Ondres

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Ondres (Ondres en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Ondres
Ondres
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La mairetat.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 42″ N, 1° 26′ 54″ O
Superfícia 15,13 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
53 m
30 m
3 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Senhans
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4021
Lo Senhans (Sent Martin de Senhans avant 2015)
Intercom
244000659
CC deu Senhans
Cònsol Éric Guilloteau
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
5 356 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

5 473 ab.
Densitat 314,14 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40440
Còde INSEE 40209

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Etimologia modificar

Ondres, qu’es estat ortografiat atau, dempuish lo Cartulari de Dacs, aus sègles XIau e 12au (tanben Undres). La carta deu Gudocus, en 1630, com la deu Ducat de Labrit, en 1647, que mencionan eras tanbenh lo vielh nom de « Ondres ». Que tròban la varianta « Hondres » sus la carta d’Amsterdam en 1714, e sus la de Guiana e Gasconha en 1733 [1]. . Medish se tornè trobar lo nom de « Ondres » sus totas las cartas pareishudas dempuish lo començament deu sègle XVIIIau, qu’es en lo nom de « Hondres » que cau benlhèu véder la vertadèra origina de la comuna. Aqueth mòt que vien deu latin « honorare » qui a balhat los vèrbes gascons « hondrar », puish « ondrar », per chepic de simplificar, pr’amor lo « h » ne’s hasè pas mei enténer en la prononciacion. Aqueth vielh vèrbe que volè díser « tornar los aunors », « gratificar ». E lo mòt « honores » que designava « las proprietats balhadas com gratificacions », a l'Edat Mejana. Qu’es eth qui a balhat « hondres », puish « Ondres ». Qu’es vertat que los vilatges gascon eston creats arron de las proprietats deus purmèrs poblants, ancians sordats desmobilizats de l’armada romana d’aucupacion. Practicament tots los grans lingüistas (Dauzat, Rostaing, Negre, Astor, Benedicta Boyrie-Fénié) ?.

Mès que i a autas possibilitats, per exemple un mot enqüèra present en basco ondore, « relai, pòsta », hòrt acceptable per un lòc situat suu camin gran medievau, en supausant ua accentuacion proparoxitonica. Lo lingüista basco J.-B. Orpustan, [benlhèu un chic parciau], qu’es lo sol a balhar l’ipotèsi que « Ondres » e vieneré deu basco « ondartz » qui designa endrets sabluts [1]. Mes que i a tant d’endrets sabluts sus la còsta landesa: perqué un, mei que los auts, e s’auré pres aqueth nom ?

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Éric Guilloteau PS ensenhaire deu segond gra, conselhèr regionau (2009-2015), president de la CC (despuish 2014)
març 2001 2014 Bernard Corrihons PS retirat EDF
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4753, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 047 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 208 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 414 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 419
1 523
2 073
2 704
3 100
3 650
4 244
4 328
4 362
4 463
2009 2010
4 479
4 584
4 555
4 677
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 170-171