Lo pas de Naurosa, o tanben còl del Lauragués, es un pas geografic (o còl) de 189 mètres d’altitud en Lauragués (Lengadòc) situat sus la comuna de Montferrand (Aude) en region Occitània.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Rupis de Naurosa..., de Nauroza al sègle XV[1].

Geografia modificar

Lo pas de Naurosa es situat al tèrme dels departaments franceses de la Nauta Garona e d'Aude sus l'aigavèrs entre l’ocean Atlantic e la mar Mediterranèa, Constituís lo punt mai naut del canal de la doas Mars, que permet de religar Atlantic e Mediterranèa, e separa lo Massís central (al nòrd), dels Pirenèus (al sud). Es pròche d'Avinhonet de Lauragués e de La Bastida d'Anjau, sus la comuna de Montferrand.

Las esclusas mai pròchas del pas de Naurosa son l'esclusa de l'Ocean costat ocean Atlantic e l'esclusa de la Méditerranèa costat mar Mediterranèa.

Istòria modificar

Aquel pas es conegut dempuèi l'Antiquitat. Estrabon, geograf grèc, aviá nomenat aquel pas l'istme gallés, e la Via Aquitania, via romana ligant Narbona a Tolosa, i passava.

Constituís la pèça màger de canal de las doas Mars de Pèire Paul Riquet. Qu'es lo punt mai naut del trajècte, que demanda un apòrt en aiga de contunh per provesir lo canal. L'engenhaire Riquet aguèt l'idèa de prene las aigas de la Montanha Negra e de las menar fins al còl. Faguèt bastir lo lac de Sant Ferriòl près de Revèl e la regòla de la plana que mèna l'aiga dempuèi lo lac fins al canal al còl de Naurosa.

Ambedoas partiadas de canal arriban al bacin de Naurosa per doas esclusas: l'esclusa de l'Ocean e l'esclusa de la Mediterranèa. Quand lo bacin foguèt abandonat, s'escavèt lo canal de partatge e las esclusas de l’Ocean e de la Mediterranèa foguèron alunhadas.

La rigòla de la plana desboca dins lo canal de las doas Mars al nivèl del pas de Naurosa.

En 1825, los eritièrs de Riquet faguèron erigir un obelisc al pas de Naurosa (43.352361° N’ 1.826981, E° type:landmark_region:FR’ {{{6}}}) per marcar la simbolica del luòc. Es quilhat près de l'emplaçament de l'anciana restanca exagonala abandonada unas annadas après la construccion del canal a causa de son ensablament recurrent.

Nòta e referéncias modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 272, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f364.item.texteImage

Ligams extèrnes modificar

Vejatz tanben modificar