Nhaus

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Nhaus[1],[2],[3],[4] (Niaux en francés) es una comuna d'Occitània situada dins lo País de Fois e lo Vic de Sòs. Administrativament, se tròba dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Nhaus
Niaux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La Cauna de Nhaus
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 48′ 51″ N, 1° 35′ 31″ E
Superfícia 3,99 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 322 m
547 m
509 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Vic de Sòs
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
091
Fois
Canton
0918
Savartés (canton de Tarascon d'Arièja abans 2015)
Intercom
240900431
CC del País de Tarascon
Cònsol Jean Idarreta
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
156 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

158 ab.
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 09400
Còde INSEE 09217

Geografia modificar

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

La prononciacion es [ɲaws]. Las fòrmas ancianas son Anaus en 1177, 1195, Anaus en 1222, Anhaus en 1241, 1244, Anhauso en 1244, Anhaus, Anhaus de Tarascone, (villa de) Anhaus en 1272, Anhauso en 1282, Anhauso (noms de personas) en 1299, Anhaus en 1385-1390, Anihaus en 1401, Anhaus en 1413-36, 1445, Anhaux cap a 1460 (Cronica d'Esquerrier), Nhyaux en 1534 [5].

Dauzat, que coneissiá pas las atestacions, supausa ambe prudéncia un mot latin nidale, « cròs (coma dins un nis) » [6]; mes Nhaus es pas gascon e la finala seriá en -*al. Las fòrmas del tipe Anhaus marcan que aprèp se faguèt una aferèsi, que s'explica per la confusion entre l'iniciala e la preposicion a (una frasa coma vau a Anhaus foguèt compresa coma vau a Nhaus).
Segon Felip Carbona, lo nom de Nhaus se pòt explicar pel basc anh, rasic agui, « pastenc, terren reservat (occitan devesa) », que donariá anh en occitan; aus pòt èsser ausa « lavanca, lhavet », (h)autz, « puèg, montanha », o de preferéncia aus, « font », donc « la font del pastenc » [5].
Per Inhaus, nom prèp mes diferent, una possibilitat sembla d'èsser lo nom gallic d'òme *Ignos (Enignos, « filh d'ací », > *Ingnos > *Ignos, per dissimilacion) [7], ambe un sufixe tanben gallic que sembla d'èsser -auo- / -avu(m), compatible ambe un nom de persona [8]. La dificultat es qu'una iniciala en I- se muda dificilament en A-. Justament, i a un autre nom gallic d'òme Ainos (que pòt aver coma varianta Ainius, fòrma latinizada) [9] e *Ainiauo- pòt menar a Anhaus > Nhaus, en supausant l'absorcion del primièr -i- pel segond, o puslèu una dissimilacion que l'auriá escafat.

Istòria modificar

  • Entre 1790-1794, Arbiech (nom francés) e Nhaus d'Aliat son annexats a Nhaus [10].

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Jean Idarreta    
març de 2014 2020 Bernard Carlier sense etiqueta retirat
2001 2014 Christian Delrieu    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Tarascon d'Arièja; es ara del canton de Sabarthès (en francés), donc de Savartés.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
210 211 215 305 351 349 321 358 403

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
336 335 317 305 282 324 312 228 263

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
285 306 269 234 211 211 213 181 243

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
245
228
221
230
226
201
195
194
Cercar
2009 2010
195
200
195
200
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. 5,0 et 5,1 Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, ed. IEO d'Arièja, 2021, p. 309-311
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 496
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 164
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 15
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 42
  10. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=24980