En gramatica, lo nom pròpri es una soscategoria de noms, s'opausant al nom comun.

  • Un nom comun es un nom de substància non destriada de l'espècia (animada o inanimada) a que aparten. Es provesit d'una significacion generala e d'una definicion objectiva: un fluvi, un país, una vila, una persona, un animal, un pòble, un dieu, un objècte, un monument, una cançon, un roman, un film, un invencion, un arbre…
  • Un nom pròpri al contrari, designa tota substància destriada de l'espècia a que apartient. Possedís en consequéncia pas cap de definicion especifica, senon referenciala, e a de significacion sonqu'en contèxte, subjectiva, o per d’elements de sa composicion: París, Juli Cesar, Loís XIV, Samson, Medòr, Andersen, Apollon, Dieu, Se canta…

L'estudi de l'etimologia, de la formacion e de l'usatge dels noms pròpris, segon las lengas e las societats, es l'onomastica.

Diferentas varietats de noms pròpris modificar

Un nom pròpri aparten donc « en pròpri » a un referent determinat (una persona, un animal o una causa), qu’aqueste referent, real o imaginari, existís naturalament (un element geografic per exemple) o que siá artificialament creat per l'òme (una òbra d'art, una òbras literària, etc.).

Cada còp que sèm en preséncia d'una causida individuala, existís segur una escasença arbitrària din l'atribucion d'un nom pròpri. Per exemple, coma proprietari d'un gat, pòdi li donar lo nom que vòli. Pòdi causir un nom dins la resèrva dels noms pròpri (Minet, Artús, Napoleon…) ; pòdi n’inventar un (Bobó…) ; pòdi utilizar un nom comun o un mot quin que siá (Melon, Pachà, …). Se demandi a mon vesin se volriá anar « noirir lo gat pendent que soi absent », mon vesin pòt plan pensar que « lo gat » es un nom comun designant lo mèu animal. Mas sa ai decidit de nomenat aqueste « Lo Gat », aqueste sintagma, fasent una antonomasa del nom comun, ven un nom pròpri per ma sola volontat. Quand l'atribucion es pas pus individuala ma collectiva, sèm en preséncia d'un verai usatge lingüistic que cal ara de presisar.

Noms pròpris de personas, de divinitats o d'animals modificar

  • Los noms de personas o antroponimi son los noms d’ostal, los prenoms, los escais, los pseudonims… :
Pojada (nom d’ostal, nom d’ostal occitan), Sylvain (prénom), Gustin (diminutiu d’Agustin), Pantofla (escais atribuit, per exemple, a una persona portant sovent de grolas), Pablo Neruda (pseudonim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto)…
  • Loos noms d’animals pòdon èsser fòrça variat:
Medòr, Mineta, Bucefal…
  • Los noms de divinitats o d’èssers subrenaturals, tanben:
Dieu (de las religions monoteïstas), Jupitèr, Belzebut

Noms geografics modificar

D'ordinari, un nom geografic (o toponim), es sempre un nom pròpri, que lo referent siá faiçonat per l'òme o per la natura.

  • Toponim faïçonat per l’òme: pòt s'agir d'un país, d'un Estat, d'un talh administratiu quin que siá, d'un vila, d'un vilatge, d'un pont, d'una carrièra, d'un luòc, d'una plaça, etc. :
Brasil, Arizòna, Alsácia, Aude (departament francés), Moscóu, Ròcafòrt (village de Roergue), etc.
  • Toponim faïçonat per la natura: pòt s'agir d'una espandida d’aiga, d'un cors d'aiga, d'una illa, d'un continent, d'un relièu, d'un element geologic, d'un volcan, etc. :
La Mediterranèa, lo Danubi, Madagascar, l'Austràlia, l'Euròpa, le Jura, l'Amazònia, etc.
  • Etimologicament, lo mot geografic pòt concernir pas que la descripcion d'elements terrèstres. Mas se pòt espandre lo sens a l'univèrs, e considerar coma noms pròpris los noms particulars dels diferents còrs celèstes, planetas, estelas, etc. :
La Tèrra (parlant de la planeta), lo Solelh (parlant de l’estela del sistèma solar), la Luna (parlant del satellit de la Tèrra), Jupitèr, Mercuri, Pluton, Vènus...
Mas unes considèran que la tèrra, le solelh, la luna, quitament se son de còrs celèstes, son pas de noms pròpris.

Títols d'òbras modificar

Los títols d’òbras d'art (literàrias, musicalas, pincturalas…) son segur de noms pròpris.

Als títol d’òbra, se pòt associar los noms de marcas: Renault, Scotch, Panzani, Wonder, etc.

Nòtas e referéncias modificar

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Saul Aaron Kripke : La Logique des noms propres, Paris, Les éditions de Minuit, coll. « Propositions », 1982.
  • .