Marcèl Cortiada <Jean-Marcel Courthiade> (Montceau les Mines, 2 d'agost de 1953-Tirana, 4 de març de 2021) èra un lingüista occitan, cercaire e aparaire de la lenga e de la cultura romaní.

Marcèl Cortiada dins lo film "Lo cant dels Ròms"

Biografia modificar

Marcèl Cortiada comencèt d'estudis de medecina a l'universitat de Clarmont-Ferrand, mas las daissèt al profièch de l'estudi de las lengas eslavas amb especializacion dins lo domeni de las lengas sèrbocroata e polonesa.

Après d'estudis a l'Institut nacional de las lengas e civilizacions orientalas (INALCO) a París ont obten son diplòma en lengas albanesa, macedoniana e polonesa, comença un doctorat en Fonologia de las varietats dialectalas de Rromani e diasystèmes graficas de la lenga Rromani.

Durant sos estudis, s'implica dins lo trabalh d'ONG activas dins de projèctes educatius visant los ròms albaneses. Coordona e gerís mantes projèctes educatius e culturals. Pendent quatre ans, trabalha coma analista politic e interprèt a l'ambaissada de França en Albania. Durant son estada a Tirana obsèrva d'enfants d'originas mescadas que parlan una mena de pidgin, lo postrolhàs.

Après la defensa de sa tèsi de doctorat en 1995, es professor associat en sociolinguistica romani a l'Escòla practica dels nauts estudis (EPHE).

A partir de 1997, es mèstre de conferéncias a l'INALCO de París.

En 2008, es, amb Esma Redžepova, la figura principala del film Lo Cant dels Rroms de Louis Mouchet.

Viu amb la poëtessa romaní Jeta Duka, de nacionalitat albanesa. Quora lo govèrn d’Emmanuel Macron expulsa sa bèla-filha andicapada en Albania, desmainatja ailà, e s’agota a viatjar entre los dos país. Morís de lassitge a Tirana en març de 2021.[1]

Publicacions modificar

En occitan modificar

  • Ismet Jaśarević. "Libertat = Liberté ; Amics ! Fraires ! Sorres !". Reviradas de M. Cortiade. Òc, No 15, setembre de 1982, pp. 19-21 [2]
  • Mihai Avramescu. "Inocéncia ; Interior d'ivèrn ; Alucinacion". Reviradas de M. Cortiade. Òc, No 15, setembre de 1982, pp. 16-19 [3]
  • Czeslaw Milosz. "Agach d'un paure crestian sul guet". Reviradas de M. Cortiade. Òc, No 11, setembre de 1981, pp. 47-48 [4]
  • Alexandre Poshquin. L’orsa. Revirada de M. Courthiade. Enèrgas: Vent Terral, 1984. Cric e crac, ISSN 0980-188X n°4
  • Domonkos István. "En auvària d'empenta". Òc, No 15, setembre de 1982, pp. 15-16 [5]

Autras modificar

  • Romani fonetika thaj Lekhipa, Titograd, Pobjeda, 1986, 104 pagine (version préliminaire, Filǎn Than, 1984, 21 pages)
  • Xàca dùme, but godi. Aperçu de syntaxe des proverbes rom dans les parlers des Balkans, Cloître Imprimeurs, 198?
  • Gramatika e gjuhës Rrome, vol. 1: Njohuri të përgjithshme, fonologji, morfologji, Tirana, 1989,
    • traduction anglaise : Romany grammar, vol. 1: General information, phonology, and morphology, trad. da Geoff Husic, Lawrence (KA), 1989,
  • Stuart Manns Wörterbuch des albanischen Romanes, Gießen, Justus-Liebig-Universität Gießen Institut für Soziologie, 1990, 43 p,
  • avec Peter Bakker, In the margin of Romani. Gypsy languages in contact, Amsterdam, Instituut voor Algemene Taalwetenschap, Universiteit van Amsterdam, 1991,
  • Dialektologikano pućhipnasqo lil vaś-i klasifikàcia e rromane ćhibǎqe [dia]lektenqiri (Enquête dialectologique pour une classification des parlers de la langue romani), Béziers, Agéncia Occitana de Comunicacion, 1992,
  • Śirpustik. amare ćhibǎqiri, Béziers, Agéncia occitana de comunicacion; Toulouse, CRDP Midi-Pyrénées, 1992, 58 p,
  • Lil e Efesianěnqe. Epistoli pros Efesioys, Tirana, «Rromani Baxt», 1993,
  • avec Patrick Williams, Terre d'asile, terre d'exil. l'Europe tsigane, Paris, Survival International (France), 1993,
  • De l'usage de l'abécédaire « Śirpustik amare ćhibǎqiri », Toulouse, CRDP Midi-Pyrénées, 1994, 19 p,
  • Langues de Diaspora, Paris, CERPL, 1994, 132 p.,
  • Phonologie des parlers rrom et diasysteme graphique de la langue rromani, thèse de doctorat, Université de la Sorbonne Nouvelle (Paris), 1995,
  • Structure dialectale de la langue rromani, dans Interface, n. 31, 1998,
  • Les Rroms, Ashkalis et Gorans de Dardanie (Kosovo), numéro spécial des Annales de l'autre Islam, n. 7, 2000 (Paris, INALCO), 47 p.[6],
  • avec Claire Auzias, Les Tziganes ou le destin sauvage des Roms de l'Est, Paris, Michalon, 2002, 130 p.,
  • Appendix Two. Kannauʒ on the Ganges, cradle of the Rromani people, dans Donald Kenrick, Gypsies : From the Ganges to the Thames, Hatfield, University of Hertfordshire Press, 2004, p. 105–130,
  • avec Rajko Djuric, Les Rroms dans les belles lettres européennes, Littérature, études littéraires, critiques Europe de l'Est (ex Urss), Paris, l'Harmattan, 2004, ISBN 2-7475-5878-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.,
  • La Langue rromani, d'un millénaire à l'autre, Études Tsiganes, 2005, n. 22, p. 25–41,
  • avec Stella Méritxell Pradier et Ferdinand Koci, Sagesse et humour du peuple rrom, Paris, l'Harmattan, 2007, 207 p., ISBN 2-296-02271-5Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.,
  • L'origine des Rroms. Cheminement d'une (re)découverte : Kannauj « berceau » du peuple rrom», Historiens & Géographes, 2007, n. 399, p. 79–90
  • La littérature des Rroms, Sintés et Kalés, un cours de Marcel Courthiade, dans Missives, n. 225
  • Marcel Courthiade, Aurore Tirard. "Le postrolhàs : survol d’une forme de pidgin enfantin spontané". La linguistique 2022/1 (Vol. 58), pp. 81-92. Legir sus ''Cairn'': https://doi-org.wikipedialibrary.idm.oclc.org/10.3917/ling.581.0081


Referéncias modificar

  1. Djemâa Chraïti. "Marcel Courthiade: la mort d'un grand intellectuel rrom". Mediapart. 14 de març de 2021. En linha: https://blogs.mediapart.fr/dchraiti/blog/140321/marcel-courthiade-la-mort-dun-grand-intellectuel-rrom
  2. SUDOC: https://www.sudoc.fr/130458635
  3. SUDOC: https://www.sudoc.fr/130456837
  4. SUDOC: https://www.sudoc.fr/131173413
  5. SUDOC: https://www.sudoc.fr/130456527
  6. http://marcel-online.carlod.fr/wp-content/uploads/019-les-annales-de-lautre-islam-7.pdf