Dins la Genèsi capítol cinquen, Matusalèm (en ebrieu: מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk; en arabi: متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) es lo filh del profèta Enòc e la persona de longevitat mai logranda de tota l'iconografia mondiala.

Crist menant los patriarcas bíblics al Paradís, de Bartolomé Bermejo (s.XV). En primèr terme Matusalèm, amb imatge d'un òme vièlh.

Foguèt lo paire de Lemèc a cent ochenta e set ans. Segon una tradicion apocrifa josieu, Lemèc aguèt un filh que nasquèt amb los cabels e la pel blanca coma la nèu e los uèlhs tan clars que semblavan luminoses. Quand Matusalèm vegèt lo noirat, viatjèt fins a la fin del mond per parlar amb lo seu paire Enòc, que li donèt a l'enfant lo nom de Noè e prediguèt que pendent la seuna vida se produiriá un cataclisme al nivèl mondial, lo deluvi universal.

Pendent los sèt cents ochenta e dos ans seguent engendrèt d'autres filhs e filhas amb la seuna esposa Edna (font apocrifa) per morir a l'edat de nòu cents seissanta nòu ans.

Signe de vielhessa modificar

De tot lo linhatge de descendéncia registrat dins la Bíblia dempuèi d'Adam fins a Jèsus, Matusalèm es aquel qu'a la vida mai longa; es per aquò que dins la cultura populara es sovent utilizat coma exemple de vièlhessa.

Los intèrpretas bíblics asseguran que se pòt entendre lo tèxte que moriguèt just abans l'arribada del Deluvi universal, fach que se pòt entendre coma una pròva de la pietat divina, qu'esperèt un long temps abans de far lo seu castig malgrat las ofensas de contunh dels òmes. Après el, l'èsser uman vegèt sa vida limitada coma un signe del seu pecat (en analogia amb los mites de la pèrda de l'edat d'aur de la autres culturas).

Los defensors del creacionisme, que promòvon una lectura literala de la Bíblia fins a ensajar d'explicar científicament aquela edat avançada: abans del deluvi de nívols de vapor envolopava la Tèrra e aparavan los abitants de la lutz ultraviolata e dels efèctes del vielhiment.