Un petrolier (var. petrolèr, petrolièr) es un naviri cistèrna destinat au transpòrt de petròli e d'idrocarburs liquids. En causa de l'importància dau petròli per l'economia mondiala dempuei l'acomençament dau sègle XX, son un element essenciau dau comèrci internacionau. En 2013, aperaquí 17 475 petroliers èran en servici.

Petroliers en cors de cargament dins lo Gof Persic (Iran, 1967).

Apareguèt dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX ambé lo desvolopament de l'esplecha dau petròli. Lei premiers petroliers èran de naviris dotats de sèrvas intèrnas. Pasmens, en causa de l'existéncia d'un espaci entre lei sèrvas e la còca onte lei vapors d'idrocarburs podián s'acampar, l'usatge d'aquelei naviris èra fòrça perilhós. En 1886, foguèt donc bastit lo premier petrolier vertadier, dich Gluckhauf, que teniá de cistèrnas delimitadas per la còca. Per la seguida, fins a l'accident de l'Exxon Valdez en 1989, l'estructura generala dei petroliers foguèt gaire modificada mai la talha aumentèt d'un biais important. Ansin, lo Seawise Giant, bastit en 1975 e modernizat en 1981, podiá transportar 564 650 tonas còntra 3 500 per lo Gluckhauf.

Pasmens, la multiplicacion dei marèias negras a la fin dau sègle XX entraïnèt l'aparicion dau petrolier de còca dobla ambé l'ajust d'un espaci liure entre la cistèrna e la còca. Aqueu tipe de naviri permet de limitar lei riscs de marèia negra mai entraïna lo retorn dei riscs d'acampament de vapors explosivas dins l'espaci liure e necessita donc una entretenença pus importanta. Son utilizacion es obligatòria en America dau Nòrd e en Euròpa.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar