Marco Marazzoli (tanben conegut com Marco dall'Arpa (Parma, ca. 1602Roma, lo 26 de genièr de 1662),que ho un arpista, un cantador e un compositor barròc italian, autor, enter d'autes composicions, de mantun opèras.

Arpa de Marazzoli, Palazzo Barberini

Vita modificar

La soa carrièra que ho de d'òra ligada dab lo cardinau Antonio Barberini e lo Palazzo Barberini. Aquesta tempsada urosa artisticament e personaument per eth s'acabè en 1645 dab l'eisilh deu son protector a l'escasença de la Guèrra de Castro. Marazzoli qu'avó de laissar Roma on tornère, atau com e amassa dab Antonio Barberini quan l'arròda de la politica vatica aje virada un detznat d'annadas arron.

 
Antonio Barberini

Que morí alebat accidentaument dens la Capèra Sixtina.

 
Celebracion en aunor de la Reina Cristina de Suècia, entà la quau Marazzoli composè la musica.

Òbra modificar

Opèras modificar

  • La pazzia d'Orlando (1638)
  • La fiera di Farfa (1639)
  • L'Amore trionfante dello Sdegno (L'Armida) (1641)
  • Gli amori de Giasone e d'Isifile (1642)
  • Le pretensioni del Tebro e del Po (1642)
  • Il giudito della ragione tra la Beltà e l'Affetto (Il Capriccio) (1643)
  • Dal male il bene (1654)
  • La Vita humana (1656)
  • Le armi e gli amori (1656)
Autes
  • Intermèdi per Troades (1640, incertana)
  • Prológ a Lully L'Amour malade (1657, incertana)
 
Venus jogant l'arpa, tèla de Giovanni Lanfranco, hèita entà Marazzoli e representant la soa arpa

Oratorios modificar

(composats enter 1645 e 1653)

en latin
  • Erat fames in terra Canaan
  • Erat quidam languens Lazarus
  • Erat quidem languidus
  • Homo erat pater familias
  • Venit Jesus in civitatem Samarie
  • O mestissime Jesu
en italian
  • Per il giorno della resurrezione
  • S Tomaso
  • S Caterina
  • Natale di N.S.
  • Per ogni tempo
  • S Giustina di Padova
  • Ecco il gran rè de regi
  • Poiché Maria dal sui virgineo seno
  • Qual nume omnipotente che diè leggi
  • Udito habbiam Giesù

Cantatas modificar

Marazzoli que composè un sarròt de cantatas, dab basso continuo.