el valor a Wikidata
Entitatdepartament francés Modifica el valor a Wikidata
EponimPirenèus e Ocean Atlantic Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaNòva Aquitània Modifica el valor a Wikidata
País Gasconha, Bearn Armas de Bearn
Bascoat
CapitalaPau Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • President Modifica el valor a WikidataJean-Jacques Lasserre (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas43° 15′ 00″ N, 0° 50′ 00″ O
Superfícia7 645 km² Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambGers
Província d'Òsca
Navarra
Lanas
Hauts Pirenèus
Guipuscoa Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantPic de Palas (2 974 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala693 027 Modifica el valor a Wikidata ab. (1 de genièr de 2021 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat90,65 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2FR-64 Modifica el valor a Wikidata

Sit weble64.fr Modifica el valor a Wikidata

Istòria modificar

 
Eth departament deths Baish Pirenèus en 1790
  •      Labord
  •      Baisha Navarra
  •      Sola
  •      Bearn
  •      Lanas (Gasconha)
  •      Termièra linguistica basco-occitan
  • Eth departament nomat iniciaument "Pirenèus Baishs" que'u creèn ara Revolucion Francesa, eth 4 març de 1790 en aplicacion dera lei deth 22 de deceme de 1789, en ajónher Bearn, eras tres províncias bascas (Labord, Baisha Navarra e Sola) e quauques comunas gasconas.

    Òm pòt notar era preséncia de duas enclavadas deths Nauts Pirenèus qu'amassan cinc comunas ar èst deth departament.

     
    Eth departament deths Baish Pirenèus en 1857 après l’annexion de Sent Esperit a Baiona

    Eths Baishs Pirenèus que prenón eth nom de Pirenèus Atlantics eth 10 d'octobre de 1969.

    Era geografia modificar

    Eth departament deths Pirenèus Atlantics que hè partida dera region de Nòva Aquitània. Qu'ei ara termièra deths departaments deras Lanas, de Gers e deths Nauts Pirenèus, tant coma d'Espanha. Qu'ei bordat ar oèst per eth golf de Gasconha.

    Eth clima modificar

    Eths Pirenèus Atlantics que coneishen ua variacion d'altitud de près de 3000 mètres entre eth punt mei baish e eth mei haut. Non i a donc pas un sol clima. Era temperatura mejana deth departament que s'abaisha desempuish eras planuras dinc aths soms, on pòt nevar en tota sason.

    Era temperatura dita normau qu'ei era deras planuras : qu'ei pro doça. Eth clima qu'a un sarròt de caracteristicas (egalitat deras temperaturas, doçor, mantuas plojas).

    Era beutat deth cèu sustot en abòr, qu'ei hòrta ens Pirenèus Atlantics, coma ac ditz era cançon "Bèth Cèu de Pau".

    Era demografia modificar

    Non sembla pas i aver nat nom particular tà aperar eths poblants deths Pirenèus Atlantics. Eths Occitans que pòblan Biarn e lo Baish Ador mentre qu'eths Bascos pòblan eth Bascoat. Desempuish era Revolucion e era creacion deth departament, tots que partatjan eth medish departament. Mès de 1790 a 1969, eths abitants qu'estón enqüèra aperats eths Baish-Pirenencs.

    Eras lengas modificar

    • Er occitan (gascon) que's parla dens la zona orientau deth departament, en Biarn, e tanben en parçan deth Baish Ador (Baiona, Biàrritz, Anglet). Qu'ei ensenhat dès era mairau enas escòlas Calandretas.
    • Eth basco (euskara en basco) qu'ei parlat enas vilas e vilatges deth País Basco, ena part occidentau deth departament (e tanben, mès recentament, en parçan deth Baish Ador pr'amor der'immigracion vienent deu País Basco). Era senhalizacion estradèra qu'ei bilingüa, e eth basco qu'ei ensenhat ens collègis, eths licèus e eras Ikastolak.
    • Eth francés qu'ei era lenga oficiau, coma ena rèsta deth territòri francés.

    Era gastronomia modificar

    Biarn, eth Baish Ador e eth País Basco que presentan totas eras especialitats gastronomicas deth sud-oèst.

    Véder tanben modificar

    Ligams modificar

    1. URL de la referéncia: https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/JORFTEXT000000332059.