Nagarjuna es un monge, un filosòf e un teologian bodista que visquèt en Índia entre lei sègles I e III apC. Fondator de l'escòla madhyamaka dau bodisme mahayana, un dei corrents principaus dau bodisme, es considerat coma una figura majora d'aquela religion. Sa vida es quasi desconeguda e es subretot conegut per lei tèxtes religiós que li son atribuïts. I desvolopa una nocion de « vuege » qu'es venguda centrala dins lo bodisme tibetan.

Representacion de Nagarjuna e de 84 ascètas bodistas.

Biografia modificar

Problemas istorics modificar

La biografia de Nagarjuna es l'objècte de mai d'una legenda e de cronicaires li donan una durada de vida de mai de 600 ans. Nagarjuna es donc benlèu la sintèsi de plusors personas aguent viscut durant l'Antiquitat. A l'ora d'ara, lo Nagarjuna pus important visquèt entre lei sègles I e III apC coma l'indica lo tèxte Letra a un amic que foguèt probablament mandat a un rèi de la dinastia satavahana[1]. Pasmens, en defòra d'aquela informacion, i a pauc d'informacions fisablas sus la vida de Nagarjuna.

L'agiografia tradicionala modificar

 
Representacion tibetana de Nagarjuna amb de naga.

La legenda pus vièlha sus la vida de Nagarjuna sembla de datar dau començament dau sègle V apC[2]. D'autrei tèxtes ulteriors completèron lei mites relatius a son existéncia mai compliquèron tanben son estudi. En particular, son luòc de naissença foguèt plaçat dins plusors endrechs diferents de la peninsula (Vidarbha a l'oèst[3], Koshala dins lo nòrd[2]). Una origina familiala bramana es una constanta[4][5][6]. Es pereu sistematicament presentat coma un ensenhaire dei sutras de la Prajnaparamita, un ensemble de tèxtes bodistas mahayanas que desvolopan lo tèma de la perfeccion de la saviesa transcendenta.

Una tradicion importanta cònta lo viatge de Nagarjuna dins lo mond dei Naga, de divinitats serpentifòrmas. Aquò seriá a l'origina de son nom, Naga - arjuna, que significa « aqueu que subjuga lei Naga ». Auriá realizat aqueu viatge après aver observat d'èssers umans dotats d'una aura subrenaturala. En realitat, èran de naga aguent prés una forma umana per seguir son ensenhament. Desmascats, lei naga l'aurián alora invitat dins lor mond. Nagarjuna i trobèt una version dei Prajnaparamita-sutra. A son retorn dins lo mond deis umans, 600 après sa partença en causa de diferéncias temporalas amb lo mond dei naga, Nagarjuna poguèt ensenhar sei descubèrtas ais umans.

Segon la tradicion indotibetana, lei sabers contenguts dins la Prajnaparamita-sutra constituïsson la segonda ròda dau Dharma. Ensenhats per Boda, èran reservats ai discípols pus intelligents. Puei, jutjats tròp complèxs per leis umans dau periòde, foguèron conservats dins lo mond dei Naga e transmés a Nagarjuna[1].

Leis autrei Nagarjuna modificar

Au mens tres autrei Nagarjuna son estats identificats[7]. Lo premier es un teologian tantrista autor de Pancakrama (« Lei cinc frasas » en occitan) e, benlèu, de Guhyasamājatantraṭika[8]. Lo segond es un mètge e lo tresen es un alquimista autor dau tractat Rasaratnâkara (« Ocean de mercuri »).

Òbra e pensada modificar

Tèxtes atribuïts modificar

Article detalhat: Òbras de Nagarjuna.

Coma lo rèsta de sa vida, l'òbra escricha de Nagarjuna es mau segura. Son obratge pus famós es la Prajñānāma mūla madhyamaka kārikā (« Leis estanças-racina de la via dau mitan ») qu'es generalament coneguda sota lo títol pus simple de Madhyamaka shastra (« Tractat dau Mitan »). Pasmens, la tradicion li atribuís d'autrei tractats coma la Mūlamadhyamakakārikā (« Versets sus la via dau mitan presa a sa racina »), la Vigrahavyāvartani (« la fin dei discussions »), la Yuktiṣaṣṭika (« Seissenta versets sus lo rasonament »), la Catuḥstava (« leis Imnes ») e la Sūtrasamuccaya (« Compendium dei Sutra »)[9]. Lei tèxtes originaus èran redigits en sanscrit mai per certanei tractats, l'originau es disparegut e lei versions desenant disponiblas son unicament de traduccions.

Concepcions e pensadas modificar

Segon lo Mahayana, Boda auriá profetizat la venguda de Nagarjuna coma l'òme que deviá donar lo sens vertadier de seis ensenhaments. La màger part de la pensada de Nagarjuna consistís donc en una presentacion, una explicacion e una demonstracion de l'ensenhament dau concèpte de vacuïtat contengut dins lei Prajnāpāramitā-sūtra. Venguèt ansin lo teorician principau de la doctrina madhyamaka, egalament dicha Via dau Mitan[1]. La pensada logica de Nagarjuna es centrada sus la demonstracion de la vacuïtat d'existéncia pròpria dei fenomèns a partir deis ensenhaments de Boda[10]. Aqueu concèpte de vacuïtat es basat sus l'idèa de l'inexisténcia de l'esséncia, es a dire d'un caractèr fix e constant, en leis èssers e leis objèctes. Segon eu, es una situacion intermediària entre lo nihilisme e l'eternalisme.

Lo premier es un corrent filosofic que nèga totalament l'existéncia deis èssers e deis objèctes. Per Nagarjuna, una tala concepcion es una vista d'anihilacion que permet pas de sasir la natura de l'Univèrs. Lei consequéncias de l'eternalisme son opausadas car subreimpausa una realitat suplementària sus la natura vertadiera de l'èsser ò de l'objècte. Per Nagarjuna, totei leis individús e leis objèctes son vueges. Aqueu vuege empacha d'agantar la natura vertadiera dei causas. En consequéncia, per Nagarjuna, l'existéncia de totei lei causas es donc purament nominala car despend d'un nom ò d'un concèpte que lei designa sus la basa de sei caracteristicas. Lei fenomèns son donc illusòris.

Puei, Nagarjuna generalizèt son rasonament au movement, çò que lo menèt a afiermar que lo cambiament[11], lo temps[12], lo nirvana[13] ò Boda[14] elei meteissei son vueges d'una existéncia pròpria. Aquò mòstra l'impossibilitat de sasir racionalament la causalitat ela meteissa. Pasmens, se leis objèctes e individús son vueges, aparéisson en dependéncia d'autrei fenomèns. Per Nagarjuna, la conoissença necessita donc de desconstruire l'esperit ordinari per analizar lei relacions de condicionalitat, de dependéncia e de reciprocitat que permèton d'accedir a la comprenença dau reau.

Influéncia e posteritat modificar

 
Estatua daurada de Nagarjuna dins un monastèri tibetan en Índia.

Uei, Nagarjuna es considerat coma un dei filosòfs e metafisicians majors dau bodisme mahayana qu'es actualament un dei corrents principaus dau bodisme. Au sen d'aquela branca, es lo fondator dau Madhyamaka, una de seis escòlas pus importantas. Seis escrichs foguèron ansin fòrça comentats durant l'Edat Mejana e participèron a l'establiment de la logica indiana en definissent divèrsei tipes de refutacion (impossibilitat logica, impossibilitat reala, constat d'inexisténcia). Pasmens, son influéncia pus importantas regarda lo bodisme tibetan que se reclama totjorn dau Madhyamaka[1].

Annèxas modificar

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) Dictionnaire encyclopédique du bouddhisme. Nouvelle édition augmentée, Éditions du Seuil, 2006.
  • (de) Bernhard Weber-Brosamer e Dieter M. Back, Die Philosophie der Leere. Nāgārjunas Mulamadhyamaka-Karikas, Harrassowitz, 2005.
  • (fr) Georges Dreyfus, La vacuité selon l'école mâdhyamika, VajraYogini, 1992.
  • (fr) Jean-Marc Vivenza, Nâgârjuna et la doctrine de la vacuité, Albin Michel, 2001.
  • (en) Joseph Walser, Nāgārjuna in Context: Mahāyāna Buddhism and Early Indian Culture, Columbia University Press, 2005.

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 (fr) Dictionnaire encyclopédique du bouddhisme. Nouvelle édition augmentée, Éditions du Seuil, 2006.
  2. 2,0 et 2,1 (en) Joseph Walser, Nāgārjuna in Context: Mahāyāna Buddhism and Early Indian Culture, Columbia University Press, 2005, p. 66.
  3. (en) Buddhist Text & Research Society, Journal, vol. 3-5, 1895, p. 16.
  4. (en) Geri Hockfield Malandra, Unfolding A Mandala: The Buddhist Cave Temples at Ellora, SUNY Press, 1993, p. 17.
  5. (en) Shohei Ichimura, Buddhist Critical Spirituality: Prajñā and Śūnyatā, Motilal Banarsidass Publishers, 2001, p. 67.
  6. (en) Bkra-sis-rnam-rgyal e Takpo Tashi Namgyal, Mahamudra: The Quintessence of Mind and Meditation, Motilal Banarsidass Publishers, 1993, p. 443.
  7. (en) Joseph Walser, Nāgārjuna in Context, Columbia University Press, 2005, p. 69.
  8. (en) Christopher Lindtner, Nagarjuniana — Studies in the Writings and Philosophy of Nāgārjuna, Institute for Indisk filologi, 1982, p. 11.
  9. (fr) Alexis Lavis, La conscience à l’épreuve de l’éveil : Lecture, commentaire et traduction du Bodhicaryāvatāra de Śāntideva, Les Éditions du Cerf, coll. « Sagesses d’Asie », 2018, p. 111.
  10. (fr) Georges Dreyfus, Les deux vérités selon les quatre écoles, VajraYogini, 2000, pp. 155-210.
  11. (fr) Nagarjuna (trad. Georges Driessens), Tractat dau Mitan, Seuil, 1995, capítol II.
  12. (fr) Nagarjuna (trad. Georges Driessens), Tractat dau Mitan, Seuil, 1995, capítol XIX.
  13. (fr) Nagarjuna (trad. Georges Driessens), Tractat dau Mitan, Seuil, 1995, capítol XXII.
  14. (fr) Nagarjuna (trad. Georges Driessens), Tractat dau Mitan, Seuil, 1995, capítol XXV.