Lo liure escambi (var. libre escambi) es un principi qu'a per tòca de favorizar lo desvelopament del comèrci internacional levant las barrièras doanièras tarifàrias e non tarifàrias e las reglamentacions nacionalas susceptiblas de restrénher l'importacion dels bens e servicis. Al sens estricte, la nocion ne s'espandís pas als movements dels trabalhors o dels capitals[1]. S'opausa al protectionisme e al mercantilisme.

Lo fondament d'aquel sistèma repausa dins la teorias economicas classicas de la division del trabalh entre las diferentea nacions (division internacionala del trabalh) e de l'avantatge comparatiu. Sa finalitat essent en principi d'aumentar la riquesa de caduna de las nacions qu'i concorisson, contribuís a aumentar lo volum, la poténcia e la profitabilitat del sector del comèrci e del negòci internacional al respècte dels sectors productius, subretot locals e alimentaris.

Un pòrtacontenedor e son cargament al pòrt d'Amborg.

Istoric modificar

Plaça del liure escambi dins lo comèrci internacional modificar

Istoricament, lo liure escambi es una raretat excepcionala. Cada Estat se definís entre autre per sas frontièras e l'existéncia de taxas e totas menas de reglaments especifics al subjècte de l'importacion e l'exportacion, erigissent fòrça barrièras. La pensada economica rudimentària animant los dirigents dels ancians Estats los mena a preferir sempre, entre dos bens similaes, aquel realizat per lor nacion a aquel d'importacion. Forçar los estrangièrs a obrir lor comèrci, bassar lors barrièras e lors drechs de doanas, e al meteis biais gardar las lors, es una politica ordinara de relacions internacionalas, possiblament piejat per la menaça militara o obtenguda a l'eissida d'una guèrra. Du fach aquelas practicas, lo comèrci internacional pòt consistar per una partida notabla en contrabanda, contornament illegal de las règlas sus las importacions, tan mai rendable qu'aquelas règlas son mai costosas.

Lo liure escambi es donc en practica que lo fruch rare e limiaté (portant mai sovent que sus unes bens) d'acòrdis internacionals, ont los estats acceptan de mermar en tot o partida los tractaments especifics qu'aplican a las merças etrangièras e que los andicapan sus lor mercats.

  • tractats inegals impausats a une nction mai flaca per una nacion mai fòrta, forçant la primièra a admetre los bens produchs per la segonda;
  • tractats bilaterals de reciprocitat comerciala entre dos païses amics, per una quantitat mai o mens granda de bens;
  • e, dins l'encastre de la globalizacion modèrna, d'acòrdis multilaterals negociats al nivèl de l'organisme mondial ad hoc: l'OMC;
  • zonas de liure escambi, quand lo tractat de liure escambi implica mai d'un país e tòca à l'ensemble dels bens (possiblament amb d'excepcions per unes bens).

Aquela presentacion mòstra que la proteccion nacionala coma esssent la norma e lo liure escambi coma l'excepcion, çò que correspond a la realitat istorica. Mas los acòrdis de liure escambis son necessaris sonque los Estats an d'en primièr erigits de barrièras. Alara se pòt pensar que lo liure escambi es al contrari l'estat natural de l'economia, abans qu'intervenga l'Estat.

Per Cordell Hull[2] lo ministre de Franklin Delano Roosevelt en fòrça granda partida a l'origina del retorn al liure escambi après la Segonda Guèrra Mondiala, s'agís del principi de nondiscriminacion aplicada al comèrci de bens e servicis

L'Acòrdi general suls tarifs doanièrs e lo comèrci (GATT), signat en 1947, realizat a la sortida de la guèrra la matritz d'un comèrci internacional confòrme al principi de liure escambi. En 1995, l'Organizacion Mondiala del Comèrci (OMC) succedís al GATT

Istorica de la teoria modificar

Genèsi modificar

La primièra analisi rigorosa del liure escambi[3] es deguda a Henry Martyn dins Consideracions sul comèrci amb las Índias orientalas (1701); dina la prefàcia, avertís: « gaireben totas las idèas dins aquelas òbras son directament oposadas a las opinions recebudas. » Martyn s'opausa a l'encòp al monopòli de la Companhia neerlandesa de las Índias orientalas e a las restriccions sus las importacions de bens manufacturats venent l'Índia. Explica que la libertat de comèrci merma la renda de las merças ja establits, e aumentar lo volum al benefici de la nacion tota entièra. Martyn es tanben lo primièr a aplicar lo principi de la division del trabalh al comèrci internacional.

En 1720, Isaac Gervaise esciu Lo sistèma o la teoria del comèrci del mond (The System or Theory of the Trade of the World), e emplega lo principi del còst d'oportunitat per metre en dobte la capacitat de l'intervencion de l'Estat a aumentar la riquesa nacionala.[4]. Aplicat al comèrci internacional, conclutz qu'aquel principi mena las manufacturas protejadas à s'espandre al delà de lors capacitats naturalas, al prejudici de las autras activitats.

Al sègle XVIII, los fisiocrats franceses considèran qu'una politica avent per tòca de mermar lo prètz de las denadas agricòlas per promòure las manufacturas — coma los veson unes mercantilistas — menariá a la roïna[5].

En 1764, André-Timothée-Isaac de Bacalan (1736-1769) publica Paradòxes filosofics sus la libertat del comèrci entre las nacions[6].

Adam Smith e lo modèl classic modificar

Adam Smith fonda las basas de l'analisi economica modèrna en 1776 amb sas Recercas sus la natura e las causas de la riquesa de las nacions. Dins lo libre IV, introduch un critèri nòu d'evaluacion d'una politica economica: son impacte sul revengut real del país (idèa que tornan ara jos la forma del produch interior brut).

« Per avantatge o ganh, vòli pas dire un aument dins la quantitat de l'aur e de l'argent del país, mas un aument dins la valor escambiabla del produch annadièr de sas tèrras e de son trabalhl, o ben un aument dins lo revengut de sos abitants. »[7]

Amb aquel critèri, se pòt pas sonque evaluar l'impacte d'una politica protectionista se limitant simplament a l'estudi de l'emplec e de la produccion del sector protegit. Atal,

« I a pas de dobte qu'aquel monopòli dins lo mercat interior done sovent un grand encoratjament a l'espècia particulara d'industria que'n gausís, e que sovent capvire cap a aquel genre d'emplec una partida del trabalh e dels capitals del país, mai granda qu'aquela qu'auriá estat emplegada sens aquò. - Mas çò qu'es benlèu pas tan evident, es de saber se tend a aumentar l'industria generala de la societat, o a li donar lo cap mai avantatjós. »

Cossí l'optimizacion del revengut nacional se realiza? Smith respond que s'agís del resultat de l'agregacion de decisions individualas:

« (...) cada individú qu'emplega son capital a far valer l'industria nacionala, assaja necessariament de dirigir aquesta industria de biais que lo produit que balha aja la mai granda valor possibla. »

La decision de començar amb l'estrangièr es pas naturala, e ven pas que dels beneficis esperats:

« (...) cada individú assaja d'emplegar son capital tan près d'el qu'o pòt e, en consequéncia, tan qu'o pòt, assaja de far valer l'industria nacionala, mai que pòsca ganhar atal los beneficis ordinaris que rendon los capitals, o gaire mens. Atal, a egalitat de beneficis o gaireben, tot mercant gaireben aimarà mai naturalament lo comèrci interior al comèrci estrangièr de consomacion, e lo comèrci estrangièr de consomacion al comèrci de transpòrt. »

Conclutz, dins un dels passatges mai celèbres de l'istòria de la pensada economica, qu'una « man invisibla » mena a orientar la cerca de l'interés personal dels individús cap a l'interés general:

« Mas lo revengut annadièr de tota societat es sempre precisament egal a la valor d'escambi de tot lo produch annadièr de son industria, o puslèu es precisament la meteissa causa qu'aquela valor d'escambi. Per consequéncia, per que cada individú assage, tant que pòt, 1° d'emplegar son capital a far valer l'industria nacionala, e - 2° de dirigir aquela industria de biais a li far produire la mai granda valor possibla, cada individú trabalha necessariament a far y-tan grand que possible le revengut annadièr de la societat. De vertat, son intencion, en general, es pas alara de servir l'interés public, e quitament sap pas fins ont pòt èsser util a la societat. Preferissent lo succés de l'industria nacionala a aquel de l'industria estrangièra, pensa pas mai qu'a se donar personalament una seguretat mai granda; e dirigissent aquela industria de biais que son produch aja una valor mai granda possibla, pensa pas qu'a son pròpri ganh; per aquò, coma dins fòrça autres cases, es menat per una man invisibla a realizar un tòca fin qu'entre pas jamai dins sas intencions; e es pas totjorn çò qu'i a de mai marrit per la societat, qu'aquela tòca entre pas jamai dins sas intencions. Tot ceracant sonque son interés personal, trabalha sovent d'una biais fòrça mai eficaç per l'interés de la societat, que s'aviá realament per tòca d'i trabalhar. Ai pas jamai vist qu'aqueles que vòlon, dins lors entrepresas de comèrci, a trabalhar pel ben general, ajan fach fòça de bonas causas. Es verai qu'aquela bèla passion es pas fòrça comuna d'entre los mercands, e que caldriá pas de longs discors per los ne garir. »[8]

Smith envisatja doas excepcions al principi de liure escambi:

  • « Lo primièr, es quand una mena particulara d'industria es necessària a la defensa del país ».
  • « Lo segond cas ont serà avantatjós, en general, de metre quina carga que siá sus l'industria estrangièra per encoratjar l'industria nacionala, es quand lo produch d'aquela es d'esperel encargat de quin impòst que siá dins l'interior. Dins aquel cas, paréis rasonable d'establir un tan impòst sul produch de la meteissa mena, vengut de fabrica estrangièra. »

L'avantatge comparatiu modificar

Seguent Smith, los economistas de l'Escòla classica desvelopan sas idèas e enforçan la presomption que lo liure escambi permet a un país d'obtenir una quantitat de bens superiora a çò que poiriá produire d'esperel[9]. Robert Torrens e David Ricardo contunhan lo desvelopament d'aquela teoria introdusent la nocion d'avantatge comparatiu entre 1815 e 1817, que permet de mostrar[10] que pas cap de país a besonh d'èsser « lo melhor » per poder obtenir de ganhs a l'escambi. En efièch, dins un contèxte de liure escambi, cada país, se s'especializa dins la produccion ont dispausa de la productivitat mai fòrta o mendra, comparativament a sos partenaris, aumentar sa riquesa nacionala. Aquela produccion es aquela per que tenon un « avantatge comparatiu ». Segon Paul Samuelson (prèmi Nobel d'Economia en 1970), s'agís de l'exemple melhor d'un principi economic indenegable mas contra l'intuicion de personas intelligentas[11].

Los tèrmes de l'escambi modificar

Entre 1833 e 1844, Robert Torrens torna pauc a pauc sus sas posicions al respècte del liure escambi, e desvelopa lo primier argument « modèrne » contra lo liure escambi: lquand un país pòt agir suls tèrmes de l'escambi (per exemple, a causa qu'es « gròs », o que ten un monopòli), alara pòt causir un nivèl de drechs de doana optimal, que maximiza los tèrmes de l'escambi en sa favor. Torrens ne deduisís que la politica mai desirabla es alara d'exigir la reciprocitat comerciala: adoptant unilateralament lo liure escambi, un país s'expauda a la « captura » d'una partida dels sieus ganhs a l'escambi per los sieus partenaris. Provòca una polemica viva, fins a que John Stuart Mill trenca en sa favor[12] analisant los mecanismes de determinacion dels tèrmes de l'escambi. L'argument de Torrens serà enseguida afinada, fins a la version publicada per Harry Johnson en 1950[13], que dona una formula matematica precisa de determinacion del nivèl optimal dels drechs de doana en foncion de l'elasticitat de la corba d'ofèrta de l'estrangièr. Fins alara, l'objeccion de Torrens demora l'estòrça mai seriosa al principi de liure escambi[14].

Las industrias naissentas modificar

Dins son Rapòrt sus las manufacturas (1791), lo Secretari al Tresaur american Alexander Hamilton mòstra una autra objeccion seriosa: daissada sola, l'industria americana es pas en mesura de far concuréncia sus lo sieu territòri l'industria britanica, a causa de son manca d'experiéncia e de saber far. Hamilton prepausa d'aparar un temps las industrias naissantas, de preferéncia amb de subvencions. En 1834, l'Escocés John Rae contunha l'analisi d'Hamilton, e prepausa de metòdes per favorisar lo transferiment de tecnologia venent de l'estrangièr. Friedrich List, qu'èra exiliat als EUA de 1825 a 1832 ont foguèt influenciat de la tradicion protectionista d'Alexander Hamilton, James Madison e Andrew Jackson, publica en 1841 Das Nationale System der Politischen Ökonomie (Sistèma nacional d'economia politica), que rebuta l'analisi classica al benefici de l'analisi istorica, e populariza lo principi de proteccion de las industrias naissentas (o "proteccion de las industrias dins l'enfança") per de barrièras doanièras, que nomena « proteccionisme educator ».

Se List conéis un grand succés popular, son analisi, entierament fondada sus de precedents istorics e sens la mendre avançada teorica[15], convenç pas los economistas. Encara es John Stuart Mill que legitimiza la « doctrina de las industrias naissentas » dins sos Principis d'economia politica (1848). Sa caucion encontra una franca oposicion pendent las decenias seguentas (Alfred Marshall parla de « son sol mancament de plànher als principis sanitoses de la rectitud economica»[16], Lo quita Mill deplòra que los protectionistas exagerisson fortament la portada de sa doctrina, e acaba per la renegar parcialament en 1871. La doctrina ven pasmens mai sovent acceptada al començament del sègle XX coma una excepcion teorica legitime al principi de liure escambi, malgrat lo flòsc de sas ipotèsis, e la dificultat a la transposar dins una politica industriala concrèta. L'analisi modèrne de la doctrina de Mill repausa sus l'estudi de las mancas del mercat per determinar quin tipe d'intervencion publica serà mai eficaça. Atal, James Meade conclutz que l'intervencion doanièra es pas justificada: s'una entrepresa es capabla a tèrme de venir rendabla, sempre seràn d'investisseires per li balhar los fons necessaris, a condition que los mercats dels capitals sián eficients. Et, se son pas, la metòde d'intervencion preferabla seriá de corrigir aquela quita manca, puslèu que d'impausar de restriccions sul comèrci[17]. Se desapareguèt pas, la doctrina de las industrias naissentas perdèt una granda partida de sa retribucion, e es pas mai considerada coma un pur problèma de comèrci internacional.

Los rendements creissents modificar

En 1923, Frank Graham s'ataca a un autre cas[18], que li poiriá justificar una proteccion permanenta, aquel dels rendements creissents. Utilisa l'exemple de dos païses que produson de relòtges de blat. Se la produccion industriala (los relòtges) tòca de rendaments creissents alara que la produccion agricòla (lo blat) es somés a de rendaments descreissents, un país que s'especializa dins l'agricultura s'expusa a una erosion ineluctabla dels tèrmes de l'escambi, e de las barrièras doanièras permanentas sus las importacions industrialas ven alara preferibles al liure escambi.

L'an seguent, Frank Knight tròba una manca màger dins lo rasonament de Graham: explica pas l'origina de las economias d'escala, e subretot fa pas de diferéncias entre economias intèrnas o extèrnas a la firma. Mas, s'agís d'economias intèrnas, so per natura incompatiblas amb l'equilibri concurrencial, perque dins aquel cas una sola firma acaba per tot produire e ven un monopòli.

En 1937, Jacob Viner aprigondi l'estudi del cas de las economias extèrnas. Mòstra que l'interés de la proteccion depend de s'aquelas venon de la talha de l'industria mondiala o de l'industria nacionala. Pren l'exemple dels rendements creissants dins l'industria dels relòtges, e supausa qu'aqueles dependon de las aisinas de fabricacion: se lo liure escambi existís per aquelas aisinas, alara los productors de relòtges benefician de rendements creissents donats per las aisinas, quitament se son totjorn mens nombroses a l'interior del país. Se cal pas alara de los aparar. Introduch tanben la distinccion entre economias d'escala « tecnologicas » (la foncion de produccion de cada firma es atribuida directament per la produccion de l'industria) e « pecuniàrias » (es atribuida per de productors en amont o en aval). Lo cas de las economias d'escalas pecuniàrias es, en tanben, incompatible amb l'equilibri concurrencial. Los ipotèsis de Graham venon fòrça mermadas, Viner conclutz que lo modèl de Graham val « pas melhor qu'una curiositat tecnica ».

Adam Smith fonda las basas de l'analisi economica modèrna en 1776 amb sas Recercas sus la natura e las causas de la riquesa de las nacions. Dins lo libre IV, introduch un critèri nòu d'evaluacion d'una politica economica: son impacte sul revengut real del país (idèa que tornan ara jos la forma del produch interior brut).

Debats contemporanèus sul liure escambi e lo proteccionisme modificar

Segon sos defensaires, los efièchs del liure escambi son semblables a aqueles del progrés tecnic: favorisa de long tèrme lo desvelopament economic general e permet d'obtenir una melhora eficacitat accelerant l'utilizacion optimala dels factors de produccion per l'especializacion geografica de cada país (veire avantatge comparatiu). Coma lo progrés tecnic, lo liure escambi pòt provocar la desaparéisson d'unes emplecs, mas los beneficis que dona permeton de compensar sas victimas, de biais que lo resultat global pòt èsser ganhant-ganhant.

Pels détractors, presicant l'intervencionisme o lo proteccionisme, lo liure escambi provòca de còsts d'ajustament (en tèrmes d'emplecs, d'activitats, eca.) als tusts creats per l'obertura sul mercat exterior. Provòca atal l'apareisson d'una constrencha exogèna sus las politicas economicas nacionalas, que venon mai dificilas de menar per cercar a mermar lo caumatge. Fin finala, de categorias socialas pòdon èsser desfavorizadas per una liberalizacion dels escambis.

Lo liure escambi es istoricament un factor de creissença? modificar

Cossí l'optimizacion del revengut nacional se realiza? Smith respond que s'agís del resultat de l'agregacion de decisions individualas:

La decision de començar amb l'estrangièr es pas naturala, e ven pas que dels beneficis esperats:

Al sègle XIX modificar

Segon Paul Bairoch (Mites e paradòxes de l’istòria economica, 1994), lo liure escambi constituiguèt una excepcion dins l’istòria economica del sègle XIX, la règla demorant lo proteccionisme. Se la pensada economica es de segur orientada cap al liure escambi tot lo long del sègle, lo mond industrializat de 1913 es semblable a aquel de 1815: « un ocean de proteccionisme enrodant unas iletas liberalas. », levat l'exepcion notabla del Reialme Unit, e d’una corta parentèsi de liura escambi en Euròpa entre 1860 e 1870. Al contrari, « lo tèrç mond èra un ocean de liberalisme sens ileta protectionista », los païses occidentals impausant als païses colonizats e quitament a aqueles politicament independents dels tractats dichs « inegals » obligant a la diminucion de las barrièras doanièras.

lFin finala sol lo Reialme Unit auriá fa benefici del liure escambi que disposava d’una avança tecnologica de per abans aquerida que li permetava de s’impausar suls mercats mondials. Al contrairi, lo rèste d’Euròpa vesèt la Granda Depression (1873-1896) se debanar al meteis moment ont los drechs de doanas èran al mai bas, puèi lo retorn al protectionisme auriá provocat un retorn de la prosperitat.

Tanben se pòt destriar dos exemples oposats. Los EUA qu'an practicat un proteccionisme sens concessions coneguèron de taus de creissença d'entre los mai nauts al mond après la guèrra de Secession (qu'opausa d’autra part un Sud liure escambista al Nòrd protectionista). Al contrari lo tèrç mond podèt pas se desvelopar e unes païses patiguèron del liure escambisme impausat per las poténcias occidentalas. En Índia per exemple, colonia britanica, desapareguèt un artesanat textil fòrça desvelopat a causa del comèrci impausat per la Granda Bretanha qu'aviá renonciat a unas de sas culturas en favor del desvelopament de l’industria cotonièra.

Se pòt pasmens far d'objeccions a aquela analisi:

  • Los païses protectionistas gaireben totes ensagèron d'aumentar mai possible la talha de lor mercat, çò que ne ven fin finala a agrandir los espacis geografics ont los produchs viatjan sens entravas. Alemanha se realizèt per la basa d’una union doanièra, lo Zollverein, en 1834, alara que los EUA de contunh grandiguèron lor territòris pendent lo sègle XIX;
  • Lo Reialme Unit seriá estat lo sol a far benefici del liure escambi, mas es tanben lo sol a l’aver vertadierament practicat sus un long periòde;
  • Japon coneguèt un desvelopament economic precòç e rapid après que los occidentals li impausèron l'obertura als estrangièrs. Mas, al contrari dels païses colonizats, demorava un país autonòm, capable de gerir sa politica e per exemple d'importar las tecnicas modèrnas.

Mai, la descripcion del mond per Paul Bairoch çai dessús, quitament s'es plan fortament partajada per l'opinion publica francesa, sembla marcada pel desir de veire lo liberalisme partot, subretot ont i a que sonque de protectionisme. Se pòt per exemple remarcar que de barrièras doanièras caracterisan lo protectionisme: existisson pas dins un ocean de liberalisme mas plan dins un ocean de proteccionisme. Quitament lo comèrci impausat es pas una forma de liura escambi, lo liure escambi essent caracterizat pel liure consentament de las partidas.

Al sègle XX modificar

Al sègle XXI modificar

Que siá dins l'encastre de las diferentas organizacions subrenacionalas que dins lors relacions bilateralas, los Estats s'esfòrçan, quand volgavan dinamizar los escambis, de suprimir las barrièras doanièras (mejans d'unions doanièras e dels acòrdis de liure escambi) mas tanben las barrièras non doanièras. Aquelas comprenon los obstacles tecnics. Dins aquel domèni, l'Union Europèa aplica dos metòde: la reconeissença mutuala (principi « Cassis de Dijon ») e l’armonizacion europèa[19].

Unes actors economics e politics considèran pasmens que lo liure escambi tal que se practica al començament del sègle XXI fa prejudici a l'economia nacionala e volgavan tornar introduire un cert gra de proteccionisme[20].

Ef!èchs del comèrci internacional sus l'environament modificar

Una causa de caunatge? modificar

Aspècte teoric modificar

Dins la primièra mitat del sègle XX, alunhat d'aquela preoccupacion del « dumping social », tres economistas – Eli Heckscher, Bertil Ohlin, e Paul Samuelson – an associat lors noms a l’elaboracion d’una teoria del comèrci internacional dich « Teorèma H.O.S. ». Segon aquel teorèma, dins l'encastre del liure escambi, las nacions tendon a s'especializar dins lo sector que demanda los factors de produccion mai abondants sus lor territòris. Atal, las nacions fortament dotadas en man d’òbras s'especializaràn dins las industrias de man d'òbra, al contrari los païses fortament dotats en capital s'especializaràn dins los sectors que demandon una importanta concentracion capitalistica. De segur se pòt far de distinccions mai subtilas: entre trabalhadors qualificats e trabalhadors pauc qualificats pel cas que nos interessa.

Quina consequéncia[21] pels païses se dobrissent al comèrci internacional? Los païses del Sud s'especializaràn plan segur dins las produccions manufacturièras mai trivialas demandant un nombre important de trabalhadors pauc pagats. Al contrari los païses rics concentraran los activitats que demandan d'investiments pesucs o de man d’òbras qualificadas. De fach, l’activitat mondiala tend per exemple a veire las activitats de concepcions se realizar al Nòrd e aquelas de produccion al Sud.

Quin impacte sus las inegalitats? Dins un article de 1941, Paul Samuelson e Wolfgang Stolper deduson qu'aquela dinamica d'especializacon menariá a mermar las inegalitats e qu'èra donc necessari de renonciar a las politicas proteccionistas[22]. En efièch, se se considèra dos factors distinctes A e B, se A es fòrça abondant sul sol nacional comparativament a B, seguirà naturalament que las lei de l’ofèrta et de la demanda favorizaràn injustament lo factor rare A al prejudici del factor B. Al contrari se lo païs fa comèrci amb una autra nacion avent una situacion invèrsa, l’inegalitat tendrà a desapareisser jol vam de l'especializacion. Autre efièch logic, la remuneracion d’un factor tendrà, a long tèrme, de venir similar dins los dos païses: per una meteissa qualificacion, los salairis dels obrièrs chineses e americans seràn comparables.

Efièchs suls trabalhadors pauc qualificats modificar

En consequéncia, es comun d'admetre que l'obertura totala al comèrci internacional provocariá una convergéncia dels salaris dels trabalhadors pauc qualificats del Nòrd e del Sud.

Segon los oposants al liure escambi, lo nivèl cap ont convergirián los salaris seriá intermediàri entre lo salari actual dels salariats pauc qualificats del sud e aquel dels salariats pauc qualificats del nòrd, al punt pels salariats pauc qualificats del nòrd seriá melhor que se tanquen las frontièras.

Segon los partisans del liure escambi, lo nivèl cap ont convergirián los salaris seriá superior a l'actual salari dels salariats pauc qualificats del nòrd, al punt que quitament los salariats pauc qualificats del nòrd melhor que se dobriscan las frontièras.

David Ricardo aviá avançat dins sos Principis de l'economia politica e de l'impòst que l'importacion de produchs estrangièrs mens costoses permetiá una bassa dels prètz favorable al poder de crompa. A apartir del moment que las entrepresas podavan mermar los salaris nominals (sens reduire lo salari real) e donc far lo trabalh mai competitiu, favorizant lo vam de l'industria residenta e donc fin finala l'emplec.

Estudis empirics modificar

Segon un estudi publicat per l’INSEE[23], lo comèrci francés amb los païses en via de desvelopament auriá provocat al maxim una pèrda de 330 000 emplecs, chifra pro flac al vejaire del caumatge del país. Mas aqueles calculs son contestats. Atal per l’economista estatsunian A. Wood[24], los escambis aurián provocat la pèrda de 9 milions d’emplecs dins los païses desvelopats e n'aurián creat 22 milions dins los païses en desvelopament. Se nota donc que quitament dins las estatisticas mostrant l’existéncia del fenomèn dich de « dumping social » mòstran qu’es a l’escala globala largament creator d’emplecs, mas aquel ganh quantitatiu es relativizat pels caractèrs qualitativament diferents entre emplecs perduts e creats.

Percepcion presenta modificar

Lo liure escambi aparéis pauc popular en 2011 dins las enquèstas d'opinion. Près de 65 % dels franceses, italians, espanhòls, alemands sont favorables a un cert protectionisme (auça de las taxas doanièras pels païses coma China e Índia) segon de sondatge IFOP de 2011 comandats per une associacion[25].

Oposicions correntas al subjècte del liure escambi modificar

Uèi, s'existís un fòrt consens entre fòrça economistas de diferentas tendéncias en favor del liure escambi, lo grand public es mai sovent mesfisant, veire ostil, sus aquela nocion[26]. L'economista John Kay estima[27] que las personas tendon a s'estimar capable de rasonaments economics sens n'aver las competéncias. Aquel tipe de considerations son de segur pas partejadas, per exemple, pels sindicats, que veson dins lo liure escambi una correguda al « mens disent social », de riscs de dumping social, e una guèrra economica aumentada entre los trabalhadors del mond entièr.

Concepcion de l'escambi coma un jòc de soma nula modificar

La primièra cresença es que, s'i a un ganhant a l'escambi, i a tanben de segur un perdent. Aponduda al « fetichisme monetari », aquò mena a pensar que las exportacions son « bonas » alara que las importacions son « marridas ». La teoria de l'avantatge comparatii de David Ricardo (1817) ensag d'invalidar aquel rasonament[28].

Existís la meteissa cresença dins lo domèni del trabalh: es lo sofisme d'una massa fixa de trabalh. Aplicat al comèrci internacional, mena a creire que las importacions destruson de travail, e serián donc nefastas. Encara existís una cresença coma un dels motors del comèrci equitable, repausant implicitament sus l'idèa que lo comèrci ordinari seriá pas « equitable », que fariá de beneficis pas que per un dels partenaris comercials.

Lo « fetichisme monetari » modificar

Es l'idèa, popularizada pels mercantilistas, que la riquesa correspond a la quantitat de moneda acumuladas. Lo tèrme foguèt inventat pel quita Karl Marx. Important, un país perdriá donc una quantitat d'argent presenta sus son territòri, alara que ne ganhariá exportant. Dempuèi Adam Smith, los economistas s'acòrdan sul fach que la riquesa correspond a la quantitat de bens e servicis disponibles a la populacion, la moneda essent utila sonque tant qu'es instrument. Las importacions permeton d'obtenir mai de bens, o de bens diferents, e son donc elas qu'enriquisan. Las exportacions son necessàrias que cal plan pagar las importacions, e son lo signe d'una capacitat productiva, mas desperelas constituisson una pèrda.

Pasmens se pòt notar que se consideram que la moneda es pas simplament utila coma aisina de l'escambi, mas que son abondància pòt tanben aver de resons sus la produccion (dins la teoria keynesiana per exemple), alara la teaoria mercantilista es pas que parcialament falsa. Pasmens s'es una error de considerar que les exportacions son de fonts de riquesa (de vertat son las importacions), pòdon segon de teorias estimular l’activitat economica d’un país fasent aumentar la massa monetària, las importacions avent l’efièch contrari.

Dificultats de percepcion dels còsts e beneficis modificar

Mai sovent, los còsts associats al liure escambi son concentrats e plan visibles: deslocalizacions, licenciaments. Los ganhs, eles, son fòscs e pauc visibles: melhorant la productivitat de l'economia, lo liure escambi permet d'aumentar lo poder de crompa de la populacion entièra, e provòca d'emplegaments dins los sectors ganhants. L'aversion al risc explica l'atencion excessiva donadas a las pèrdas, e lo sofisme del veiral trencat de Frédéric Bastiat mòstra la dificultat a comprene los efièchs multiples d'una meteissa causa. Pasmens, lo problèma d'indemnizacion dels perdents (mai sovent, del repartiment dels ganhs del liure escambi) es pla real.

Confusion cort tèrme e long tèrme modificar

Los ajustaments impausats pel liure escambi son sul còp visibles, subretot las pèrdas subte d'emplec. La tendéncia es d'extrapolar aqueles ajustaments cap a l'infinit, e de conclure que gaireben tot lo trabalh va desaparéisser. De fach, l'anaisi economica mòstra que la nòva allocacion dels factors de produccion arriba pas qu'un còp (fins a un equilibri novèl), alara los ganhs d'eficacitat son, eles, permanents. Atal, l'aument de la demanda globala donada possibla per l'aument del poder de crompa pòt provocar d'emplegaments dins totes los sectors en desvelopament de l'economia. Pasmens, lo problèma dels còsts d'ajustament es el tan plan real, e se lo « contèxte institucional » es tròp desfavorable, aqueles còsts pòdon absorbar una bona partida dels ganhs a l'escambi.

Lo « sofisme d'agregacion » modificar

L'économista Jagdish Bhagwati resumèt jos l'expression « sofisme d'agregacion »[29] çò que pensa de la percepcion supausada dels militants antimondialistas (altermondialistes), percepcion qui voldriá que la globalizacion siá una mena de gigantesc amalgam que las idèas son indissociablas, e que lo sosten al liure escambi implica necessariament lo sosten als movements dels capitals de cort tèrme, a l'investiment dirècte a l'estrangièr, a l'immigration sens restenguda, eca.

Lo liure escambi coma factor de patz modificar

Una autra error es de considerar lo liure escambi coma automaticament factor de patz (al contrari del proteccionisme). De vertat, los exemples de conflicte al nom del liure escambi manca pas: atal la guèrra de l’òpi dins los ans 1830-1840 ligada a una volontat britanica d'obrir lo mercat chinés per la fòrça quitament se China s'avida, a l'epòca, en granda partida d'esperela en matèria economica[30],[31].

Notas e referéncias modificar

  1. Vejatz per exemple aquela (fr) definicion del liure escambi pel govèrn de Canadà.
  2. « Hull, preacher by temperament, was a passionate advocate of non-discrimination, which is what he really meants by free trade » Robert Skidelsky, John Maynard Keynes, Vol. 3 Fighting For Britain 1937-1946, p. 188.
  3. Douglas A Irwin, Against the Tide: an Intellectual History of Free Trade, Princeton University Press, 1996, ISBN 0691058962, p. 57
  4. Irwin, ibid., p. 59-60
  5. François Quesnay, Tableau économique, 1758
  6. Sauvaire-Jourdan, François (1869-c.1938), « Isaac de Bacalan et les idées libre-échangistes en France vers le milieu du dix-huitième siècle », sur Université de Bordeaux., Bibliothèque Universitaire Droit, science politique, économie,‎ (consulté le 4 juillet 2016), p. 1-56.
  7. Adam Smith, Recercas sus la natura e las causas de la riquesa de las nacions, 1776, Libre IV, Cap. 2
  8. Adam Smith, Recerca sus la natura e las causas de la riquesa de las nacions, libre IV, cap. 2
  9. Irwin, ibid., p. 87
  10. Precisament, los ipotèsis de l'avantatge comparatiu establisson una condicion sufisanta per obtenir de ganhs a l'escambi.
  11. Citat in Krugman e Obstfeld, International Economics - Theory and Policy, 5e edicion, 2000, ISBN 0-321-03387-6, p. 11
  12. John Stuart Mill, Essays on Some Unsettled Questions of Political Economy, 1844
  13. Harry Johnson, Optimum Welfare and Maximum Revenue Tariffs, 1950
  14. Irwin, ibid., p. 101
  15. Irwin, ibid., p. 128
  16. Alfred Marshall, Some Aspects of Competition, 1890
  17. Irwin, ibid., pp. 135-136
  18. Frank Graham, Some aspects of protection further considered, Quarterly Journal of Economics 37 (février 1923), pp. 199-227
  19. Representacion permanenta de França près de l’Union Europèa, (fr) La liura circulacion de las merças
  20. Site Pour un protectionnisme européen
  21. Pierre du Bois de Dunilac, «Le libre-échange en Europe de 1945 à 1960», dans, Olivier Jacot-Guillarmod (dir), Pierre Pescatore (rapporteur général), L'avenir du libre-échange en Europe : vers un Espace économique européen?, Zürich, Schulthess Polygraphischer Verlag : Bern, Stämpfli, 1990, p. 3-15.
  22. Paul Samuelson et Wolfgang Stolper, « Protection and Real Wages », 1941.
  23. « Le contenu en emplois des échanges industriels de la France avec les pays en développement », Économie et Statistiques, 1994, n°279-280
  24. North-South Trade, Employment and Inequality.
  25. https://web.archive.org/web/20170417064950/http://www.ifop.fr/?option=com_publication&type=poll&id=1535 et http://www.ifop.com/?option=com_publication&type=poll&id=1616
  26. Blendon et al., Bridging the Gap Between the Public's and Economists' Views of the Economy, The Journal of Economic Perspectives, 11:3 (Été 1997), [lire en ligne http://links.jstor.org/sici?sici=0895-3309%28199722%2911%3A3%3C105%3ABTGBTP%3E2.0.
  27. Per una discussion mai generala d'aquel fenomèn, vejatz John Kay, Galileo and the Lure of Amateur Economics, Financial Times, 22 octobre 2003
  28. Per una presentacion del principi de l'avantatge comparatiu qu'utiliza lo vocabulari de la teoria dels jòcs, vejatz: (en) ce cours d'économie internationale de Robert Schenk
  29. Jagdish Bhagwati, Free Trade Today, Princeton University Press, 2002, ISBN 0691091560, p. 10.
  30. [Petite histoire de la Chine, Xavier Walter, éditions Eyrolles,2007]
  31. [article "deux guerres pour l'opium" dans La Chine 2000 ans d'empire, L'Histoire (magazine), no 300,page 67, juillet-août 2005]

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar