Orlhagués (sosdialècte)

sosdialècte lengadocian

Lo sosdialècte orlhagués o carladesenc[1] es una varianta septentrionala del lengadocian. Es parlada en Auvèrnhe e en Lengadòc dins un airal correspondent a l'ancian Carladés, çò es lo sud-oèst de Cantal (Castanhau, Carladés e ancian canton de Pèirafòrt)[1] e le nòrd del departament d'Avairon (Lo Mur de Barrés).

Origina modificar

 
Placa de la carrièra Vermenosa a Orlhac.

Particularitats modificar

Lo carladesenc designa tradicionalament lo sosdialècte parlat dins l'ancian vescomtat de Carlat o Carladés. Aquesta denominacion a tendéncia a èsser remplaçada per la d'orlhagués. Correspond a l'Arrondiment d'Orlhac[2]. Fa partida del Lengadocian mas presenta un substrat auvernhat que segon Piare Bonaud demostra lo cambi de polarizacion d'aquesta zòna passada durant l'Edat Mejana de l'Auvèrnhe al Lengadòc, amb de consequéncias sus la lenga que passèt del dialècte auvernhat a un lengadocian marcat per la lenga anteriora[2]. Piare Bonaud inclutz aquel espaci dins un creissant meridional que fa de transicion entre l'auvernhat e la lenga d'òc meridionala[3].

Diferent de l'Auvernhat, lo carladesenc es vengut una varietat septentrionala del lengadocian, se distinguís donc tanben dels autres sosdialèctes cantalencs, que son de varietats de l'auvernhat. N'es un exemple lo santfloran (region de Sant Flor) que s'apròcha del sosdialècte brivadés (region de Briude) e del mauriagués (region de Mauriac) que malgrat que siá d'auvernhat, possedís qualques traits similars al lemosin[4]. Lo sosdialècte carladesenc es al contrari tras que prèp del roergàs, qu'es tanben dins lo domeni lingüistic del lengadocian.

Lo lingüista Albert Dauzat atrai l'atencion sus l'existéncia de dos espacis lingüistics del Cantal, l'un septentrional que relèva de l'auvernhat e lo segond, meridional, lenga dels felibres, varianta del lengadocian septentrional, quand nòta: "En Auvergne, il faut voir la physionomie du paysan à qui on récite des vers de Vermenouze, et son ahurissement devant l'orchestration trop savante de son idiome, dont il ne reconnaît plus la simple et primitive mélodie" [...] "Vermenouze ne peut être goûté que dans l'arrondissement d'Aurillac et ses confins"[5].

En 1894, Arsèni Vermenosa (1850-1910) publica lo manifèst félibrenc que fonda en l'Escòla Auvernhata (Escolo oubernhato)[6], amb Marcellin Boule (1861-1942), Eugèni Lintilhac (1854-1920) e lo canonge Courchinoux, futur director del jornal orlhagués La Croix du Cantal. L'an seguent, en 1895, s'organisan de felibrejadas a Vic de Cera, las solas jamais tengudas en Auvèrnhe. L'Escòla Auvernhata a fait pausar de placas en marbre blanc amb lor nom escrit en letras d'aur per senhalar los lòcs ont visquèron Pierre de Vic, a Vic de Cera, Auguste Bancharel (1832-1889), a Relhac.

Lor revista La Cabreta (Lo Cobreto), donarà naissença a La Veillée d'Auvergne (1909-1914), fondada en 1908 al cafè l'Athénée Saint-Germain, per lo Duc de La Salle de Rochemaure (1856-1915), Augustin de Riberolles (1878-1959), Maurice Prax (1880-1902), Eugène de Ribier (1867-1944), Pierre de Nolhac (1859-1936), Raymond Tarbournel (1872-1914/18), Arsèni Vermenosa, Charles de Pomairols (1843-1916)[7].

L'ortografia adoptada per aquel movement, format per mants universitaris e sabents distinguits, seguissiá de prèp la de las ancianas cartas e actes notarials.

 
Arsèni Vermenosa, escrivan de l'Orlhagués.
 
Bavardages sur la place d'un bourg d'Auvergne, tapisseria, Victor Fonfreide, 1920.

Bibliografia modificar

Estudis sul sosdialècte modificar

  • Raymond Four « Phonétique occitanienne (dialecte d’Aurillac) », Revue de la Haute Auvergne, 1904, reeditada per l'Institut d'Études occitanes de París (2016), [2].
  • Frances H. Titchener, L'École auvergnate - Étude sur la renaissance méridionale dans le Cantal, préface de Jean Anglade, 1928, Paris Champion, in-8°, 109 p. Thèse de linguistique, présentée à l'Université de Harvard, après un séjour en Auvergne. Traité de quelques troubadours cantaliens (Brayat, Jean-Baptiste Veyre) ; De l'orthographe des félibriges ; Arsène Vermenouze ; Du Dialecte d'Aurillac, phonologie, morphologie.
  • Duc de La Salle de Rochemaure, La Langue cantalienne et son dialecte carladézien, prefaci d'Arsène Vermenouze, 1906.
  • Jean Lhermet, Contribution à la lexicologie du Dialecte aurillacois, thèse complémentaire, París, Société de publications romanes et françaises, 1931, et Laffitte reprint 1978. [3]
  • Maurice Dage (1903-1994, ancian institutor, filh d'un ostalièr de Vic de Cera).
  • Noël Lafon, Dictionnaire carladézien occitan-français, Mots et expressions en usage dans la haute vallée de la Cère cantalienne au XXe siècle, edicion per Michelle Baudry, Éditions du Convise, 2006, Orlhac.

Tèxtes e literatura modificar

Còrpus juridic
  • Sentence de Guillaume d'Achillosas, bailli des montagnes d'Auvergne, entre Monseigneur l'Abbé et les Consuls d'Aurillac, dite deuxième paix, du 9e jour avant la fin d'août 1298 (version de la charte imprimée en dialecte par les soins du Conseil municipal), Aurillac, Imprimerie Picut, 1841. Publiée par le baron Jean-François-Amédée Delzons.
  • Le moyen occitan cantalien, (recueil de 68 actes notariés dont 66 des XIVe, XVe et XVIe siècles, en langue occitane d'époque et en orthographe originale), Jean Vezole, Lo Convise, 2005, Aurillac.
  • Coutumes de la Vicomté de Carlat
Literatura cortesa
  • Duc de La Salle de Rochemaure, Les Troubadours cantaliens, 2 volumes, Paris, Bloud et Gau,
  • Rogièr Teulat, Anthologie des troubadours du Cantal, Lo Convise, 2004, Aurillac.
Tèxtes sacrats
  • Traduccion en dialècte auvernhat per l'abat Joan Labodaria de plusors libres de la Bíblia, en particular del Libre de Ruth e de la Parabòle de l'enfant prodigue, amb divèrsas versions dins "l'idiome de la paroisse de Chalinargues", en "patois d'Aurillac", en "patois de Saint-Amant-Tallende", "en dialectes romans des départements de la Charente, Haute-Vienne, Puy-de-Dôme et Cantal" - aquesta darrièra version es sinoptica, per permetre de comparasons[8].
Obras dramaticas
  • Eugène Pagès, Théâtre auvergnat - Teatre oubernhat, patois carladézien, 1932
Literatura politica e satirica
  • Auguste Bancharel, Poesias satiricas e politicas, 1990.
Literatura
  • J S Mathieu, Causotos (petites choses), Dialecte auvergnat cantalès-carladezien, avec traduction française en regard, 1935,
Cançons
  • Joan Ladoux, Canson carladeza, (chansons du Carladès), 1934, Besièrs, in-8°, 203 p.
Relats, contes, ficcions
  • Joan de Cabanas
    • Trobas en Carlades, Fé frança familha, 1976, Orlhac.
    • Mestierals d'Auvernha [Métiers d'Auvergne], poèmes de dialecte occitan caraldézien. Avant-propos de Maurice Delort de Vic-en-Carladez, éditions Gerbert, 1974, Orlhac.
  • Jules Prax (1864-1940), Récits occitans, réunis par Noël Lafon, Lo Convise, 1994, Orlhac.
  • Terèsa Canet, contaira, De Source sure et forcément secrète : Del vent sabent e perpinson, livre bilingue occitan-français avec CD, Ostal del libre, 1999, Orlhac.
  • Félix Daval (nat en 1948)
    • Les Fraisses èran tombats, IEO-Ostal del libre, 1981, Orlhac.
    • Les Omes de l'ecir, IEO-Ostal del libre, 1987, Orlhac.
    • Las Vaissas avián folhat, Ostal del libre, 2009, Orlhac.
  • Noël Lafon, Écrits occitans cantaliens, (anthologie, guide littéraire et historique, l'écrit d'oc dans l'espace cantalien du XIe au XXIe siècle), Lo Convise, 2009, Orlhac.
  • Joan Vezole
    • Contes mai qu'a meitat vertadièrs, IEO-Ostal del libre, 1985, Orlhac.
    • Contes pas tròp messorguièrs, IEO-Ostal del libre, 1996, Orlhac.
    • Racontes per gardar la santat, Ostal del libre, 2004, Orlhac.
    • Biais de dire dins lo Cantal, Lo Convise, 2007, Orlhac.
Revistas e periodics
  • La Cabreta revista del Felibrige d'Auvèrnhe, Orlhac.
  • Lo Convise, revista publicada per l'associacion del meteis nom, Orlhac.
  • La Veillée d'Auvergne

Autors modificar

  • Jean Ajalbert (1863 - 1947), felibre.
  • Auguste Bancharel (1832-1889), felibre, de Relhac (Cantal).
  • Jean-Baptiste Brayat (Boisset (Cantal), 1779), mètge, poèta e contaire en occitan. Conseils à son fils.
  • Félix Daval (1948), professor d'occitan, romancièr.
  • Marilou Duclos, Regrets auvernhats, Lo Convise, 1999, Orlhac.
  • Raymond Four, (Glenat 1èr de febrièr 1877 - Troyes 1919) Cendre et poussière, poésies de jeunesses, Éléments de grammaire languedocienne (1901). Phonétique occitanienne (RHA, 1905), Cansouns d'Auvernho (1913), 1919, amb un prefaci de Félix de La Salle de Rochemaure[9].
  • Étienne Marcenac, (Arnac 29 d'agost de 1874 - Usòls, Saint-Santin-Cantalès 1956), À l'Ombre des bouleaux, París, Albert Messein, prefaci de Joseph de Pesquidoux, 1932, Offrandes à l'absente, Avignon, Aubanel, 1942, Le Rouet des rèves, 1958[10].
  • Fernand Prax (Paris 1890 - 1970), d'una familha de Marmanhac, Récits occitans, 1994.
  • François Raynal (Paris 1902 - 1964), d'une familha originària de Salsinhac, en Cantal, felibre.
  • Arsèni Vermenosa (1850 - 1910).
  • Jean-Baptiste Veyre (1798 - 1876), institutor de Saint-Simon, felibre.

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 La Salle de Rochemaure, La Langue cantalienne et son dialecte carladézien, préface d'Arsène Vermenouze, 1906,
  2. 2,0 et 2,1 Error en títol o url.
  3.  {{{títol}}}. 
  4. Dins una autra part de Cantal es estat fait lo premièr lexic del sosdialècte de la region: François de Murat, Dictionnaire du patois de la Haute-Auvergne, 1792.
  5.  {{{títol}}}. 
  6. Segon Guy Taillade, Conferéncia al Musée social, 2008.
  7. [1]
  8. Jean-Paul Delbert, "Raymond Four, "Prêtre et félibre cantalien", 1984
  9. "Étienne Marcenac, le Lamartine des bruyères du Cantal", 1985, Félix Bonafé

Referéncias modificar


Ligams extèrns modificar

  • L'Association Lo Convise, creada en 1992 per Noël Lafon a Orlhac. Edita una revista Lo Convise e publica de libres.
  • L'Institut d'Estudis occitans del Cantal, creat en 1974, organiza de corses d'occitan per adults dins lo departament e, entre autres manifestacions culturelas, una fèsta dels de contes que festegèt en 2010 son 30en aniversari : les Rapatonadas.
  • L'Ostal del libre associacion lei de 1901, dont l'objècte es l'edicion e la difusion de produits culturals occitans, publica en mejana dos títols per an et ten a Orlhac la libraria "Découvertes occitanes", especializada en la cultura occitana e regionala.
  • Lo Cercle Terre d'Auvergne, per qui 'Auvernhat non es pas de l'occitan.