Lo palais de Potala (en tibetan: པོ་ཏ་ལ; en chinés: 布达拉宫) o simplament Potala es un dzong («fortalesa») situat a Lassà, la capitala de la Region autonòma de Tibet, en Republica Populara de China. Foguèt la residéncia dels dalai-lama fins que lo darrièr s'exilièsse en Índia en 1959. Es vengut ara un musèu e es estat declarat Patrimòni Mondial de l'Umanitat per l'UNESCO.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palais de Potala

Modifica el valor a Wikidata
Donadas
TipePalais, atraccion toristica e dzong en Tibet Modifica el valor a Wikidata
Part deconjunt istoric del Palatz del Potala a Lassà Modifica el valor a Wikidata
Construccion637
Foncionresidéncia oficiala Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2000, 2001 extension d'un site del Patrimòni Mondial de l'Umanitat Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
Dimensions117 (auçada) × 350 (amplada) × 400 (longitud) m
SuperfíciaPatrimòni Mondial de l'Umanitat: 13 ha Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatRepublica Populara de China
Region autonòmaRegion autonòma du Tibet
Vila-prefecturaLhasa Modifica el valor a Wikidata
Carte
Catalòg107 (primièra lista dels bens culturals magèrs protegits a escala nacionala, , ) Modifica el valor a Wikidata
Sit istoric e cultural de la Republica Populara Chinesa (1961)
part d'un Patrimòni mondial de l'Umanitat (1994) Modifica el valor a Wikidata

Lo Potala es sens dobte lo bastiment pus grand e espectaclós de Tibet. En mai de la residéncia dels dalai-lama, èra tanben lo luòc dels grands actes oficials de l'Estat e lo sèti del govèrn tibetan. Aviá tanben fòrça importància religiosa e es encara un centre de devocion importanta ; los pelegrins s'i gandisson dempuèi totes los cantons de Tibet. Aviá tanben de foncions monasticas (al Namgyal Tratsang) e d'ensenhament. Lo Potala es un dels rars centres religioses de Tibet que patiguèron pas de destruccions importantas pendent la Revolucion Culturala, e a causa d'aquel fach lo sieu estat de conservacion es envejable. L'imatge mai venerat del Potala es la de Avalokitesvara, que conserva al Phakpa Lhakhang.

Lo nom de «Potala» fa referéncia al luòc de residéncia celestiala del bodhisattva Avalokitesvara, conegut dins los ancians escrits bodistas coma Riwo Potala. Cal notar que se considèra los dalai-lamas coma una emanacion d’Avalokitesvara, en mai de seguidors de Songtsan Gampo sul terren politic.

Istòria modificar

 
Lo Grand Cinquen, impulsor de l'actual Potala

Abans la construccion del palais de Potala, los dalai-lamas avián sa residéncia al monastèri de Drapung, fòrça prèp de Lhasa. L'institucion dels dalai-lamas es nascuda en 1578, amb lo tresen dalai lama; los anteriors èran designats, postumament. Lo Ganden Potrang de Drapung foguèt tanben la demorança del govèrn tibetan. A l'epòca del Grand Cinquen – Ngawang Lobsang Guiamtso (1617-1682), Ven dalai-lama – se decidiguèt de donar mai d'amplor a la sedença del govèrn e per aiçò òm s'inspirèt dels governants anteriors, qu'exercissián lo poder dempuèi un dzong. Lo luòc ont se quilhariá lo palais nòu foguèt causit entre doas opcions: lo dzong de Gongkar, prèp del jonhent del Kyi Chhu e del Tsangpo, e Lhasa, que gaudissiá de l'avantatge de se trobar prèp de Drapung (e tanben de Ganden e Sera), de la proximitat del Jokhang e d'èsser la sedença del govèrn a l'epòca de Songtsan Gampo. Se causiguèt lo tuc de Marpo Ri, a Lhasa, ont Songtsan Gampo aviá establit un palais e qu'a l'epòca del Grand Cinquen, èra considerat coma lo luòc ont abitava e se venerava Avalokitesvara. D'aquela bastissa se gardan encara qualques rèstas al dintre del Palais Roge. Òm desconeis coma èra, mas deviá aver una granda envergadura donat que de referéncias afirman qu'aviá "999 membres". L'estructura constructiva del palais del Potala es fòrça complèxa. A causa de la siá situacion (amont d'una montanha) la disposicion de las dependéncias se desvolopa en divèrses nivèls, que, apondut a las divèrsas etapas constructivas fa que l'ensemble siá de mal interpretar: de nautors diferentas, de còsses subrepausats e encastrats los uns amb los autres. Basicament se devesís lo palais en doas parts principalas: lo Potrang Karpo (ossiatz Palais Blanc) e lo Potrang Marpo (ossiatz Palais Roge). Un Potrang Karpo se trobava fins alavetz a Chusul. Lo Grand Cinquen decidiguèt d'edificar lo palais nòu a Marpo Ri en 1645. Lo son bastiment se faguèt en un temps relativament cort: tres ans. En 1648 èra ja acabat e en 1649 s'i transportèt la cort dempuèi lo Ganden Potrang, dempuèi venguèt alavetz residéncia del dalai-lama. Aquela etapa consistèt a apondre de bastiments nòus a l'entorn de la bastissa iniciala de l'epòca de Songtsan Gampo, del sègle vii. Aquel palais s'utilizava per las activitats de govèrn, se prenián aicí las decisions politicas e administrativas del govèrn.

 
Lo palais de Potala dempuèi lo Jokhang. Centrat pel Palais Roge

Lo Potrang Marpo se bastiguèt pus tard, emai que i aja de versions diferentas per çò qu'es de las datas. Òm situa lo començament del bastiment d'aquel sector en l'an 1682, lo meteis an que lo Grand Cinquen moriguèt e que lo govèrn del país passèt a las mans del regent, que mantenguèt secrèta la desaparicion del dalai-lama pendent tretze ans. Fòrça possiblament durant aquel periòde qualque partidas del Palais Blanc foguèron destuitas. Lo bastiment se seriá acabat en 1693. Es possible que lo Ven dalai-lama decidiguèsse de lo bastir per poder albergar son cavòt-estupa, lo luòc de sa sepultura foguèt acabat en 1694, quand lo regent, Sanguià Gampo, anoncièt als tibetans la mòrt del cap religiós e politic del país. Aquel sector aviá un caractèr eminentament religiós, servissiá d’scenari de las grandas ceremònias religiosas. Las meteissas dimensions del Potala de 130 000 m2, amb una longa seria de capèlas e d'abitacions, fòrça entre d'elas amb de desena d'imatges, fa qu'òm ne compte mai de 200 000, de totas mesuras e epòcas. A aiçò cal apondre las pinturas muralas, los estupas, thangkes, de teissuts ornamentals, vestuari, armament, d'objèctes de culte, ceramica, etc. Fa d'aquel luòc un dels pus importants tant del punt de vista cultural coma artistic, que se pòscan veire. Dins lo palais repausan las rèstas de uèch dalai-lamas. Excepcionalament lo luòc foguèt respectat a l'epòca de la Revolucion Culturala chinesa, quand fòrça autres centres de culte tibetans desapareguèron, foguèron espoliats o patiguèron de destruccions mai o mens sistematicas. Lo XIIIen dalai-lama menèt a tèrme, en 1922, d'importantas òbras de restauracion de l'ensems monumental, dempuèi cambiar de vièlhas colomnas e de bigas fins a agrandir de capèlas e de salas del palais.

Los edificis modificar

Zhöl modificar

 
Plan esquematic del palais de Potala

Jol palais, en un luòc fòrça mai plan, se tròba lo Zhöl, un luòc d'abitacions, defòra de l'encencha del palais mas defendut per una muralha rectangulara del sègle xiii, aquel mur s'estend per orient, miègjorn e ponent, al nòrd es barrat per la montanha de Marpo Ri e lo meteis palais del Potala. En mai de la zona residenciala, se trobavan aicí qualques organismes oficials, jutjat, impremta, preson. Dempuèi lo Zhöl una seria de rampas e escalinates condusisson a las divèrsas parts del palais.

Potrang Karpo (Palais Blanc) modificar

 
Lo Palais Blanc.

Dempuèi las rampas d’accès e après passar per un vestibul e divèrses corredors òm atenh lo Deyang Shar, un ample pati dominat per l'impausanta bastissa del Palais Blanc, ont se desvolopavan las ceremònias e de fèstas a l'aire liure. Del costat opausat a aquel se tròba una escòla, bastida pel VIIen dalai-lama, a la primièra mitat del sègle xviii. Al Palais Blanc s'i accedís per una escalinata de pèira que dona pas a un escalièr de fusta, fòrça drecha e dividida en tres sectors, lo central destinat a èsser utilizat unicament pel dalai-lama, e los laterals utilizats per la dintrada e sortida, segon lo sens de las agulhas d’un relòtge e en seguint las circumvallacions dels devòts. La part pus nauta de la bastissa se destinèt a la residéncia dels dalai-lamas. I a aicí una seguida de cambras, una sala a la recepcion dels visitaires, la capèla particulara (Gompo Khang), la cambra utilizada pel XIVen dalai-lama fins a 1959, quand s'exilièt. Se tròban tanben las cambras de l'epòca del Grand Cinquen, que foguèron utilizadas per los sieus successors, fins al darrièr dalai-lama, que n'una de nòva. Òm considèra qu'una de las cambras foguèt pintada pel XIIIen dalai-lama. Lo Palais Blanc es centrat pel Tsomchen Shar, la sala d'assembladas orientalas. Aquel luòc foguèt lo scenari de las pus importantas ceremònias de l’estada tibetan. Foguèron aicí coronats los dalai-lamas. La decoracion murala es de l'epòca del Grand Cinquen. Es la sala mai granda d’aquel sector, la fusta de las estructuras es decorada amb fòrça suenh, amb de relèus e de pinturas de colors vivas.

Potrang Marpo (Palais Roge) modificar

 
Lo Palais Roge.

Aquela contruccion s'enauça a l'oèst del Palais Blanc, sa façada escura domina la vila de Lassà, e dona a l'ensemble del palais son aspècte caracteristic. Se tracta d’una seria laberintica de cambras, de capèlas e d'autras abitacions religadas per de corredors e escalièrs dreches e estreches. Al la quatren estatge se tròba lo Jamkhang ont se venèra un grand imatge de Jampa (Maitreya) encargada pel VIIIen dalai-lama. Dins una autra capèla, de l'epòca del VIIen dalai-lama, se tròban tres mandalas tridimensionals de granda valor, datan del 1749, 1750 e 1751, foguèron encargats pel VII dalai-lama. Mas benlèu lo luòc pus venerat del Palais Roge, e del tot lo Potala, siatz la Phakpa Lhakhang que tradicionalament òm considèra que data de l'epòca de Songtsan Gampo, del sègle vi. Se gardan aicí qualques imatges plan ancians e d’autres que s’i anèron apondent amb lo cors del temps. La pèça principala d’aquel luòc e de tot lo Potala es un pichon imatge de sandal que representa Avalokitesvara, de l'epòca de Songtsan Gampo. Se gardan curiosament unas emprentas dels pès de Tsongkhapa, Guru Rimpotxe e Nagarjuna. Aquela capèla es a la quatrena estança del palais e jos sieu se tròba la Chogyal Drubphuk que se considèra tradicionalament la cauna ont meditèt Songtsan Gampo. Aquel luòc a una longa seria d'imatges de divèrsas personalitats, entre deïtats e personatges de la reialesa. Son particularament interessants los de Songtsan Gampo e las siás esposas, dels pus arcaïcs de l'art tibetan e que poirián se situar entre los sègles viii e ix. Aicí encara se garda un estupa ancian, del sègle vii, fòrça simple e pintat de blanc, coma tantes d'autras que se tròban arreu del país. I a tanben de pinturas murals de la meteissa epòca, dins bon estat de conservacion, se prenèm en compte la siá edat.

 
Cambra del dalai-lama.

A la capèla de Kalachacra se garda un fabulós mandala tridimensional de mai de 6 m de diamètre, de còder daurat. Conten de centenats de figuras distribuidas en divèrses nivèls d’auçada. Es una òbra del sègle xv. A la planta bassa se situa la sala granda d'assembladas occidentalas nomenadas Tsomchen Nub. Es consacrada al Grand Cinquen, decorada amb d'òbras de naut nivèl e pinturas murals del sègle xvii que cobrisson una superfícia de 280 m2. La superfícia d'aquela sala es de 725 m2, la pus granda de tot lo Potala. Conten valuosos thangkes e lo tròn del VI dalai-lama. En environant aquela sala se tròban divèrsas capèlas: la Lamrin Lhakhang consacrada a la practica del lamrin centrada per un imatge massís de Tsongkhapa, d’argent daurat. La capèla Rogdzin Lhakhang amb un imatge de Guru Rimpotxe, entre fòrça autras. La Trungrab Lhakhang a dos imatges força particulars: lo primièr es del Buddha Shakyamuni e lo segond del Grand Cinquen; la particularitat es que los dos personatges se tròban seguts al meteis tròn e en gaudint de la meteissa categoria, causa pauc frequenta. Una causa los distinguís: lo primièr imatge es d'aur massís e lo segond d'argent massís e daurat que son del sègle xvii.

 
Portal interior

Al Palais Roge s'i es enterrat divèrs dalai-lamas:

  • La primièra tomba e, benlèu, mai importanta es la del fondator, lo Ven dalai-lama (Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-82), es un estupa de fusta de sàndal e, amb 12,60 m d’auçada, es la pus granda de totas. La part superiora arriba dins lo tet del palais. Es recobèrt per una estructura d'aur, qu'òm ditz que pesa 3,7 tonas, en mai de de pèiras preciosas.
  • L’estupa (o chorten) del VIIen dalai-lama (Kalsang Guiamtso, 1708–1757), de 9,36 m d’auçada, d'aur e pèiras preciosas. Al bòrd de la Phakpa Lhakhang.
  • La tomba-estupa del VIIIen dalai-lama (Jampal Guiamtso, 1758–1804), de 1805, tanben al bòrd de la Phakpa Lhakhang. A 9,4 m de nautor.
  • La tomba del IX dalai-lama (Lungtik Guiamtso, 1806–1815), que repausa tanben en un estupa d’aur de 7 m de nautor. * Lo Xen dalai-lama (Tsultrim Guiamtso, 1816–1837) a un cavòt simple, a causa de la corta durada del sieu govèrn. De 7 m de nautor.
  • La tomba de l'XIen dalai-lama (Khadrub Guiamtso, 1838–1856) es conegut coma Serdhung Phendhe Wobar. D'una nautor de 6,9 m.
  • Lo XIIen dalai-lama (Trhinla Guiamtso, 1857–1875) dispausa tanben d'un simple cavòt, coma lo del Xen, e pel meteis motiu. A 7,25 m de nautor.
  • Lo XIIIen dalai-lama (Thubtan Guiamtso, 1879–1933) repausa enterrat amb de sal en un chorten de 13 m de nautor, acompanhat d'un mandala tridimensional recobèrt amb de pèrlas.

Namgyal Tratsang modificar

A l'extrèm occidental de l'ensems se tròba lo monastèri de Namgyal Tratsang, fondat inicialament a Dreung e transportat aicí pel Ven dalai-lama.

Nòtas e referéncias modificar