Una ombra es una zona sombra creada per l'interposicion d'un objècte opac e una font de lutz e la superfícia ont rebat aquela lutz. Se materializa per una siloeta sens espessor. Una ombra portada conten la color complementària de la font de lutz que la crea.

Doas ombras portadas, aicí sus una plaja

Caracteristicas modificar

La talha de l'ombra portada depend de la talha de l'objècte intercalat e de sa distància relativa de la font de lutz. Mai l'objècte es près de la font de lutz, mai la zona d'ombra será granda. Son intensitat depend de la proporcion de la lutz balhada per la font amagada. Se la font amagada es la sola font presenta, alara la zona a l'ombra es dins l'obscuritat totala.

En dessenh tecnic, e de biais convencional, acceptam que l'ombra projetada pel solelh siá lo resultat dels rais incidents parallèls que van realizar una ombra portada per l'objècte sul plan ont es pausat, e una ombra pròpria creada sus las fàcias de l'objècte que son sostrachas als rais incidents.

 
lo solelh coma font luminosa
 
esclairatge pontual coma font luminosa

De fonts d'esclairatge pontualas van crear un còn de rais incidents que la projeccion de l'ombra se fa segon de la posicion relativa de la font al respècte de l'objècte somés als rais luminoses.

Per de fonts non ponctualas, se distria de zonas d'ombra, de penombra e d'anteombra. Mai la font es larga e mai lo supòrt de l'ombra es alunhat de l'objècte qu'amaga la lutz, mai la zona de penombra es espandida e mai lo contorn de l'ombra s'estompa.

Diferents estadis d'ombra modificar

 
Ombra portada d'una planeta
 
Exemple d'ombra, penombra e anteombra fòra de l'astronomia.

L'astronòma nomena eclipsi la situavion ont un astre pòrta son ombra sus un autre. S'agís d'un cas tipic de font espandida (non pontuala).

La figura çaicontra illustra los còns d'ombra e d'anteombra e las zonas de penombra.

Se vei las zonas seguentas:

  • Ombra: lo solelh es tot entièr amagat per la planeta
  • Penombra: lo solelh es en partida amagat per la planeta
  • Anteombra: la planeta essent mai pichona que lo solelh, se se plaçam a una distància sufisanta, sa talha arriba pas mai a amagar l'astre.

Utilizacion de l'ombra modificar

Confòrt modificar

 
La sèga o l'arbre isolat dona una ombra que cerca l'òme e l'animal quand fa caud

Segon las regions e los païses, los arquitèctes, dempuèi l'antiquitat, cercan a diminuir o aumentar las partidas de l'ostal o de la ciutat que serán a l'ombra. Tanben en agricultura tradicionala e nomadisme se conservèt de sègas e d'arbres per que lors tropèls pòscan s'aparar de l'ardor del solelh dins lor ombra.

Determinacion de l'òra modificar

 
Mòstra de solelh dins la cort de la Granda Mosqueta de Cairoan

La mòstra de solelh utiliza dempuèi l'antiquitat l'ombra naturala d'una barra expausada al solelh per mesurar lo passatge del temps segon la posicion del solelh.

Determinacion de la talha d'objècte modificar

Sus una fotografia verticala aeriana o satellitària georeferenciada e orodatada, la talha dels bastits e autres objèctes (pilònes, ponts, arbres..) pòt èsser determinada dempèi lor ombra. L'analisi comparada de fotos presas a d'oras diferentas dona tanben una indicacion de lor forma generala.

Una utilizacion celèbra de l'ombra se faguèt per Tales per mesurar la talha de las piramidas[1].

Ludic modificar

 
Jòc d'ombra chinesa formant un conilh

Los jòcs d'ombras chinesas consistisson, en plaçant sas mans entre la font de lutz e un ecran, per obtenir d'ombras que la siloeta evòca un animal o un objècte conegut.

Lo teatre d'ombras utiliza lo meteis principi, mas se servís de mariòtas opacas sus un ecran luminós per crear en transparéncia d'scènas animadas.

Fotografia e cinèma argentic modificar

Los negatius de las fotos argenticas servissián, al tiratge, de far una ombra sul papièr sensible per far reaccion e que l'imatge s'i imprime.

La projeccion de diapositiva o de film es pas autra causa que l'utilizacion d'un obstacle parcialament transparent per que son ombra representa un imatge.

Consideracions diversas modificar

 
L'ombra de parasolelhs, de ferretariá e d'autres objèctes arquitecturals es utilizada pels arquitèctes coma element de decòrs, movant dins l'espaci e lo temps al ritme dels movements del solelh. Aicí, l'ombra d'un tèxte pausat sus une pòrta veirada, es portada per la lutz del solelh sul paret, capvirant lo sens de las letras

Sens de l'ombra modificar

Mirant cap a la font de lutz, una ombra dona un imatge capvirat de la siloeta, alara que dins lo sens dels rais eissits de la font de lutz, dona un imatge drech.

Dessenh de l'ombra modificar

Dins lo domèni dels arts plastics, de l'arquitectura e a vegada del dessenh tecnic, lo dessenh de l'ombra portada es un dels elements, que amb la perspectiva balha un realisme al dessenh; se es fidelament dessenhada. Al contrari l'artista pòt crear d'efièchs poetics o plastics particulars s'es portada d'un biais non conforma a la realitat.
De pintres utilizèron de colors vivas per pénher las ombras dins lors representacions de païsatges, d'animals, naturas mòrtas o de personatges, es lo cas per exemple dels fauvistas. L'artista pintre e plastician Français Klaus Guingand imortalisèt (de 1987 a 2009) las ombras de 220 personalitats internacionalas, cada personalitat pausa per que siá imortalizada son ombra. L'ombra es penhada sus una tela de 200 x 150 cm.

L'istòria del cinèma coneguèt d'en primièr als EUA e en Euròpa una accentuacion dels esclairatges contrastats, subretot dins los ans quaranta e cinquanta es lo film negre. Dins l'adaptacion de Lo procés per Welles, la mestresa de l'ombra es una de las principalas fòrças de l'imatge.

En infografia 3D, d'en primièr s'aficha d'ombras suavas qu'enfortisson la credibilitat de l'imatge, mas los temps de calculs e lor complexitat aumentan fòrça.

Ombra e antropologia culturala modificar

 
Illustracion en paginas interioras de la revista Weird Tales, septembre 1941.

Podent èsser a l’origina de multiples eveniments negatius, mas tanben positius, l’ombra d’un òme, d’un animal e d’un arbre essent vists dins las culturas tradicionalas coma un subjècte fòrça seriós. L’ombra umana èra considarada coma una partida vitala de l’individú, e, en consequéncias una font de dangièr per el, perque una agression a son ombra seriá sentida coma sus la seuna persona, e la separacion de qualqu’un e de son ombra poriá menar a la mòrt [2]. L’ombra d’altrú poiriá tanben presentar de dangièrs: Frazer conta lo cas d’un indigèn australian que gaireben moriguèt de paur a causa que l’ombra de sa sògra auriá fregat sas cambas alara que domissiá jos un arbre [3]. D'unes animals auriá de poders inquietants per l’intermediari de lor ombra: Plini l'Ancian atribuava a las iènas la facultat d’utilizar lor ombra per far los cans incapable de jaupar[4]. Segon lo mèsme Plini, l’ombra del noguièr « es desplasenta e noisibla, quitament a l'òme, a qui dona mal al cap, e l'es per tot çò que créis a l'entorn. » e l'ombra dels pins e avets « es incontestablament un poison per tot aquò que tòca » [5]. Pasmens, las ombras poirián realizar de benèsser, coma mencionat dins los Actes dels Apostòls, segon que l’ombra de Sant Pèire podava curar[6]. Un tèxte d’ofrenda a l'Empèire mejan egipcian atribuava a l’ombra d’un dieu la capacitat de produire d'emissions seminalas [7]. E segon l’Anonciacion de Sant Luc: « Lo Sant Esperit vendrà sus te, e la poténcia del Fòrça Naut te cobrirà de son ombra » [8]?

Notas e referéncias modificar

  1. (fr) Jean-Marie Nicolle, Histoire des méthodes scientifiques : du théorème de Thalès au clonage, éd. Bréal, 2006, pp.17-18
  2. (en)Sir James Frazer, The Golden Bough. A Study in Magic and Religion, 1890, chapitre 18. The soul as a shadow and a reflection
  3. Ibidem
  4. Plinu, Istòria naturala, 8, 44
  5. Plini, ibidem, xvii, 18
  6. Actes dels Apostòls. 5, 12-15
  7. (fr)Beate George, Zu den altägyptischen Vorstellungen vom Schatten als Seele, Bonn, 1970, . p. 112, cité par Pieter W Van Der Horst, « Peter's shadow », New Testament Studies (1977) Volume: 23, pp. 204-212
  8. Luc 1.35

Bibliografia modificar

  • (fr)James Frazer, Le Rameau d'or, édition fr. par Nicole Belmont et Michel Izard, Robert Laffont, coll. "Bouquins", 1984. Chapitre 18. L’âme comme ombre et reflet
  • (fr)Victor Ieronim Stoichiță, Brève histoire de l'ombre, Genève. Librairie Droz, 2000
  • (fr) La revista Sigila consacrèt lo n° 16 (2005) al tèma de l'ombra.

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar