Lo monopòli (del grèc monos significant « un » e polein significant « vendre ») es, al sens estricte, una situacion ont un ofreire se ven a tenir una posicion d'exclusivitat sus un produch o un servici ofèrt a una multitud de crompaires. Quand aquela situacion d'exclusivitat dins una activitat es establiada al benefici de la poténcia publica, se dich « monopòli d'Estat » o de « monopòli public ». Per extension (puslèu abusiva) lo tèrme de monopòli es sovent utilizat per descriure una situacion pròcha de la definicion precedenta mas diferenta: Lo tèrme « monopòli » es alara aplicat a una entrepresa qu'es pas al sens estricte en situacion de monopòli mas domina largament un mercat ont la concurréncia existís encara, mas de biais marginal. Dins aquel cas, lo tèrme de posicion dominanta deuriá èsser puslèu emplegat per las autoritats e la reglementacion de la concurréncia. D'entre aqueles concèptes vesins mas que la definicion e la portada devon èsser destriats clarament, se cal remarcar:

L'oligopòli, que descriu una situacion de mercat ont un pichon grop d’ofreires se partejan un mercat en pertidas mai i mens egalas,
Lo duopòli, qu'es una forma redusida d'oligopòl (dos ofreires fan fàcia a una multitud de crompaires),
Lo cartèl o l'ententa son de formas variablas d'associacion entre ofreires qu'an per tòca d'establir a lor benefici e segon de modalitats variadas una situacion de monopòli,
Lo monopsòni, que per simetria al tèrme monopòli, correspond a une situacion de mercat ont un demandaire ten una posicion de monopòli a la crompat,
Lo monopòli bilateral, que caracteriza una situacion de mercat ont se fan fàcia un monopòli (un sol vendeire) e un monopsòni (un sol crompaire).

Lo monopòli dins l'istòria modificar

Lo monopòli es regularament e naturalament privilegiat dins lo domèni de la produccion, de la distribucion o dels servicis, cada còp que d'intereses presentats coma « superiors » o « collectius » semblan poder èsser invocats: A l'epòca feudala, l'exclusivitat de la mesa a disposicion d'unes equipaments collectius (molins, ponts, fenials...) pel senhor feudal li permet de percebre de redevenças censada pagar la proteccion qu'assegura al respècte dels subjèctes. A l'Edat Mejana, las corporacions e los mestièrs asseguran per las activitats qu'encastran estrictament d'obligacions de respècte de qualitat e de formacion de aprendises e de lors emplegats. A l'epòca classica, los podes publics s'autrejan de monopòlis per tòca fiscalas (per ex: Gabèla tirada de la venda del sal) o donant atal de monopòlis per una durada determinada a unes operators intèrnes o extèrnes. Atal la doctrina del mercantilisme (e sa varianta en França: lo Colbertisme) balha lo privilègi de monopòli per promòure melhor sul plan economic de tòcas defensivas o ofensivas.

De companhiás de comèrcis nationalas (obtienon segon las escasenças) lo monopòli del comèrci d'unes produchs, o lo monopòli amb unas regions.
Lo monopòli de comèrci es establit amb unas regions del mond per la metropòli nacionala, exclusissent de fach del mercat las autras poténcias europèas.
Lo monopòli de fabricacion es tanben lo mejan de tenir jol contraròtle de l’Estat d'unas produccions: las nombrosas manufacturas reialas de l’epòca de Colbert ne son l'exemple. Al subjècte del comèrci amb l'estrangièr - font de poténcia economica e de rai politic pels regims novèls de Reialtat absoluda, los exemples mai celèbres son:

las Companhiás de las Índias amassan de pichonas companhiás que fusionan jos l’egidi de l’Estat per mermar la concurréncia, aumentar los beneficis comercials e melhorar l’eficacitat militara e coloniala de lors flotas.
la Companhiá neerlandesa de las Índais orientalas (VOC), e la Companhiá Anglesa de las Índias Orientalas se disputan lo contraròtle del comèrci en Asia del Sud Èst. La recerca del monopòli èra essencial dins la realizacion d’importants beneficis, e las companhiás esitavan pas a destruire de plantacions autoctònas potencialament rivalas per s’assegurar l’abséncia de concurréncia. Sul terren las companhiás de comèrci -coma la VOC- confian lors drechs de monopòli a un mercand o a un sindic de mercands local. Lo contracte de venda implica mai sovent l’absence de tout acheteur concurrent du syndic, et l’abséncia de novèla venda del meteis produch per un periòde donat, per tòca de garantir e gardar la situacion envejabla de monopòli suls mercats locals.

Amb l’emergéncia de las idèas economicas liberalas, la critica dels monopòlis comença: apareisson coma abusius e noisibles als consomators e pel dinamisme economic. A la fin del sègle XIX aquela critica acaba a per de leis fasent illicits las ententas, coma la lei Le Chapelier en França. Vòlon taben garantir l’abséncia d’ententas e de coalicions entre los ciutadans (desapareisson de las corporacions que dispausavan de monopòlis de man d’òbras dins lo Regim Ancian). Mai generalament, la doctrina liberala classica contribuís a espandre l'idèa que los monopòlis son l'expression d’initiacivas illegitimas de l’Estat.

A la fin del sègle XIX, jos la pression dels corrents de pensadas nacionalistas, lo retorn de l'accion publica relança de formas de sosten e d'organizacion dels mercats al prejudici de la concurréncia:

Unes Estats coma Japon e Alemanha sostenon los esfòrts de concentracion industriala de lors entreprisas. Las entreprisas alemandas forman per exemple de cartèls.
Lo desvelopament del colonialisme tend a instaurar de relacions fachas de privilègis e de dominacion contra los territòriss d'Otramar considerats coma la « caça gardada » (vejatz l'exemple limita del Còngo bèlga, proprietat privada del sobeiran bèlga) de la poténcia tutelara. Aquel movement serà font de rivalitats entre los imperialismes europèus (anglés, alemand o francés) en Orient Mejan, en Africa o en Asia.
Al sègle XX, lo retorn de la legislation se realiza per organizar e aparar de biais pragmatic de condicions mai acceptablas d'una sana concurréncia:
Se relizan de legislacions coma las leis antitrust americanas, qu'acabant al desmantalament d'unas grandas entreprisas coma la Standard Oil.

Se desvelopan pauc a pauc de legislacions per tòca d'aparar los brevets e drechs d'autor per premiar los entreprenaires innovants.

Generalitats modificar

La deteccion d'una situacion de monopòli es pas causa aisida: l'utilizacion d'una definicion tròp restrictiva pòt menar a veire lo monopòli pertot. Per exemple, cada espicièr a lo monopòli de fach de la venda del sal dins un rai de 50 mètres a l'entorn de sa botica (cas del monopòli local), o lo fabricant « Renault » a le monopòli de las veituras « Renault ». Aquel tipe de logica formala, qu'intègra pas lo contexte real ont pòt s'exprimir e s'aparar la libertat del consomator, pareis inutil a l’analisi.

Dins la realitat, existís pas que dos cases ont aquela situacion merita una analisi teorica particulara:

Se las condicions de produccion d'aquel produch o servici son talas qu’en situacion concurrenciala, un sol ofreire pòt subsistir sus aquel mercat (cas del monopòli natural).
Se la provision d'aquel produch o servici a aquela meteissa clientèla es interdita, o per l’Estat (cas del monopòli legal), o per de mesuras coercitivas de l’ofreire en plaça.
La teoria economica considèra que las situacions de monopòli son noisiblas als consomators, car dins una tala situacion, l’ofreire es capable d'impausar sol lo prètz de venda del dich produch sens èsser atentiu a sa qualitat. Se trapa alara dins una situacion dicha de price-maker (faseire de prètz), alara qu’una entrepresa fasent fàcia a la concurréncia subís una situacion de price-taker (preneire de prètz) e es incitada a innovar per defendre sa posicion. Gaireben totes los economistas ne deduson que los poders publics devon combatre las situacions de monopòli e regular los monopòlis naturals.

Pels tenents de la teoria de la concurréncia monopolistica, la situacion de concurréncia perfiècha demora en realitat l'excepcion, alara que la situacion de monopòli (al sens larg) sembla èsser mai la règla. A lor vejaire, gaireben totas las entrepresas propausan de produchs que tendon a establir en lor favor una situacion de monopòli de fach. Per çò far, evitan tant que se pòt que lors produchs pòscan èsser aisidament comparables e substituibles per aqueles prepausats per las firmas concurrentas. Mercés a l'estrategia de diferenciacion e/o d'especializacion qu'espandís, mejans lor politica e lo ofèrta-produch, un grand nombre d’entrepresas pòdon s'arrenjar un relatiu poder de monopòli sus un mercat a priori concurrencial. Aquel poder lor balha segon l'opcion que prenon o una capacitat a practicar un prètz de venda que s'escarta del prètz de mercat, o a captar una partida del volum del mercat (mejans de segments nautament especifics o ròdes de mercat).

La teoria dels mercats contestables prepausada per William Baumol sosten que, tant qu’es possible a un novèl entrant de s’implantar dins un sector ara en situacion de monopòli, lo fach qu'aquela posicion siá mai o mens rapidament contestada obliga l’ofreire en plaça a se comportar coma s'èra en concurréncia.

Los economistas de la tradicion austriaca sostenon que totes los monopòlis naturals son noisibles e se devon combatre, e tanben los monopòlis d’Estat. Las intervencions dels poders publics censats aparar la concurréncia son en realitats d'entravas a la concurréncia e noison donc als consomators..

Tipologia dels monopòlis modificar

Lo monopòli natural modificar

Principi economic modificar

 
Lo biais que varia lo còst marginal de produccion en foncion de las quantitats produichas modifica la talha optimala de l'entreprisa.

Un monopòli natural es un monopòli que l'existéncia ven d'una produccion que los rendements son creissents. Se dich que los rendements son creissants car mai l'entrepresa aumenta sa produccion, mens lo còst unitari es naut. Lo còst de produccion d'una unitat suplementària (còst marginal) essent decreissent, lo creis de las ventas permet de repartir los còstes fixes sus de volums mai importants, tan plan que lo còst mejan merma quand la produccion aumenta. Aquela bassa es tan importanta qu'una sola entrepresa pòt provesir l'ensemble del mercat tot demorant mai competitiva que tout autre concurrent. Dins aquel tipe de produccion, la concurréncia tend a mermar a mesura qu'una entrepresa se desvelopa e tira partit d'un còst mejan de produccion totjorn mai flac al repècte d'aquel dels concurrents.

Atal, lo primièr grafic presenta une situacion favorabla a la concurréncia: lo còst marginal de l'entrepresa creis rapidament amb lo volum de sa produccion, tan plan que pèrd en competitivitat al grandir. Al contrari, lo segond grafic presenta l'equilibri d'una entrepresa dins un sector ont lo còst marginal demora descreissent per un volum de produccion fòrça important. Dins una tala situacion, las grandas entrepresass an de còsts de produccion fòrça inferiors a aqueles de las pichonas firmas. La talha optimala de l'entreprisa es alara sovent aquela d'un monopòli[1].

Un tal monopòli, un còp establit, es dificil de contestar. En efièch, l'apareisson de novèlas entrepresas concurrentas es improbable, car lo pichon volum de lor produccion serà sinonim de rendements flacs[1].

Dins aquel genre de situacion, lo monopòli pòt èsser mai eficaç que la concurréncia mercé a las economias d'escalas realizadas. Pasmens, amb lo temps, l'abséncia de concurréncia pòt presentar un fren al dinamisme. En efièch, lo benefici provocat per una renda garantida pòt dissuadir l'entreprisa de far de recerca en novelums, indispensablas a sa subrevida dins una situacion concurrenciala[2].

Dins la mesura ont lo monopòli es jutjat preferable a la concurréncia, la question de l'abús eventual de posicion dominanta pòt justificar una nacionalizacion.

Cases concrèts modificar

Lo monopòli natural aparéis quand los còsts fixes son fòrça importants al respècte dels còsts variables, tipicament dins las industrias necessitant una pesica infrastructura (aiga, electricitat, camins de fèrre...). Cal destriar aquel cas d'aquel dels monopòlis ligats a d'efièchs ret, qu'agisson sus la demanda s'adreissant a une entrepresa e non pas sus l'estructura dels còsts (telecomunicacions, logicials).

L'existéncia d'un monopòli natural dins una industria es ligada a l'estat de la tecnologia. Atal, del moment que las telecomunicacions passavan per de linhas de coire, lo mercat menava a un monopòli natural. L'aveniment de la telefoniá mobila trenquèt la situacion.

Gestion modificar

Lo monopòli dins l'istòria modificar

Lo monopòli es regularament e naturalament privilegiat dins lo domèni de la produccion, de la distribucion o dels servicis, cada còp que d'intereses presentats coma « superiors » o « collectius » semblan poder èsser invocats: A l'epòca feudala, l'exclusivitat de la mesa a disposicion d'unes equipaments collectius (molins, ponts, fenials...) pel senhor feudal li permet de percebre de redevenças censada pagar la proteccion qu'assegura al respècte dels subjèctes. A l'Edat Mejana, las corporacions e los mestièrs asseguran per las activitats qu'encastran estrictament d'obligacions de respècte de qualitat e de formacion de aprendises e de lors emplegats. A l'epòca classica, los podes publics s'autrejan de monopòlis per tòca fiscalas (per ex: Gabèla tirada de la venda del sal) o donant atal de monopòlis per una durada determinada a unes operators intèrnes o extèrnes. Atal la doctrina del mercantilisme (e sa varianta en França: lo Colbertisme) balha lo privilègi de monopòli per promòure melhor sul plan economic de tòcas defensivas o ofensivas.

L’economista neoclassic Léon Walras, d'entre los primièrs, volgava l'intervencion de l'Estat dins la gestion dels monopòlis naturals. Per el l’inexisténcia de la concurréncia al benefici d’una entrepresa privada implica una pèrda d’interés social, al benefici del sol interés privat de la firma. Dins l’exemple de la distribucion de l’aiga o del gas, una vila donarà lor gestion a une entrepresa unica, car es tecnicament inutil de multiplicar jos tèrra los rets de distribucion. S'aquela entrepresa se daissa als sieus ses objectius egoïstas, produirà en quantitat mendre e a prètz superior, per tòca de maximizar son benefici[3].

Segon Walras, lo sol mejan d’associar l’existéncia d’un monopòli natural, que la pertinença est evidenta al vejaire de l'estructura dels còsts, ligada a de còsts fixes fòrça importants, es de suprimir l’interés egoïsta del monopolaire, es a dire de tornar lo monopòli a l’institucion representativa de l’interés general, l’Estat, o de donar un monopòli reglamentat a una entrepresa privada. D'aquel biais, serà fixat lo prètz de venta de mena que las receptas egalizan los còsts, e que lo monopòli natural pas mai siá una font de profièch[3].

Dins lo cas dels camins de fèrre, Walras utiliza l’idèa d’Adam Smith concernent las infrastructuras que l’utilitat per la societat es evidenta maq que la profitabilitat per l’entrepresa es pas establida. Walras i apond que lo camin de fèrre per exemple, se revèla, mai qu’un servici mercand, tanben un servici public, util en temps de guèrra, servissent a unir lo territòri, per transmetre los jornals, e obliga a ligar de grandas villes. Mai, los còsts de construccion du ret ne fan a l’evidéncia un monopòli natural[4].

Lo risc per la societat de la dominacion dels camins de fèrre per d'intereses egoïstas, pòrta, coma pel gas, tant sus las quantitats produchas que suls prètz. Lo monopòli impausarà de prètz fòrts, mas subretot n’utilisarà pas sos beneficis per obrir las linhas que la rendabilitat es incertana per el. Li manca sovent la clavesença al subjècte. La gestion per l’Estat del monopòli natural dels camins de fèrre auriá donc la dobla utilitat del prètz bas e de l'acabament rapid dels rets, causa que lo mercat pò realizar sonque en situacion de concurréncia[5].

Objeccions modificar

Las Companhiás de las Índias amassan de pichonas companhiás que fusionan jos l’egidi de l’Estat per mermar la concurréncia, aumentar los beneficis comercials e melhorar l’eficacitat militara e coloniala de lors flotas.
La Companhiá neerlandesa de las Índais orientalas (VOC), e la Companhiá Anglesa de las Índias Orientalas se disputan lo contraròtle del comèrci en Asia del Sud Èst. La recerca del monopòli èra essencial dins la realizacion d’importants beneficis, e las companhiás esitavan pas a destruire de plantacions autoctònas potencialament rivalas per s’assegurar l’abséncia de concurréncia. Unes economistas liberals penson que los cases de monopòlis vertadierament "naturals" son de fach fòrça rares. L'exemple mai sovent citat es aquel de las companhiás aerianas que las linhas interioras, subretot, èran dichas rendablas pas que per un sol operator, justificant atal los monopòlis d'accés aeroportuaris longtemps reservats a las solas companhiás nacionalas per un argument de monopòli "natural" de ret. Los resultats encara incertans de la liberalizacion de las linhas interioras permeton pas uèi de trencar. Existís de linhas per que lo prètz casèt fòrça, alara que per d'autres un sol operator capitèt, e qu'en França unas companhiás low cost fan la caça a las subvencions de las collectivitats territorialas.

Per d'unes, l'estat de monopòli d'una entrepresa sus un mercat seriá alara una situacion transitòria destinada a desaparéisser o dels fach dels clients s'organizant per trobar d'autres fornisseires, veire produire d'esperel lo ben (cas de las entrepresas grossas consomatriças d'electricitat se dotant de lors pròpras capacitats de generacion), o de las entrepresas tecnicament capables de los concurrenciar de biais eficaç.

Lo monopòli legal modificar

Lo monopòli legal ven de l'intervencion d'un organ reglamentari (Estat o collectivitat) que restrenh la concurréncia sus un mercat donat per tòca d'aténher un objectiu donat (amenatjament del territòri, ben estrategic...). Lo monopòli legal pòt prene la forma d'una licéncia d'expleitacion exclusiva balhada a un agent privat o aquela d'un monopòli public, realizat per la quita collectivitat.

La nction de monopòli legal rejonh largament la distinccion entre lo monopòli de fach, impausat per las fòrças del mercat, e lo monopòli de drech, impausat per la legislacion.

Originas e justificacions dels monopòlis legals modificar

Una primièra causa de l'existéncia de monopòli legal es ligada a la nocion de servici public, qu'exclusís las activitats mercandas d'unes sectors d’activitat, ont l’Estat pòt per exemple impausar la gratuitat. Walras parla per exemple de « monopòli moral[3]. » L’educacion ne pòt èsser un exemple.

Una segonda justificacion ja foguèt abordada; es ligada a l’existéncia de monopòlis naturals.

L’Estat pòt tanben atribuir de monopòlis a de fins estrategicas o d’amenatjament del territòri. Un exemple istoric es aquel de las grandas companhiás de comèrci de las poténcias mercantilistas d’Euròpa a partir del sègle XVII. Lo monopòli balhat pels diferents païses europèus a una companhiá nacionala, permetián de far mai coerentas las estrategias militaras de las companhiás de comèrci que podavan èsser plaçadas en guèrra armada, o entre elas, o contre de poténcias europèas advèrsas o autoctonas.

La poténcia publica assegura tanben la proteccion dels brevets e dels copyrights que permeton als innovadors de dispausar d’un monopòli temporari sus lors novelums. Balhar un monopòli legal sus una durada donada e sus un produch ciblat en escambi de la publicacion de las especificacions d'aquel produch constituís l'instrument essencial per motivar lo novelum (brevets e copyrights). S'agís alara de permetre a l'innovador de se pagar los còsts de recerca e desvelopament e de recebre una justa retribucion de son investiment mercé a la renda de monopòli que li es balhada de biais temporari. En contrepartida, deu, pels brevets, publicar los procediments de fabricacion atal aparats.

La recerca de renda modificar

L’Estat dispausa de la capacitat legislativa de restrénher la concurréncia per tòca de garantir, dins de cases particular, la coeréncia e la rendabilitat d'unes sectors economics. Mas dins los fachs, los monopòlis balhats per l’Estat tornan pas necessàriament a d'entrepresas publicas. Coma una situacion de monopòli representa una escasença per l’entrepresa privada que ne beneficia, aquela darrièra pren un comportament racional quand es prèsta a despensar una soma pròcha d'aquela de demai de benefici autrejat per una restriccion legala de la concurréncia.

Aquel rasonament pòt implicar per las firmas de despensas importantas de lobbying jos la forma de dejós de man o de subvencions a de partits politics dins los païses qu l’autorizan. Pels teoricians del public choice coma Gordon Tullock[6], l’ineficacitat del monopòli privat garantit per l’intervencion legala de l’Estat es donc agravada pel fach qu’una importanta partida du transferiment de demai dels consomators cap al productor, es de fach despensada de biais improductiva près dels dirigents politics.

Generalitats modificar

La deteccion d'una situacion de monopòli es pas causa aisida: l'utilizacion d'una definicion tròp restrictiva pòt menar a veire lo monopòli pertot. Per exemple, cada espicièr a lo monopòli de fach de la venda del sal dins un rai de 50 mètres a l'entorn de sa botica (cas del monopòli local), o lo fabricant « Renault » a le monopòli de las veituras « Renault ». Aquel tipe de logica formala, qu'intègra pas lo contexte real ont pòt s'exprimir e s'aparar la libertat del consomator, pareis inutil a l’analisi.

En 1974, Anne Krueger[7] estimava qu'aquelas activitats de recerca de renda (rent-seeking) representavan un degalhatge annadièr de mai de 7 % del PNB en Índia, e fins a 15 % en Turquia.

Sul plan politic, los privilègis balhats pels poders publics en torna de las activitats de lobbying de las entrepresas prenon plan sovent la forma d’un poder de monopòli autrjat per una legislacion protectionista al subjècte de las entrepresas estrangièras.

Lo monopòli local modificar

Un monopòli local es una entrepresa que dispausa d'una situacion de monopòli dins una sospartida de l'espaci geografic o de l'espaci dels produchs. Aquel concèpte servís a designar las entrepresas que son en practica en situacion de monopòli al subjècte de lor demanda, quitament se son d'una talha pichona al vejaire del mercat d'ensemble per un ben.

Per exemple, lo cas d'una estacion servici dins una region isolada, sens concurrents a mens de 50 quilomètres. Una tala estacion servici pòt aumentar lo prètz de ant qu'aquò còsta als automobilistas de far los 50 quilomètres per se'n anar al concurrent. Aquel tipe de renda es conceptualament equivalent a aquel de las rendas eissidas d'un monopòli. Autres exemples: restauracion dins los trains, restaurants de plaja, o los cafès d'unes musèus o sites; dins l'espaci dels produchs, una entrepresa servissent de bens fòrça especializats, per exemple essent la sola a importar un ben exotic que la demanda es flaca.

Lo monopòli Multiestabliments :

Lo monopòli multiestabliments es dins la situacion seguenta: enfrenta pas qu'una sola foncion de demanda mas ten mai d'una foncions de còsts. Atal maximiza son benefici realizant l'egalitat seguenta: Rm = Cm1 = Cm2 Amb Rm: La recepta marginala Cm: Còst marginal

Lo cas del monopòli Multiproduchs:

Dins aquel ca particular du monopòli classic, l'entrepresa enfrenta mai d'una foncions de demanda tot avent mai d'una foncions de còst (mai sovent egala al nombre de produchs venduts).

I a mai d'un cases particulars d'aquel tipe de monopòli:

  • Los bens son independents: La demanda del ben 1 depend pas de la demanda del ben 2, maximisarà son benefici egalizant: Rm1 = Cm1' e Rm2 = Cm2
  • Un meteis ben vendut sus dos mercat: Dins aquel cas, l'individú vend lo ben 1 al prètz P1 sul mercat 1 e al prètz P2 sul segond mercat. Maximizarà son benefici egalizant: Rm1 = Rm2 = Cm
  • Los bens son perfièchament substituables lo prètz del ben P1 es egal al prètz del ben P2, maximiza son benefici egalizant la meteissa equacion que dins lo cas del monopòli multiestabliment: Rm = Cm1 = Cm2

La concurréncia monopolistica modificar

La concurréncia monopolistica designa una estructura de mercat ont aquel es separat en ròdols, cadun servit per un monopòli local. Un tal encastre permet l'existéncia d'una forma de concurréncia entre los monopòlis; las frontièras entre los diferents ròdols essent endogèns, determinats per l'accion de caduna dels monopòlis.

La concurréncia monopolistica s'encontra sus de mercats de bens avent une identitat fòrta (imatge de marca, per exemple) que fa d'un ben donat un substitut imparfièch dels autres. Aquò s'aplica atal als vestits de marca coma consòlas de videojòcs.

Aquel concèpte designa atal una granda varietat de situacions intermediàrias entre la concurréncia perfiècha e lo monopòli teoric. La règla generala d'aquel tipe de cases es que cada monopòli local beneficia d'una renda tan mai importanta que l'elasticitat de substitucion entre los bens es flac, autrament dich qu'un ben donat es un mai marrit remplaçant d'un autre. Aquela elasticitat constituís alara una mesura del poder de monopòli de cada entrepresa. La volontat de diminuir aquela elasticitat (de mermar la facilitat de passar d'un produch a l'autre) explicariá atal las somas engatjadas en publicitat en constitucion d'un imatge de marca o en restriccion de compatibilitat per las entreprisas engatjadas dins une concurréncia monopolistica.

Consequéncias del monopòli modificar

Efièch suls prètz e las quantitats produchas modificar

Determinacion de l'equilibri de monopòli modificar

Lo monopòli determina lo prètz (lo monopolaire es faseire de prètz – o price maker) alara qu'una firma en situacion de perfiècha concurréncia pren lo prètz coma donada (o price taker).

Se lo monopòli enfacia una demanda dels consomators que se contracta quand lo nivèl de prètz aumenta, lo monopòli a interés a mermar son ofèrta de produch per vendre a un prètz mai naut. Lo monopòli restrenharà son ofèrta fins a que lo ganh en aument del prètz per unitat venduda que realiza serà compensada per la pèrda sus son volum de venta.

Sus un mercat concurrencial, la concurréncia entre las entrepresas a per consequéncias d'egalizar lo prètz de venta al còst marginal de produccion, es a dire lo còst de la darrièra unitat producha. Lo monopòli essent pas somés a aquela pression concurrenciala, es en mesura de vendre sos produchs al dessús del còst marginal, obtenent atal de beneficis mainauts. A la diferéncia d'una situacion d'oligopòl o de concurréncia, lo cas del monopòli es lo sol ont es indiferent que lo monopòli fixe son prètz o son volum de ventas sul mercat.

Apròche grafic modificar
 
La determinacion de l'equilibri del monopòli en cort periòde. La superfícia verta representa le benefici

Dins una situacion de concurréncia, lo prètz èra determinat pel mercat, e l'entrepresa produtz tant que la venta d'una unitat suplementària d'un ben li torna mai que'n li còsta, es a dire tan que lo prètz es superior al còst marginal (lo còst de produccion d'una unitat suplementària). L'equilibri de concurréncia es donc determinada per l'interseccion de la corba de recepta mejana e de la corba de còst marginal.

En situacion de monopòli, l'entrepresa es capabla de determinar un prètz, q'influencia lo volum de produchs venduts. En efièch, l'entrepresa que vl aumentar lo volum de sas ventas deu, per çò far, bassar sos prètz. Lo prètz, es a dire la recepta mejana, es donc una foncion descreissanta de la quantitat producha. Se la recepta mejana es descreissanta, alara matematicament, la recepta marginala, es a dire la recepta provocada per la venta d'una unitat suplementària, es a l'encòp descreissenta e inferiora a la recepta mejana.

L'entrepresa monopolària créis son benefic tant que la venta d'una unitat suplementària torna mai que còsta, es a dire tant que la recepta marginala es superiora al còst marginal. Logicament, l'equilibri se realiza donc quand la corba de recepta marginala intercèpta aquela del còst marginal. Lo novèl equilibri correspond a aquel d'un prètz (Pm>Pc) mai naut qu'en situacion de concurréncia, e a una quantitat producha inferiora (Xm<Xc).

Lo benefici alrar egal a la recepta mejana, que se trai lo còst mejan, multiplicat per la quantitat producha. Es presentat per la superfcia vertía sul grafic.

Apròche matematica modificar

Lo profièch ( ) del monopòli se determina per la recepta de sas ventas (si RT la recepta totala per una produccion Q), a que sostrai sos còsts de produccion totals (siá CT lo còst total per una produccion Q). S'obten:

 

La recepta totala es, ela, egala a la recepta mejana (per unitat venduda, es adire lo prèt de venta unitari) multiplicat pel nombre d'unitats vendudas. Avèm donc

 

D'ont après derivacion:

 

O encara

 

D'un autre costat, se supausa que RM, la recepta mejana (es a dire lo prètz) es una foncion descreissenta. Aquela ipotèsi ven dels fach que l'entrepresa que vòl far creisser la quantitat (Q) d'unitat venduda deu acceptar una bassa del prètz de venta. La relacion matematica entre la variacion marginala e la mejana implica que se RM descreis, alara Rm ne fa del meteis e  .

Al contrari, se supausa que Cm creis, car es rare qu'una entrepresa pòsca pas far creisser sa produccion quand se trapa dins de volums de produccion ont la fabricacion d'unitats suplementàrias se fa a mendre còst que las unitats precedentas. Avèm donc:

  e  

d'ont  

Donc   es una foncion descreissenta, que segon lo teorèma de la bijeccion, s'annula pas que per una unica valor Qm. Aquela valor determina la quantitat producha per que lo monopòle maximiza son profièch. Segon las règlas de basa, la foncion   atenh un extrèm quand sa derivada es nula, e avèm donc:

 

Mais en situacion de concurréncia l'equilibri es donat per la relacion:

 

E coma  , avèm  . Donc, ambedos foncion essent descreissantas, avèm fin finala:

 

Fin finala coma lo prètz essent una foncion descreissentae de la quantitat:

 

Concluson: La quantitat d'equilibri en situacion de monopòli es inferiora a aquela de concurréncia, alara que lo prètz d'equilibri del monopòli es superior a aquel d'un mercat concurrencial.

Autres determinants de prètz modificar

Fòrça estudis empirics estudièron lo nivèl de rendement dels investiments de las entreprisas en fonccion del gra de concentracion dels mercats, (es a dire la flaquesa de la concurréncia). Aqueles estudis mòstran que la profitabilitat de las entrepresas e lor concentracion sarián pas que flaquament correladas. Segon George Stigler, mens de 25 percent de la variacion dels profièchs son atribuibles a la concentracion[8].

La téoria dels mercats contestables repausa sus un argument unic: se un monopòli fa de profièchs, deu existir d'entrepresas volent intrar sul mercat per prene una partida d'aqueles profièchs vendent un pauc mai e mens car que lo monopòli en plaça. Dins sa version extrèma, aquela teoria afirma donc que la menaça que fa pesar aquela intrada potentciala obliga lo monopòli a se comportar coma s'èra efectivament en concuréncia perfiècha, e a vendre al còst mejan. Lo monopòli se destria alara pas gaire de la situacion de concurréncia.

Aquela teoria d'en primièr foguèt prepausada per W. J. Baumol, J. Panzar e B. Willig dins Contestable Markets and the Theory of Industry Structure, Harcourt Brace, Nòva York, 1982.

En practica, intrar sus un mercat es costós (còsts fixes). Un intrant potencial intrarà donc pas que s'espèra far de profièchs superiors a aqueles còsts, çò que serà pas possible se lo monopòli en plaça l'obliga a una guèrra de prètz que mena ambedoas entreprisas a vendre al còst mejan. La pression concurrenciala potenciala depend donc de l'amplor dels còsts fixes e de la credibilitat de la menaça de guèrra del prètz (un còp lo nòu intrat sul mercat, lo monopòli pòt aver interés a partejar la renda amb el pluslèu que de far la guèrra).

Empiricament, aquela teoria explica un fenomèn recurrent observat pendent l'obertura a la concurréncia d'un mercat ont agissiá un monopòli: se vei que lo monopòli bassa lo prètz abans que pas cap d'autre entrepresa siá intrada sul mercat. Signala atal sa volontat e sa capacitat e engatjar amb un intrant une guèrrz de prètz puslèu que de partejar la renda.

Lo monopòli discriminant modificar

 
Cas d'un monopole pratiquant une discrimination entre deux groupes de consommateurs

Dins aqueles cases presentats fins ara, lo monopòli vend son produch a un prètz unic. Se fixa un prètz naut, restrenh la clientèla empachant los crompaires dispauats a pagar qu'un pichon prètz de crompar lo produch. Se fixa un prèz bas, lo monopòli n'expleita pas la disponibilitat a pagar de mai rics que serián prèsts a pagar mai per obténer aquel ben.

Lo monopòli pòt donc far créisser son profièch en practicant un prètz diferent per diferentas categorias de consomators, segon l'impacte qu'a lo prètz sul volum de lor consomacion. S'agís simplament de far pagar mai cars los crompaires prèsts a pagar mai, e de balhar una reduccion sonque als grops pels quals un prètz inferior provòca una nauta importanta de las ventas. Un exemple tipic de discriminacion es, per exemple, las reduccions permesas per la detencion d'una carta d'estudiant. Acordar a un estudiant una reduccion permet d'aumentar las ventas sens pel tant mermar lo prètz pagat pels autres consomators.

Atal lo grafic de drecha representa la situacion d'una entrepresa que fa pagar dos prètz diferents, a doas categorias diferentas de consomtors. Vend una quantitat X1 de produchs a un prètz P1, puèi vend (X2-X1) produchs a un prètz inferior P2. Çò fasent, aumenta son profièch al prejudici del grop de crompaires discriminat negativament.

Se pòt pas per tant conclure que la situacion profiècha als grops de crompaires beneficiant d'un prètz reduch, car quitament reduch, aquel prètz demora al dessús del prètz practicat per l'ensemble dels crompaires en situacion de concurréncia.

Es tanben possible de practicar una discriminacion sus las unitats vendudas. En efièch, cada consomator tend trobar una satisfaccion mai granda dins las primièras unitats que consoma d'un ben, l'utilitat marginala de gaireben totes los bens essent descreissenta. Es donc pas prèst a pagar lo meteis prètz per la primièra unitat que per la seguenta. Lo monopolaire a donc interés a diferenciar, per cada client, lo prètz de las unitats vendudas vendent las darrièras mens caras que las primièras.

Un dels primièrs teoricians del monopòli discriminant es Jules Dupuit[9]. Al sègle XIX, explicava atal la creacion de bilhets de diferentas categorias dins los teatres o los trens. Segon el, dins lo cas d'un tren, « un tarif de tres clasas donariá a l'encòp mai de recepta neta e mai de vitjaires; es clar que multiplicant fòrça las classas se poiriá far pagar als viatjaires tota l'utilitat que tiran del camin [de fèrre][10]. » Atal, « per empachar lo vitjaire que pòt pagar lo vagon de 2a classa d'anar dins aquel de 3a. Se tusta sul paur, non pas que se vòl lo far sofrir personalament, mas per far paur al ric[10]. »

Lo monopòli e la question de l'eficacitat modificar

Ineficacitat del monopòli segon la teoria neoclassica modificar

 
Les surplus du producteur et des consommateurs dans une situation de monopole

L'analisi en tèrmes de demai de l'equilibri del monopòli al comparar d'aquel de concurréncia mena l'economia neoclassica a conclure a l'ineficacitat del monopòli.

L’efièch sul prètz es doble. L'auça del prètz provòca a l'encòp una auça del profièch de l’entrepresa, mas tanben una diminucion de sa produccion. Se destria donc dos efièchs. L’un es neutre, s’agís del transferiment de riquesa que s’opèra entre los consomators e lo productor al prejudici dels primièrs; es ligat a l’aument del prètz. Pasmens, la reduccion dels volums produchs provca una reduccion neta de riquesa pels consomators e pels productors que degun ne fa benefici (superfícia roja sul grafic çai costat): aquò se nomena la pèrda seca del monopòli. Per resumir, l’efièch negatiu qu’a lo monopòli sul ben èsser dels consomators es compausat pas qu’en partida per la renda percebuda per l’entrepresa.

Lo monopòli es donc contestable que siá del costat del consomator, e tanben de la societat en general car sa riquesa mermèt.

Monopòli, Dinamisme e novelum modificar

Joseph Schumpeter[11] mostrèt que la dinamica de la creissença economica repausava sus la capacitat de las entrepresas a obténer de rendas de monopòlis en prèmi de lors esfòrces de novelum. Explica los periòdes longs de prosperitat per l’apareisseon de monopòlis ligats a d'avançadas tecnologicas. Atal, una entrepresa realizant un novelum abans los concurrents obten una exclusivitat li balhant un poder de monopòli, e es aquela exclusivitat que justifica son investiment. Lo profièch anticipat per l’entrepreneire provòca son recors al credit bancari e estimula l’investiment a l’escala de la societat. Tanben, la renda percebuda per l’entrepresa monopolara provòca a tèrme una reaccion d’imitacion de gaireben totas las autras entreprisas, que recorrisson tanben al credit per fa benefici del novelum. Aquel fenomèn d’imitacion merma, a tèrmes, las oportunitats de monopòli, provocant une rarefaccion de la demanda de credit e una fasa economica de recession, fins a que de novèlas oportunitats aparescan.

La dinamica del capitalisme implica donc que l’Estat lucha pas contra los monopòlis a lor creacion, car lo monopòli ven premiar un esfòrç creatiu de las entrepresas. Pasmens, pòt encoratjar lo novelum defendent lo monopòli per de mesuras legalas, coma la proteccion temporària per l’atribucion de brevets. Mas aquel tipe de monopòli deu pas contunhar a long tèrme.

Schumpeter apond que los principals novelums sont duguts, non pas a d'entreprisas somesas a una fòrta concurréncia, mas a de monopòlis. Son argument repausa sus l'idèa que sols los monopòlis dispausan de profièchs positius, que lor servisson a financiar aquelas activitats dins l'esper de manténer lor avança tecnologica e lor poder de monopòli.

Es pas clar que Schumpeter considerava aquel segond argument coma decisiu. Mas l'analisi del monopòli coma prèmi del novelum es mai sovent aprovada pels economistas[12].

Per Partha Dasgupta etJoseph Stiglitz, las situacions de monopòli son de fach desfavorablas a la Recerca e desvelopament (R&D). En efièch, una entrepresa produsent sus un mercat ont existís una concurréncia reala o potenciala es constrencha a d'esfòrces de novelums per garantir sa posicion. Per exemple, una entrepresa dominant un mercat a interés a investir en R&D per mantenir son avança al repècte dels eventuals intrants. Ambedos autors ne concluson que l’entrepresa despensarà mai en recerca s'es en situacion de concurréncia o se son monopòli es contestat[13].

Se remarca tanben que lo prètz de crompa dels brevets varia segon de l'intensitat de la concurréncia. En efièch, una entrepresa profiechant d'una avançada tecnologica a mai d'interés de consolidar aquela avançada per l'acquisicion de nòus brevets quand l'obtencion del brevet per una entrepresa concurrenta es susceptible de tornar sus sa dominacion tecnologica[14]. Una situacion de monopòli non contestat implica donc una flaca remuneracion dels brevets, e donc una reduction dels esfòrces de recerca.

Luta contra las entravas a la concurréncia modificar

Union europèa modificar

Al vejaire de las legislacions francesa e comunautària, lo monopòli es pas sanccionat coma tal mas son abús o es.

En drech comunautari, l'article 82 du Tractat establissent una Constitucion per Euròpa dins son alinea primièr, fonda la sanccion de « l'abús de posicion dominanta ».: Es incompatible amb lo mercat comun e interdit, dins la mesura ont lo comèrci entre Estats membres es susceptible de n'èsser tocat, lo fach per una o mai entrepriesas d'expleitar de biais abusiu une posicion dominanta sul mercat comun o dins una partida substenciala d'aquel. Lo drech francés repèta aquela enebicion dins l'article L410-2 del Còdi de comèrci mas permet pasmens -segon l'article L420-4- d'i escapar quand las practicas anticoncurrencialas resultan d'una lei o d'un tèxte reglamentant l'aplicacion d'aquela lei, o quand « los autors [de practicas anticoncurrencialas] pòdon justificar qu'an per efièch d'assegurar un progrés economic », o encara,al respècte de las categorias d'acòrdis e acòrdis individuals, sus decret del ministre de l'economia amb avís confòrme del Conselh de la concurréncia.

L'abús pòt èsser dins la fixatcon d'un prètz excessius o predator - que la tòca es d'eliminer los concurrents.

En drech comunautari, la Comission adreça d'injonccions a arrestar l'abús e infligís de multas.

En drech francés, lo jutge pòt atribuir de domatges e intereses al tèrç victima de practica anticoncurrenciala; en cas d'activitat fraudulosa volent constituir un monopòli o quina que siá practica anticoncurrenciala, la responsabilitat penala pòt èsser engatjada (Còdi de comèrci, article L420-6) .

Las organizacions encargada de realizar aquela legislacion son:

Estats Units d'America modificar

Als Estats Units d'America, las leis antitrust an per objectius d’eliminar una entravas a la concurréncia. Aquela legislation foguèt realizada a partir de la fin del sègle XIX e del vòte du Sherman Antitrust Act en 1890.

Segon lo Sherman Antitrust Act, la posicion de monopòli es pas d'esperela illegala, tampauc l’aplicacion d'un prètz naut o la reduction de la produccion. Pasmens, es interdit tota actitud visant a establir o servar un monopòli per de mejans desleilas. Aquel tipe de comportament pòt èsser sanccionat per de restructuracions de lqs entrepresas, veire de desmantelaments. De talas decisions de justícia demoran raras.

Lo Clayton Antitrust Act de 1914 reglamenta las fusions d'entrepresa per empachar de combinasons e d'acquisicions susceptiblas de noire a la concurréncia o volent constituir un monopòli. S’agís d’una lei prospectiva, que cerca a empachar la realizacion d'unas operacions mostrant lors efièchs futurs probables sus la concurréncia. Pòt tanben anullar de fusions ja realizadas. Implica, segon l’importança de l’operacion, per las entrepresas lo dever de notificar de per abans lors fusions, que lo cas siá estudiat.

Las leis antitrust contenon tanben des disposicions volent interdire los ententas entre entrepresas volent fixar lo prètz.

Lo cas mai celèbre d’aplicacion d'aquelas leis demora lo desmantelament de la Standard Oil de Rockefeller. Lo 15 de mai de 1911, la Còrt suprèma dels Estats Units d'America ordona la division de la Standard Oil fins a trente quatre companhiás independantas, avent caduna un conselh d'administracion.

La Federal Trade Commission e l'Antitrust Division de Departament de la justícia dels Estats Units d'America son encargats de far respectar d'aquela legislacion.

Autres exemples modificar

Lo Japon a un drech de la concurréncia en partida eritat de la precéncia dels EUA l'endeman de la Segonda Guèrra mondiala. L'organizacion encargada de l'applicacion del drech es la Japan Fair Trade Commission.

Bibliografia modificar

  • (en) Abba Lerner, « The Concept of Monopoly and the Measurement of Monopoly Power », Review of Economic Studies, vol. 1, no 3,‎ , p. 157–175 (JSTOR 2967480)

Notas e referéncias modificar

  1. 1,0 et 1,1 « Monopole naturel », in Dictionnaire d'économie et de sciences sociales, 6e édition, Nathan
  2. Aquel problème del dinamisme es mai longament estudiat dins la seccion Monopòli e novelum (cf. infra).
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Léon Walras, L'État et les chemins de fer, Des services publics et des monopoles économiques, 1875
  4. Léon Walras, L'État et les chemins de fer, Des chemins de fer comme services publics et comme monopoles économiques, 1875
  5. Léon Walras, L'État et les chemins de fer, De l'intervention de l'État en matière de chemins de fer, 1875
  6. Toward a theory of the rent seeking society, ss la dir. de Buchanan, Tollison & Tullock, 1980
  7. A. Krueger, « The political economy of the rent-seeking society », American Economic Review, 1974
  8. George J. Stigler, « Monopoly », The Concise Encyclopedia of Economics [1]
  9. Michel Lutfalla, « Monopole », in Encyclopaedia Universalis, 2006
  10. 10,0 et 10,1 J. Dupuit, De l'utilité et de sa mesure, Turin, 1933 cité par Universalis
  11. J. Schumpeter, Capitalisme, socialisme et démocratie, 1942
  12. « Joseph Alois Schumpeter », The Concise Encyclopedia of Economics
  13. P. Dasgupta and J. Stiglitz.
  14. J. Boone.

Vejatz tanben modificar

Estructuras de mercat modificar

Autres articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

  • Harold H. Greene, « L'État, les consommateurs et le monopole naturel », Réseaux, 1993, vol. 11, n° 59, p. 9-23. [lire en ligne]
  • Jérôme Wittwer, Philippe Bernard, « Monopole discriminant et redistribution. Une interprétation des thèses d'Edgeworth », Revue économique, 1999, vol. 50, n° 2, p. 197-210. [lire en ligne]
  • Blandine Laperche, « Les ressorts du monopole : Essai sur l'hérésie de Joan Robinson », Innovations, n° 14 2001/2, p. 33 à 54. [lire en ligne] [PDF]
  • L'État et les chemins de fer par Léon Walras (1875)