Marsilhargues

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Macilhargues[1], Marsilhargues o mai etimologicament Marcelhargues (en francés Marsillargues) es una vilòta occitana de Lengadòc. La localitat, que compta actualament 6 322 abitants, se tròba administrativament a la frontièra del departament d'Erau e dins la region d'Occitània a ras del riu de Vidorle que dessepara lo departament d'Erau de Gard. Los abitants de Marsilhargues, en rivalitat tradicionala amb sos vesins de Lunèl recebon tradicionalament l'escais de "bajans". Lo protestantisme i ocupa una importància istorica.

Marsilhargues
Marsillargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista aeriana de Marsilhargues.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 54″ N, 4° 10′ 44″ E
Superfícia 42,7 km²
Altituds
 · Mejana
 
6 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3417
Lunèl
Intercom
243400520
CC dau País de Lunèl
Cònsol Patrice Spéziale
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 322 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 399 ab.
Densitat 145,01 ab./km²
Autras informacions
Escais bajans
Gentilici Marsilhargueses
Còde postal 34590
Còde INSEE 34151

Situacion geografica modificar

Marsilhargues se situa dins una plana a ras del riu Vidorle, çò que ne fa un dels endreches mai fertils d'aquesta part de Lengadòc. Se tròba a una distància gaireben equivalenta de la capitala departamentala Montpelhièr e de la capitala del departament de Gard, Nimes e a un quinzenat de quilomètres de la mar Mediterranèa.

La comuna de Marsilhargues es la mai orientala del departement d'Erau e lo vilatge es la segonda comuna mai importanta del Canton de Lunèl.

Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es « masiyargé » (Ernèst Negre, Revue internationale d'Onomastique, XVII, p. 22). Las fòrmas ancianas son : villa Marcilianicus en 813, in domanio Marcellencas en 1226, prior ecclesie de Marcillanicis en 1265, Marcillanicis, Marsillanicis en 1295, hominum Marcilhanicarum en 1328, de Marcilhanicis en 1328, 1405, ou lieu de Marcillargues en 1414, Marceilhargues en 1419, Massillarges en 1570, Marsilhargues en 1577, Marsilliargues en 1578, Marsillarges en 1579, Marsillargues en 1622, 1770-71 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat e Rostaing, Macilhargues ven del nom latin d'òme Marcellius o Marcilius, amb lo sufixe -anicum[3]; segon Hamlin, Macilhargues ven de l'escais-nom [cognomen] latin Marcellus, amb lo sufixe -i-anicis[2]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[4]. Lançargues èra una proprietat galloromana[2].

  • Atestacions ancianas tiradas de l'ancian diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865) : Villa Martecellos vèrs 900; Villa que vocatur Marcianicus vèrs 1031; De Marcellanigis en 1155; Marcellencas en 1226; De Massillanicis en 1258; De Massilhanicis en 1271; Masselhargues (òc anc) en 1360; Masselhanegues (òc anc) en 1371; Marsilhargues en 1528; Marcelhargues, Marsilhargues (francés) en 1556[5]; Masseyliargues, viguerie de Masseillargues en 1625; Massillargues en 1649; cure en 1760[6].

Istòria modificar

En 1305 s'i bastiguèt lo castèl de Guilhèm de Nogaret. Foguèt una de las primièras vilas de Lengadòc a passar a la Refòrma.

Entre lengadocian e provençal modificar

A mai se l'influéncia provençala i es mai importanta qu'a Lunèl (la forma de l'article plural i es lei mentre qu'a Lunèl èran los e las, -n dich instable es conservat), lo parlar es benlèu encara lengadocian, mai precisament de la familha del montpelhierenc oriental e se distinguís plan del tipe nimesenc o provençal rodanenc.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 2020 2026 Patrice Spéziale divèrs esquèrra  
2008 2020 Bernadette Vignon divèrs esquèrra  
març de 2001 2008 Philippe Ullès divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6192, totala: 6271
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 529 3 522 3 549

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 3 368 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 3 242 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 812



Cercar
5 334
5 760
5 821
6 006
6 082
2009 2010
6 046
6 123
6 088
6 169
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6322 abitants e la densitat èra de 148,06 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

 
Lo castèl de Marsilhargues.

Lo castèl foguèt bastit en 1305 pel nòble Guilhèm de Nogaret. Ne demòra pas qu'una part del sossòl, las grandas cosinas e lo domjon amb sa torrèla cairada.

Personatges celèbres de Marsilhargues modificar

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Topònims occitans de l'Erau
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 233-234
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 433, a Marcilhac
  4. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251
  5. http://thalamus.huma-num.fr/index-lieux/lettre-M.html
  6.  Dictionnaire topographique de la France.