Lo matriarcat es un tèrme antropologic que definis la manièra d'organizacion sociala que las femnas e especialament las maires de la comunautat tenden a predominar dins de posicions de poder.

Lo tèrme de ginecocracia s'utiliza per se referir especificament al govèrn de las femnas.

Lo matriarcat diferís del matrilinhalisme, que los filhs s'i identifican culturalament amb lor maire e non pas amb lor paire, e que las alianças familialas e tribalas s'i forman dempuèi los linhatges de sang de las femnas. Per exemple, dins la tradicion de la Halaḥà, una persona que nais d'una maire jusieva es considerada automaticament coma jusieva; lo judaïsme, doncas, se transmet de la maire cap a l'enfant.

Lo matriarcat diferís tanben del matrilocalisme, un tèrme que los antropològs utilizan sovent per descriure las societats que l'autoritat de las maires i es la principala dins las relacions domesticas e que los marits s'unisson a la familha de lors femnas al luòc qu'aquelas s'uniscan a la tribú o la familha del marit.

Lo matriarcat es una combinason d'aquestes factors e pòt inclure lo matrilinhalisme e lo matrilocalisme.

Dins lo matriarcat, las femnas son a la carga de la distribucion dels bens del clan o de la tribú, en mai de las noiriduras. Aquesta caracteristica dona a las femnas una posicion d'influéncia subre lors societats.