Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi.

Oppas èra lo filh del rei Egica e lo fraire de Vitiza. Èra supausadament avesque de Sevilla. Quand Roderic foguèt proclamat duc de la Betica lo 709 o 710 a Toledo, Oppas, qu'èra religiós, e un autre fraire de nom Sisebert dirigiguèron a Toledo e la Cartaginense la faccion favorabla a Agila II, qu'èra a la Tarraconense. Foguèt proclamat arquevesque de Toledo segurament après la mòrt de Roderic a la batalha de Guadalete.

Èra a Toledo quand i arribèt Mussa ibn Nussayr l'estiu del 713, mas aiçò podiá èsser per èsser-i anat après la desbranda de Roderic e l'intrada de Tàriq ibn Ziyad dins la vila. A Toledo s'opausèt al sacatge del tresaur, e foguèt condemnat a mòrt mas pauc après, lo 714 passèt al servici dels arabes e foguèt amnistiat. Foguèt leial dempuèi alavetz als musulmanes.

La batalha de Covadonga modificar

Lo 722, après la revòlta de Pelai a Astúrias, lo valí Anbassa ibn Suhaym a lo-Kalbí se dirigiguèt dins la zòna acompanhada del prelat Oppas, que se li carguèt a el negociar la submissió dels rebèls, que realizavan qualques operacions guerrilhèras. Las vilas, aldees, isèndas e tribus de la zòna tant a Astúrias coma Cantàbria se sometèron sens lucha e lo governador Munuza poguèt tornar a s'installar a Xixón, ont deviá ja aver residit abans que la propagació de la rebellion lo 718 l'obliguès a la fugida. Pelai E los sieus fisèles se refugièron dins las montanhas de Covadonga (Cangas de Onís). Envièt ailà Munusa al general al Qama. Se Oppas emprenguèt qualque tipe de negociacion fracassèt.

Lo 28 de mai del 722[1] l'armada d'a lo Qama queiguec en una emboscada en morissent lo meteis general, e en quènt presoèr Oppas. Las tropas islamicas mancadas de cap, e mai se se supausa que las bassas de la siá armada foguèron pauc importants, se van desbandar e los montanhuts los foguèron massacrant en pichons grops pendent la fugida. E mai se la desbranda foguèt pas fòrça significativa en l'aspècte militar - aguèt mens importància que la batalha de Tolosa (721) - aguèt un efièch politic considerable. Los magnats veires de la zòna se van rebel·lar, e trobèron en los indòmits montanhuts a unes auxiliars magnifics e pauc exigentes. Munusa, En coneissent la desbranda, tornèt abandonar la zòna, mas los montanhuts li parèron una trapèla a la Collada de la Aciera, en morissent lo governador e fòrça de los sieus òmes. Cantàbria se jonguèt a la revòlta.

L'astre posterior de Oppas es desconeguda.

Un autre Oppas, de nòble linhatge visigot, foguèt tanben avesque de Sevilla unes ans après.

Referéncias modificar

  1. Luis Suárez Fernández.