Mrezisk

lenga construcha

Lo mrezisk es una lenga construcha creada per Libor Sztemon[1][2]. Coma lo lydnevi, lo seversk, lo slavëni (que n'es pro vesin) e lo slavisk, fa partida del grope fictiu de las lengas eslavas septentrionalas. Se sap paucas causas sus aquela lenga[3] qu'a pas qu'una pagina sus la rantèla, e que son creator moriguèt jovent.

Gramatica modificar

Fonetica modificar

Alfabet modificar

Lo mrezisk s'escriu amb l'alfabet latin, e mai las letras Ö e Š.

Pronóncia modificar

Pronóncia del mrezisku
letra a b c d e f g h i j k l m n o ö p q r s š t u v w x y z
pronóncia a b ʦ d ɛ f g h i j k l m n o ə p ɣ r s ʃ t u v w ɣz ɯ z

Morfologia modificar

Declinason modificar

I a uèch cases. I a quatre declinasons.

Primièra declinason dels substantius modificar
Primièra declinason dels substantius: tipe man (òme)
cas singular plural
nominatiu man maner
genitiu mane manere
datiu manu maneru
acusatiu manat manerat
vocatiu o man o maner
locatiu man manervö
instrumental manam maneram
ablatiu mansi manersi
Segonda declinason dels substantius modificar
Segonda declinason dels substantius: tipe kvina (femna)
cas singular plural
nominatiu kvina kvinar
genitiu kvinaje kvinare
datiu kvinaju kvinaru
acusatiu kvinat kvinarat
vocatiu o kvina o kvinar
locatiu kvina kvinarvö
instrumental kvinam kvinaram
ablatiu kvinasi kvinarsi
Tresena declinason dels substantius modificar
Tresena declinason dels substantius: tipe zame (tèrra)
cas singular plural
nominatiu zame zamer
genitiu zameje zamere
datiu zameju zameru
acusatiu zamet zamerat
vocatiu o zame o zamer
locatiu zame zamervö
instrumental zamem zameram
ablatiu zamesi zamersi
Quatrena declinason dels substantius modificar
Quatrena declinason dels substantius: tipe mesto (ciutat)
cas singular plural
nominatiu mesto zamer
genitiu mestoje mestore
datiu mestoju mestoru
acusatiu mestot mestorat
vocatiu o mesto o mestor
locatiu mesto mestorvö
instrumental mestom mestoram
ablatiu mestosi mestorsi
Declinason dels adjectius modificar
Declinason dels adjectius: tipe dobar (bon)
cas positiu comparatiu superlatiu
nominatiu dobary dobarty najdobarty
genitiu dobaryje dobartyje najdobartyje
datiu dobaryju dobartyju najdobartyju
acusatiu dobaryjat dobartyjat najdobartyjat
vocatiu o dobary o dobarty o najdobarty
locatiu dobaryvö dobartyvö najdobartyvö
instrumental dobaryjam dobartyjam najdobartyjam
ablatiu dobarysi dobartysi najdobartysi
Declinason dels pronoms personals modificar
Declinason dels pronoms personals
cas 1a persona 2a persona 3a persona 4a persona 5a persona 6a persona
nominatiu ja te ho me ve ny
genitiu jave teve hove me veje nyve
datiu javu tevu hovu mevu veju nyvu
acusatiu jat tet hot met vet nyt
locatiu javö tevö hovö mevö vevö nyvö
instrumental jam tem hom mem vem nym
ablatiu jasi tesi hosi mesi vesi nysi

Numerals modificar

Numerals
nombre cardinal numeral generic multiplicatiu
0 ništo ništy ništöre ništykorte
1 jedan jedany jedanöre jedankorte
2 deva devany devöre devakorte
3 tera terany tarnöre terakorte
4 štara štarany štarnöre štarakorte
5 pynta pyntany pyntöre pyntakorte
6 šasta šastan šastöre šastakorte
7 sedam sedamy sadmöre sadmakorte
8 osam osamy osmöre osmakorte
9 devet devety devtöre devtakorte
10 desat desaty dastöre dastakorte
11 jedanasta jedanasty jedanaste jednakorte
12 devanasta devanasty devanaste devakorte
13 teranasta teranasty teranaste terakorte
14 štaranasta štaranasty štaranaste štarakorte
15 pyntanasta pyntanasty pyntanaste pyntakorte
16 šastanasta šastanasty šastanaste šastakorte
17 sedamnasta sedamnasty sedamnaste sedamkorte
18 osamnasta osamnasty osamnaste osamkorte
19 devetnasta devetnasty devetnaste devetkorte
20 devadesta devadesty devadeste devadestykorte
30 teradesta teradesty teradeste teradestykorte
40 štaradesta štaradesty štaradeste štaradestykorte
50 pyntadesta pyntadesty pyntadeste pyntadestykorte
60 šastadesta šastadesty šastadeste šastadestykorte
70 sedamdesta sedamdesty sedamdeste sedamdestykorte
80 osamdesta osamdesty osamdeste osamdestykorte
90 dovedesta dovedesty dovedeste dovedestykorte
90 dovedesta-sedam dovedesta-sedamy dovedesta-sadmöre dovedesta-sadmakorte
100 (jedan)séta (jedan)sety (jedna)störe (jedne)štökorte
200 devaseta devasety devastöre deveštökorte
300 teraseta terasety terastöre tereštökorte
400 štaraseta štarasety štarastöre štareštökorte
500 pyntaseta pyntasety pyntastöre pynteštökorte
600 šastaseta šastasety šastastöre šasteštökorte
700 sedamseta sedamsety sadmastöre sadmeštökorte
800 osamseta osamsety osmastöre osmeštökorte
900 doveseta dovesety dovestöre doveštökorte
1 000 (jedan) tesac (jedan) tesacy (jedan) tesacöre (jedan) tesackorte
2 000 déva tésac déva tésacyn déva tésacöre déva tésackorte
1 000 000 meljon meljony meljonöre meljonökorte
1 000 000 000 meljord meljordy meljordöre meljordökorte
1 000 000 000 000 beljon beljony beljonöre beljonökorte

Conjugason modificar

Los vèrbs del mrezisk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixe bi- e al passat. La negacion, mercé al prefixe ne-.

betyn, èsser
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1a belem jem / em budem - jim / im bi-belem
2a beles tes / es budes budös tis / is bi-beles
3a belest hest / est budest - hist / ist bi-belest
4a belesom mesom / esom budesom budösmo misom /isom bi-belesom
5a beleste veste / este budeste budösto viste / iste bi-beleste
6a belent hent / ent budent - hint / int bi-beli
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
betyn betije jesa beliv
nebetyn, èsser pas
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1a nebelem nejem / nem nebudem - nejim / nim bi-nebelem
2a nebeles netes / nes nebudes nebudös netis / nis bi-nebeles
3a nebelest nehest / nest nebudest - nehist / nist bi-nebelest
4a nebelesom nemesom / nesom nebudesom nebudösmo nemisom / nisom bi-nebelesom
5a nebeleste neveste / neste nebudeste nebudösto neviste / niste bi-nebeleste
6a nebelent nehent / nent nebudent - nehint / nint bi-nebeli
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
nebetyn nebetije nejesa nebeliv
imetyn, aver
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1a imalem imem budem imety - imejim bi-imalem
2a imales imes budes imety imelös imetis bi-imales
3a imalest imest budest imety - imehist bi-imalest
4a imalesom imesom budesom imety imelösmo imenisom bi-imalesom
5a imaleste imeste budeste imety imelösto imetiste bi-imaleste
6a imalent iment budent imety - imehint bi-imalent
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
imetyn imetije imaja imaliv
nemetyn, aver pas
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1a nemalem nemem budem nemety - nemejim bi-nemalem
2a nemales nemes budes nemety nemelös nemetis bi-nemales
3a nemalest nemest budest nemety - nemehist bi-nemalest
4a nemalesom nemesom budesom nemety nemelösmo nemenisom bi-nemalesom
5a nemaleste nemeste budeste nemety nemelösto nemetiste bi-nemaleste
6a nemalent nement budent nemety - nemehint bi-nemalent
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
nemetyn nemetije nemaja nemaliv

Lexic modificar

Lo lexic del mrezisk es essencialament eslau[4].

mrezisk occitan
asten aqueste
belavec febrièr, heurèr, belier
betyn èsser, estar
Boh Dieu
cena prètz, prèmi
cerkvec junh
cesta camin, rota
dan jorn, dia
daštec setembre, seteme
den aquel (d'ailà)
dom ostal, casa, maison
floske botelha, cantina
gersan divendres, divés, vendres
ho el, eth
hod an, annada
hory son, lo sieu
host èst, levant
imetyn aver
ja ieu, jo
jary mon, lo mieu
jasna auton, agòr, davalada, rèire-sason
joky qual, quin
jozaht lenga
juhor sud, miègjorn, mieidia
kad qui (interogatiu)
kadöliv qual que siá
kešty cada
klenjan dimars, mars
krež crotz
kristan dimenge, diménegue
ktory qui (relatiu)
kvetec abril, abrial
kvina femna, hemna, frema
ladavec genièr, gèr, genoièr
laska amor
leto estiu, ostiu
majec mai (mes)
man òme
me nosautres, nosaus
mery nòstre, noste, lo nòstre, lo noste
mesec mes, luna
mesto ciutat, vila
nama nom
nekad qualqu'un
neky qualque
neša quicòm, quauquarren
nešavy de qualqu'un
nikad degun, arrés
niša res, arren
nišavy de degun, d'arrés
ny els, eths
nyry lor, lors
ögjeny ges, cap
parnec agost
pravda vertat
prihedec decembre, deceme
rastilan dimècres, dimèrcs, mecres
reka riu, arriu
rezijec octobre, octobe
sedmica setmana
sevar nòrd, bisa
smart mòrt, mort
snegec novembre, noveme
soncan dijòus, dijaus, jòus
stehoda sègle, sécolo
svetlan diluns, luns
ša que
šabatan dissabte, dishabte, dissandes
šaköliv qué que siá
šavy de que
šjerna estela, estiala
štarvec julhet, junhsega, julh, garba
te tu
tery ton, lo tieu
toky tal, tau
ulica carrièra, arrua, charriera
ve vosautres, vosaus
very vòstre, voste
vesna prima, printemps
vesnec març
vest oèst, colcant
vrema temps
ysty meteis
zame tèrra, país
zema freg, hred, ivèrn
zevet vida, vita

Referéncias modificar

  1. Pagina de L. Sztemon sul mrezisk (anglés): https://web.archive.org/web/20131220135547/http://ls78.sweb.cz/mrezisk.htm
  2. Joan Francés Blanc, Las lengas de Libor Sztemon 2: Sorgas - Jazyky Libora Sztemone 2: Prámeny - Libor Sztemon's Conlangs 2: Sources, Edicions Talvera, 2009, ISBN 979-10-90696-00-6 (tanben sus Archive.org). 2a edicion Las lengas de Libor Sztemon, Edicions Talvera, 2016, ISBN 979-10-90696-32-7.
  3. Joan Francés Blanc, Las lengas de Libor Sztemon 1 ; lo mrezisk, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-01-3
  4. Joan Francés Blanc, Lexic mrezisk-chèc-occitan, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-03-7