Pèire Gamarra (Pierre Gamarra, en francés) (Tolosa 10 de julh de 1919, Argenteuil 20 de mai de 2009) es un autor francés. Es considerat coma un ”escrivan occitan d'expression francesa”[1].

Infotaula de personaPierre Gamarra
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissença10 de julhet de 1919
Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Mòrt20 de mai de 2009 (89 ans)
Argenteuil Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
Nacionalitatfrancesa
Activitat
Professionpoèta, escrivan
Lengafrancés

Son òbra abondosa e variada compren romans, poësias, faulas, ensages e teatre. Son òbra per la joinesa es sovent ensenhada dins las escòlas.

Sos cendres repausan dins son vilatge de Bessens (Tarn e Garona).

Biografia modificar

Pèire Gamarra nasquèt a Tolosa en 1919. Foguèt ensenhaire e jornalista, romancièr, poëta e critic.

Pendent la liberacion de Tolosa en agost de 1944, publica «Vaincre», jornal des FTPF-FFI. Aprèp la liberacion, participèt, totjorn a Tolosa, a la creacion de «la librariá de la Renaissança». Mentre que s'engatgèt dins la Resisténcia, aderiguèt al Partit Comunista en 1944. De 1945 a 1949, dirigiguèt la redaccion del jornal «le Patriote du Sud-Ouest».

Recebèt, en 1948 a Lausana, lo prèmi internacional Charles-Veillon pel roman La Maison de feu. Los escrivans Vercors, Loís Guilloux e Andrieu Chamson, en particular, formavan part de la jurada.

En 1951, es asemprat per Joan Cassou, Andrieu Chamson e Aragòn, per prene la responsabilitat de la redaccion de la revista literària Europe, creada per Romain Rolland e alavetz dirigida per Pèire Abraham. Li succedirà al cap de la revista en 1974. Pendent mai d'un mièg sègle, tenguèt la cronica literària que creava, «la Maquina d'escriure», dins la revista Europe; i parlava de publicacions de França e d'endacòm-mai, fidèl a l'esperit de tròba e d’obertura a las literaturas dels «pichons païses», aital que desplegadament definit coma lo de la revista. A contribuit tanben, com critic literari, a el setmanièr de la CGT, La Vie ouvrière.

Pèire Gamarra foguèt vici-president del Penclub francés, jos la presidéncia de Joan Blot, e sòci onorari de l'Acadèmia de las Sciéncias, Bèlas Letras e Arts del departament del Tarn e Garona.

Pèire Gamarra es considerat com l'un dels mai interessants autors francés per la joinesa, que siá pròsa o poësia. Sas faulas e sos poèmas ( lo celèbre «Mon cartable») son particularament plan coneguts de fòrça escolans. D'efièch ensenhaires e manuals de literatura sovent trason dins son òbra poëtica. Aquò's per el, constant calcin pedagogic: el de donar als mainatges gaudesiá dels tèxts e mots.

Son trabalh per la joinesa contén tanben una part romanesca. Son public fidèl prèsa sos istòrias enraiçadas dins una realitat mesclada d'aventura.

Mai generalament, dins l'ensemble de son òbra romanesca, Pèire Gamarra sap excellentament restituir colors e atmosfèras.En 1955 pareguèt son roman que serà lo mai conegut, lo Mèstre d'escòla, istòria de Simon Sermet, regent laïc d'Occitània. Tanben es l'autor d'una trilogia mondina, «los Mistèris de Tolosa», « l' Aur e la sang», «72 Solelhes». En 1973, son roman, «los Gals de mièjanuèch» es adaptat per la television per Edoard Logereau. Lo filme, en tres episòdis, difusat sus la cadena FR3, foguèt filmat prèp de Najac dins l'Avairon, ambe Claudi Bròsset dins lo ròtle principal.

Pèire Gamarra obtenguèt lo prèmi de la Societat dels Gens de Letra per son roman « lo Fluvi palimpsèst» en 1985.

Son òbra poëtica es egalament saludada com un « vertadièr cant d'amor». En 2001, lo comedian Michael Lonsdale, balha una lectura de sos tèxtes e poëmas sus Espanha ambe interludis musicals d'Estafan Leach jogats pel Triò Policòrda.

Omenatges e posteritat modificar

Una escòla pòrta son nom a Montalban ; tanben a donat son nom a una carrièra a Argenteuil, ont foguèt 12 ans conselhièr de comuna, e a dos bibliotècas, l'una a Argenteuil encora, l'autre a Andrest, Nauts Pirenèus.

Òbras modificar

Poesia per la joventut modificar

  • Mon cartable et autres poèmes à réciter, 2006, ID-livre, coll. «Pierre Gamarra raconte... », ill. Bernard Lafont
  • Des Mots pour une maman, edicions ouvrières, coll. « Enfance heureuse », 1984
  • Rondes de la Jungle et d'ailleurs, 1980, edicions la farandole, ill. Tamas Szecsko
  • Voici des maisons, 1979, EF , ill. Erika Uraï
  • La Tarte aux pommes, 1977, L’École des Loisirs
  • La Tisane arc-en-ciel, 1977, EF
  • ABC, 1976, EF, ill. Karoly Reich
  • La Fête des costumes, 1975, EF, ill. Erika Urai
  • Des Mots pour les animaux, 1974, EF n°307. Edicions Corvina, Budapest, ill. Karoly Reich
  • Chansons de ma façon, 1963, EF n° 124, ill. René Moreu

Faulas modificar

  • Salut, monsieur de la Fontaine, 2005, ill. Frederic Devienne
  • La Mandarine et le mandarin, 1970 EF n°227, ill. René Moreu

Contes modificar

  • Les Vacances de tonton 36, 2006, ID-livre, coll. «Pierre Gamarra raconte... », ill. Marco Conti Šikić e Francesca Protopapa
  • Corbeau vole! 1974, Hachette, coll. « Le Vert Paradis » ill.de Yutaka Sugita
  • Chantepierre et Gras-gras-gras, EF, 1973, ill. per escolans de Andrest e René Moreu
  • Les Mots enchantés, 1952, Éditeurs français réunis, ill. de Zuka
  • La Petite Fille et la colombe, 1950, Comité Mondial du Congrès des Partisans de la Paix (Paris)

Romans e racontes per la joinesa modificar

  • Moustache et ses amis de toutes les couleurs, 2005, ID-livre, coll. «Pierre Gamarra raconte... », ill. Marco Conti Šikić e Francesca Protopapa (Moustache et ses amis, 1974, EF n°292, ill. Annick Desmier)
  • Les Aventuriers de l'alphabet, 2002, Mango
  • 12 tonnes de diamant, 1978, EF, Collection « Mille épisodes »
  • On a mangé l'alphabet, 1978, Bordas, coll. « Aux quatre coins du temps », ill.Georges Lemoine
  • 50 000 dollars de chewing gum, 1977, EF, ill. Catherine Cambier
  • La Fête chez Peluchette, 1976, Hachette, ill. Makoto Obo
  • Peluchon et ses amis, 1976, Hachette, ill. Makoto Obo
  • L'Ḗnigme du Capitole, 1968, Ef, 1000 ép.
  • Six colonnes à la une, 1966, Laffont, coll. Plein Vent ; Pocket
  • Le Pharaon de Blagaron, 1964, EF n°149, 1000 ép.
  • Le Capitaine Printemps, 1963, EF n°132, 1000 ép.
  • L'Aventure du Serpent à Plumes, 1961, Bourrelier; edicions La Farandole en 1973, EF n°256, 1000 ép., Prèmi Jeunesse 1961
  • Berlurette contre Tour Eiffel, 1961, EF n°100, 1000 ép. (ciclo Les équipiers de la Berlurette, III)
  • Le Trésor de Tricoire, 1959, EF n°82, 1000 ép. (ciclo Les équipiers de la Berlurette, II)
  • Le Mystère de la Berlurette, 1957, EF n°50, 1000 ép. (ciclo Les équipiers de la Berlurette, I)
  • La Rose des Karpathes, 1955, EF n°2, ill. Mireille Miailhe

Romans modificar

  • L'Empreinte de l'ours, 2012, De Borée (Sayat)
  • Les Coqs de minuit ; Rosalie Brousse, reedicion 2009
  • Le Maître d'École ; La Femme de Simon, reedicion 2008
  • La Victoire de l'Ourse, 2005, Loubatières
  • Les Révoltés de Ventôse, 1998, Ed. des Veillées
  • Les Nuits de la Bastille, 1988, Messidor
  • Les Lèvres de l'été, 1986, Messidor
  • Le Fleuve Palimpseste,1984, PUF, Prèmi de la Société des gens de lettres
  • Cantilène Occitane, 1979, EFR ; Folio (Gallimard)
  • 72 soleils, 1975, EFR
  • L'Or et le sang, 1970, EFR
  • Les Mystères de Toulouse, 1967, EFR ; Bibliothèque Marabout
  • Solo, 1964, EFR
  • Rhapsodie des Pyrénées, 1963, EFR
  • Les Jardins d'Allah, 1962, EFR
  • La Femme de Simon, 1962, EFR,
  • Le Maître d'école, 1955, EFR; Folio (Gallimard)
  • Rosalie Brousse, 1953, EFR
  • La Femme et le fleuve, 1951, edicions de la Baconnière (Neuchâtel)
  • Les Lilas de Saint Lazare, 1951, EFR
  • L'assassin a le prix Goncourt, 1951, Le Labyrinthe
  • Les Enfants du pain noir, 1950, EFR ; edicions De Borée, coll. « Terre de poche », 2013 (ISBN 2812908491)
  • Les Coqs de Minuit, 1950, edicions de la Baconnière
  • La Maison de feu, 1948, edicions de la Baconnière, Prèmi internacional Charles Veillon

Novelas modificar

  • Le Village, coll. « La Vie, comme elle va », 2012, edicions Henry, Montreuil-sur-Mer, (ISBN 978-2-36469-027-1)
  • La vie est belle, 1991, Messidor
  • Les Amours du potier, 1957, EFR
  • Les Mains des hommes, 1953, edicions Connaître (Genèva), ill. de Marc Saint-Saëns
  • Un cadavre de boue et Mange ta soupe, in Le Patriote du Sud-Ouest, 1944, Prèmi du Conseil national de la résistance

Poësia modificar

  • Mon pays, l'Occitanie, 2009, Los Quaserns de la Lomanha, ill. Éléonore Cassaigneau
  • Pouchkine, ill. Frederic Devienne, 2004, Encres Blanches
  • Le Monde irréel, ill. Frederic Devienne, 2004, Encres Blanches
  • Rugby, 2000, edicions La Malle d’Aurore (Tarba), coment per Thomas Castaignède
  • Romances de Garonne, 1990, Messidor
  • Oc, 1984, edicions Rougerie
  • Le Sorbier des oiseaux, 1976, EFR
  • Mon chant d'amour, 1959, Henneuse
  • Chanson de la citadelle d'Arras, 1951, Au Colporteur
  • Essais pour une malediction, 1944 (Tolosa), Prèmi Hélène Vacaresco 1943

Biografias modificar

  • Notre ami Jules Verne, 2005, Le Temps des Cerises
  • Notre amie George Sand, 2004, Le Temps des Cerises
  • L'Ami Victor Hugo, 2001, Le Temps des Cerises (La Vie prodigieuse de Victor Hugo, 1995)

Biografias romancejadas modificar

  • Vie et prodiges du grand amiral Zheng He, 2000, Mazarine
  • Vasco Núñez de Balboa, découvreur du Pacifique, 1994, Le Temps des Cerises
  • La Vie fabuleuse de Cristóbal Colón, 1992, Messidor

Ensages modificar

  • Histoire de la laïcité, 2005, ID-livre Jeunesse, coll. « Pierre Gamarra raconte... »
  • L’Éducation civique, c'est quoi aujourd'hui ? (coautor : Bernard Épin), 1985, La Farandole, ill. Daniel Maja
  • Mes lectures pour tous, 1980, Temps Actuels
  • La Lecture, pour quoi faire? 1974, Casterman
  • Ombre et lumière d’Espagne (Chronique d'un reportage), 1961, EFR

Filmografia, discografia modificar

Adaptacions pel cinemà modificar

  • Les Coqs de Minuit, film en 3 partes, realisat per Edouard Logereau, 1973, Claude Brosset, Jacques Dhery.

Participacions modificar

  • La Terre refleurira, film de Henri Aisner, 1954, (1h03)
  • Henri Barbusse (Les hommes véritables), film de Jean Lods, 1955, (20 min)

Poëmas meses en musica modificar

  • Albums de Fonfrède et Becker
    • J’écoute je chante, Prod. Arc en Ciel, 1990
    • Les Aventuriers de l’alphabet, L’abécédaire des animaux, Prod. Le Théâtre de l’Image, 2008
    • Chanson du X in Mon ABCD des chansons traditionnelles, edicions Gründ, 2011
  • Album de Calin Calinou
    • Berceuses et chansons tendres : Berceuse Blues ; La Berceuse du Blé, Prod. Arc En Ciel, 1989
  • Musica de Rudolf Schmidt-Wunstorf
    • Trois canards pour la Noël, 1981-1982, Répertoire choral des Écoles de la Ville de Paris, edicions à Cœur Joie
    • Debout e Est-ce faux ? 1980-1981, Répertoire choral des Écoles de la Ville de Paris, edicions à Cœur Joie
    • Impressions nocturnes : Une femme à la fontaine, Soir urbain, Voici Noël, Coll. « à voix égales » №980, edicions à Cœur Joie

Prefacis modificar

  • Poèmes choisis de Paul Éluard, seleccion de Pierre Gamarra e Rouben Mélik, 1982, Temps actuels
  • Œuvres Complètes de Louis Pergaud, 1970, Club Diderot du Livre
  • Jean-Richard Bloch : ...et Compagnie, introduccion de Romain Rolland, Club des Amis du livre progressiste , 1963
  • Pages bulgares : Christo Botev, Ivan Vazov, Eline Péline et al., 1956, Pierre Seghers
  • Guy de Maupassant : Contes et Nouvelles , edicions Connaître, Genèva, 1952

Teatre per la joinesa modificar

  • Opéra de la soupe - 1998
  • La Rose des Karpathes
  • Le Pont sur la Clarinette- 1990
  • La Rose tsigane- 1983
  • En passant par la Louisiane ou Josué Trompette - 1972
  • Vingt-mille lieues sous les mers, adaptaccion de Jules Verne, 1971
  • Billy the Kid (comedia-western)- 1969
  • La Classe enchantée - 1969
  • Le Roi Mirliton

Teatre modificar

  • Bonheur and Co -1956
  • La Fortune des Mora - 1956

Bibliografia modificar

  • Los Quaserns de la Lomanha,№15; pp.1; 16-29. (An 2009)

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. La Dépêche 20 de julh de 2012