Las pintardas (var. pintrada, pinca, pinta)[1] son d'aucèls de l'òrdre dels Galliformes e de la famille dels Numididae (a vegada plaçat dins aquela dels Phasianidae), originaris d'Africa, al plumatge escur pigalhat de blanc, que se noirisson de granas e tanben de vèrms,  formiga, aranhas, langasta. Unas son domesticadas. Polalha d'ornament, son subretot apreciadas per lor carn.

Istòria modificar

La principala pintarda domestica (Numida meleagris) garda de son aujòl l'instincte de se jocar e un caractèr fèr. Importada d'Africa pels Grècs e los Romans que l'utilizan coma ofèrta als dieus e se fa venir en polassariá. Foguèt un navigator venecian al servici del Portugal que menèt un especimèn d'Africa de l'Èst. Foguèt introducha al sègle XV en França qu'es lo primièr país de seleccionar de pintardas per abalir, e en 2010 èra lo primièr productor mondial amb sas regions d'elevatge dels Païses de Léger, d'Aquitània, de Ròse Alps e de la Region Centre[2].

Descripcion modificar

Es un aucèl gregari e terrèstre popoda, de talha mejana (de 40 a 72 cm), de pichon cap cornat e de coa corta e penjanta. De largas zonas de pèl nuda ornan lo còl e lo cap; fòrça espècias pòrtan una cresta o un casc ossificat.

La pintarda comuna, Numida meleagris, possedís una crèsta cornada sul cap e de barbilhs violets. Se fa venir per sa carn, subretot en França, primièr país productor de pintardas, ont es considerada coma domestica. Es originària d'Africa o viu a l'estat salvatge sus la majora partida del continent. De populacions fèras (tornadas a l'estat salvatge) existisson sus l'illa d'Haití, en Caraïba.

Aquel gallinacèu es omnivor; se noirís de verd, de baias, de granas, d'insèctes e autres pichons invertebrats, de pichons vertebrats (mirgas, granhòtas...). Quitament s'es capabla de volar, es subretot correire.

La pintarda pond entre 12 a 15 uòus. Après 27 a 28 jorns d'incubacion, es l'espelida. Los dos parents participan a l'elevatge dels pintadons.

Abitat modificar

Lea pintaradas vivon en Africa, al sud de Sahara, ont ocupan una larga varietat d'abitats, dempuèi la sèlva pluviala densa fins a miègdesèrt.

Lista desl genres e espècias modificar

Segon classificacion de referéncias (version 5.1, 2015) del Congrès ornitologic internacional (òrdre filogenic):

  • Agelastes
    • Agelastes meleagrides – Pintarda de pitre blanc
    • Agelastes niger – Pintarda negra
  • Numida
    • Numida meleagris – Pintarda de Numidia
  • Guttera
    • Guttera plumifera – Pintarda plumifèra
    • Guttera pucherani – Pintarda de Pucheran
  • Acryllium
    • Acryllium vulturinum – Pintarda vulturina
    • Agelastes Aupée - Pintarda blanca e popuda

Terminologia modificar

Lo substantiu femenin[3],[4],[5] pintarda es un manlèu, al portugués,, pintada, es a dire « (aucèl) pintrat »,, el meteis venent de femenin del particip passat de pintar del (« pintrar »),,, vèrbe eissit de latin vulgar *pinctare, varianta de *pictare particip passat de pingere

Nòtas e referéncias modificar

  1. Congrès permanent de la lenga occitana. Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Cèrca «Pintade». [Consulta: 5 de genièr de 2023]
  2. Modèl:Académie [consulté le 23 novembre 2016].
  3. (fr) Definicions lexicograficas e etimologicas de pintade del CNRTL. [consulté le 23 novembre 2016].
  4. Entrée [consulté le 23 novembre 2016].

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Jean-Marie Lamblard, préface Ernest Pignon-Ernest, L'Oiseau nègre L'aventure des pintades dionysiaques, éd. Imago, Paris, 2003 Modèl:Isbn

Ligams extèrnes modificar