La mar d'Azov (en rus Азовское море; en ucraïnian Азовське море; en tatar de Crimèa Azaq deñizi) es una mar intracontinentala religada a la mar Negra per l'estrech de Kerch. Mar pauc prigonda, s'estend sus una superfícia de 37 600 km2 e es bordada a l'oèst e al nòrd per Ucraïna, a l'èst per Russia e al sud per la peninsula de Crimèa (Ucraïna) e la peninsula de Taman (Russia), totas doas separadas per l'estrech de Kertch.

La mar d'Azov
Ocean e mars d'Euròpa
Ocean e mars d'Euròpa

Geografia, geomorfologia modificar

La mar d'Azov constituís en realitat l'estuari comun de plusors flumes, que lo principal es Don. Las aigas d'aquela « mar» son saumastras (fòrça pauc saladas) e pauc prigondas (10 mètres en mejana); tan pauc prigondas qu'a l’epòca de la Grècia antica, la mar d'Azov foguèt considerada coma un lac bordat de paluns, nomenat Palus Meotis (« lac Meotide »). E mai, se deguèt cavar un canal lo long del litoral sud-oèst (canal de Pivinichno), per assegurar la circulacion de las naus fins a Dnièpre.

Idrologia modificar

Aquel bacin prenguèt una tala proporcion perque Don buta a son extremitat, a Rostov de Don, suls primièrs contrafòrts de la cadena de Caucàs.

Qualques flumes s’i escampan, prenent font dins Caucàs : Eía, Beísog, Koban. D'autres venon de la planura d’Ucraïna : Mios, Kalmios, Molotchna. Gaireben totes forman un estuari (liman) o un dèlta individual que desemboca aprèp dins aquel bacin comun.

Estat, pressions, responsas modificar

L’eutrofizacion d’origina agricòla e urbana es un dels problèmas regionals majors : lo taus de nitrats en particular doblèt o triplèt dins la mar Negra e dins la mar d’Azov dins las annadas 1980/1990 segon lo rapòrt DOBRIS[1] qu'estima que los contraròtles de las activitats en plena mar son insufisents. D'autres problèmas son ligats a l'introduccion d’espècias non indigènas.

Aspèctes istorics e geoestrategics modificar

Del temps de l'Empèri Otoman, s'i pescava lo famós esturion e s'i produsiá lo caviar exportat cap a Russia[2].

Se passa de la mar d'Azov a la mar Caspiana pel canal Don-Vòlga que religa Don a Vòlga en amont respectivament de Rostov de Don e d’Astracan. Aquò fa del estrech de Kertch un punt fòrça estrategic. Aquel estrech pauc prigond se pòt solament passar pel canal de Kertch.

Conflictes de territorialitat modificar

Autres còps mar interiora de l'URSS, la mar d'Azov se considèra uèi coma una mar internacionala (per Ucraïna) mas coma una « mar interiora de la CEI » per Russia. Aprèp l'incident de l'Illa de Touzla, en octobre de 2003, un acòrd se faguèt entre Russia e Ucraïna sus la mar d'Azov e l'estrech de Kertch.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Evaluacion DOBRIS Agéncia Europèa per l'Environament, 1994
  2. Font: Ancians archius imperials turcs d’Istambol, in (fr) Leçon inaugurale du Collège de France, par le turcologue Gilles Veinstein

Vejatz tanben modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Articles connexes modificar