En fisica, lo pes es una mesura de la fòrça amb que la Tèrra atrai a quin que siá objècte a la verticala cap a son centre, a causa de la gravetat. A causa que la superfícia terrèstra es gaireben constanta, atal lo pes d'un objècte es mai o mens equivalent a la seuna massa.

Segons la lei fondamentala de la dinamica, descobèrta per Isaac Newton:

Ont es la fòrça, es la massa e es l'acceleracion.

dins lo cas del pes, se cambia per , l'acceleracion de la gravetat sus la superfícia de la tèrra, se pòt escriure:

Actualament se considèra que lo pes es una grandor vectoriala, alara la massa es una grandor escalara, definida per un nombre e per la seuna "dimension física". Lo pes, donca, se definís per l'intensitat e la direccion de la fòrça, dins aquel cas la verticala, amb per origina la particula somesa a l'acceleracion de la gravetat. Dins lo cas dels solids se pòt considerar que punt ont agís la fòrça es lo centre de massa.

Pes e massa modificar

Dins lo comèrci e d'autres aplicacions de nòstra vida quotidiana, lo tèrme pes a lo meteis sens que la massa. Al contrari, dins lo mond cientific actual ambedos tèrmes correspondon a de concèptes diferents: la massa es una propietat intrinseca de la matèria, alara que lo pes es una fòrça que resulta de l'accion de la gravetat sus la matèria, es una mesura de l'intensitat amb que la gravetat atrai de la matèria.

La reconeissença de la diferéncia entre los dos concèptes es un fach relativament recent e en multiplas escasenças de la vida quotidiana contunham a utilizar pes quand se deuriá dire massa. Per exemple, disèm que un objècte pesa un quilograma, mas lo quilograma es una unitat de massa.

La diferenciacion entre pes e massa es gaire importanta dins fòrça situacions practicas perque la fòrça de la gravetat es plan similara per tota la superfícia de la Tèrra. Dins un camp gravitacional constant a çò nòstre la fòrça exercida sus un objècte (lo seu pes) es dirèctament proporcionala a la seuna massa. Donc, se lo pes d'un objècte A es 10 còps mai grand qu'aquel d'un objècte B, alara la massa de l'objècte A serà tanben 10 còps mai grand qu'aquela de l'objècte B. Aquò implica que la massa d'un objècte se pòt mesurar de biais indirècte mejans lo seu pes. Per exemple, quand compram un sac de sucre podèm mesurar lo seu pes (l'intensitat amb la que apièja la balança), e es una bona indicacion de la quantitat de sucre qu'i a dins lo sac.

Lo camp gravitacional de la Tèrra pòt variar fins a 0,5%[1] segon la localizacion; aquelas variacions modifican la relacion entre pes e massa e pòdon èsser presa en consideracion dins las mesuras de precision del pes que son destinades a mesurar de biais indirècte la massa. Per eliminar aquela variacion, dins lo cas del pes dels objèctes utilizats dins lo comerci, se pren la valor que pesaran dins una acceleracion estandard de la gravetat de 9,80665 m/s2. Las balanças que mesuran lo pes local pòdon èsser calibradas segon la localizacion ont serán utilizadas per que mòstren lo pes estandard, e que será la norma legala del comèrci.

L'utilizacion de pes per dire massa tamben persistís encara dins qualques terminologias cientificas, per exemple en quimia encara es pro abitual de parlar de pes atomic o pes molecular quand se deuriá parlar de massa atomica e massa moleculara.

La diferéncia entre massa e fòrça pòt èsser important quand:

  • Los objèctes son comparats en camps gravitacionals diferents, coma per exemple fòra de la superfícia tèrrestra. Sus la superfícia de la Luna la gravetat es sonque un sieisen d'aquela de la Tèrra. Un quilograma de massa es pas egal sus Tèrra e sus la Luna, alara que la massa es una propietat intrinseca de la matèria, mas la fòrça que l'objècte exercís cap al bais deguda a la gravetat es lo sieisen de çò qu'exerciriá sus Tèrra.
  • Sus la localizacion del centre de gravetat d'un objècte, quitament, quand lo camp gravitacional es uniforme, lo centre de gravetat coincidirà amb lo centre de massa.
  • Quand un objècte es submergit dins un fluid, un objècte submergit dins l'aiga pesa mens e un balon d'èli dins l'atmosfèra sembla qu'aja un pes negatiu.

Cossí cambia lo pes modificar

La valor de   pot cambia segon la latitud, segon l'altitud, segon las massas a l'entorn e per d'autres factors.

Perque la Tèrra vira sus ela meteissa, los objèctes situats a la superfícia de la Tèrra an un pes inferior a de latituds baissas al respècte de eqüador, degut a l'acceleracion centrifuga producha per la rotacion de la Tèrra.

L'acceleracion de la gravitacion tanben pòt cambiar amb l'altitud, e segon las massas a l'entorn del luòc ont es mesurada aquela grandor.

Referéncias modificar

  1.  Handbook of Chemistry and Physics, 44th Ed.. Chemical Rubber Publishing Co., 1961.  p.3480-3485

Vejatz tanben modificar