Los sèt contra Tebas

Los Sèt contra Tebas (en grèc ancian Ἑπτὰ ἐπὶ Θήϐας) es una tragedia grèga d'Esquil representada en 467 AbC.

Scèna dels Sèt contra Tebas : Capanèu puja los barris de Tebas per capitar Creont, amphore campaniana de caras rojas, v. 340 AbC., Villa Getty (Malibu)

Argument modificar

La tragedia conta la guèrra dels sèt caps, expedicion que l'origina es la luta qu'opausa Eteocles e Polinices, los fraires d'Antigòna, après la mòrt de lor paire, Edip, per prene lo reialme de Tebas.

Polinices arriba amb una armada argosiana per tornar prene lo tròn a son fraire Eteocles. En efièch, los dos fraires s'èran acordats per ocupar cadun son torn lo tròn, mas Eteocles, son torn acabat, aviá refusat de daissar sa plaça.

Un messatgièr anoncièt a Eteocles l'arribada venenta de l'armada argosiana. Lo còr se lamenta alara e demana ajuda als dieus, çò que provoquèt la colèra d'Eteocles que declara que lo temps es a aparar de la ciutat e pas mai dels planhs. Lo messatgièr explica que los enemics se devisan en sèt grops, cadun dirigit per un grand capmèstre e se preparant a prene una pòrta de la vila. Cada cap los descriu en detalh lo messatgièr; Eteocles causís un campion tebasian per far fàcia a cadun d'aqueles. Lo darrièr grop es menat par Polinices, es perque Eteocles decidís de gardar d'esperel la setena pòrta e de far fàcia a son fraire. Coneissiá l'imprecacion d'Edip e sap que va morrir de la man de son fraire e d'esperel lo tuar se va per lo combatre, pasmens decidís d'o far, pel ben de la ciutat.

Es salvada la ciutat, mas los dos fraires enemics acaban par s'entretuar pendent un combat d’òme contra òme. Eteocle se vei ofrir una sepultura pels dignitaris de la vila alara que Polinices, declarat traïdor de son país, ne deu pas aver de cap de biais. Creont decidís que lo cadavre d'aquel darrièr será daissat al solelh per far un exemple als oposants de Tebas. Fa vigilar lo còs per de gardas e anoncia la mesa a mòrt de qui que siá ofrirá una sepultura al còs. Mas Antigòna, sa sòrre, decidís sola contra l'avís de totes donar un tombèl coma cal.

Pasmens, dins lo mite d'Antigòna de Sofocles (tornat per J. Anouilh) se sap pas s'es lo còs de Polinices o d'Eteocles que se tròba dins la sepultura o alongat al solelh, perque ni l'un ni l'autre se podava reconéisser après lo combat dels dos fraires.

Los sèt assalidors e lors oposants modificar

Pòrta Cap argosian Cap tebasian
Proïtida Tidèu, filh d'Enèu Menalippes, filc d'Astac
Electra Capanèu, filh d'Ipponoòs Polifontes, filh d'Autofonos
Neista Eteocles, filh d'Ifis Megarèu, filh de Creont
Atena Onka Ippomedon, filh de Talaes Iperbies, filh d'Oïnops
del Nòrd Partenopèu, filh d'Atalantes Actor, filh d'Oïnops
Omoloïs Amfiaraes, filh d'Oïcles Lastenes
Ipsistes Polinices, filh d'Edip Eteocles, filh d'Edip

Posteritat modificar

Dins la tragedia grèga, lo mèsma subjècte es tractat pauc après per Euripides dins Las Fenicianas, que conten d'allusions claras a son predecessor.

Ligams extèrnes modificar

Vejatz tanben modificar