Lencais

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Lencais (Lanquais en francés) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Lencais
Lanquais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl de Lencais.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 49′ 28″ N, 0° 40′ 15″ E
Superfícia 14,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
173 m
60 m
40 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
241
Brageirac
Canton
2417
La Linda
Intercom
242401180
CC de las Bastidas Dordonha-Perigòrd
Cònsol Michel Blanchet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
494 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

507 ab.
Densitat 37,98 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24150
Còde INSEE 24228
La maison a mança de la glèisa

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es [lɪn’kaj] [1]. Las fòrmas ancianas son Linicassio, en latin, al sègle IX, Linquaychs en 1276, Lincays en 1286, Lencasium en 1320, Lancais en 1359 [2], Lenquays en 1410[3]. Per Dauzat, Lencais es escur, benlèu prelatin [4].

Lo site de las comunas de Dordonha explica lo nom, emb una incertitud, per Linocassium, que seriá la garrena, la cassanha, la jarriçada de Linus, nom « galloroman » d'òme [1]. Segon Chantal Tanet e Tristan Hordé, las fòrmas ancianas mòstran que lo nom es pas religat emb lo casse, mas benlèu s'explicariá per Linacus, inferit de Linus [2][1], çò que laissa la question de la finala. Conferir emb Talais e Verdelais.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Michel Blanchet sense puèi aparentat PCF salariat à la SNPE
  2001      
març de 1983 ? Camille Barrière    
abans 1981 1983 Odette Neyrac    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 550, totala: 567
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
938 917 943

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 771 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 572 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
507



Cercar
513
499
493
520
535
2009 2010
531
547
542
559
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Monuments modificar

  • Castèl de Lencais: data dels sègles XV e XVI. Es classat coma monument istoric dempuei lo 8 de julhet de 1942. Es subrenomenat «lo Lovre inacabat de Perigòrd» e pòt èsser visitat. I aguet au mens tres castèls a Lincais bastits sus un site d'abitat preïstoric. Quand òm es dins la cort, òm pòt veire la diferéncia entre las doas partidas del castèl: a drecha, un castèl medieval bastit aus segles XIV e XV, juscanta la tor de l'escalièr; a mança, un castèl de la Renaissença bastit a partir del regne de Carles IX e terminat en 1604. La bastissa remembra la part de Lescot dins lo palais del Lovre.

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams externes modificar


Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://web.archive.org/web/20160811042500/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/lalinde/LANQUAIS.htm
  2. 2,0 et 2,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 193
  3. https://www.guyenne.fr/Publications/Jurades_Bergerac/les_jurades_de_bergerac_t1.htm?fbclid=IwAR3P5U8PZg2frObhOvQQmjZ36MrtFFB9QxkOH3bigM2Z2y_HUy7qv6JCllw
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 386