Katsuhiro Otomo
Nom de naissença 大友・克洋
Naissença 14 d'abril de 1954
prefectura de Miyagi Bandièra del Japon Japon
Nacionalitat Japonés
Activitat(s) dessenhaire de manga
scenarista
realizator d'anime
Òbras reputadas Akira
Domo
Memories
Steamboy
Recompensas * Prèmi Japonés de la SF (日本SF大賞) (1983, Dōmu)

Katsuhiro Otomo ((ja)大友・克洋) es un dessenhaire de manga, scenarista e realisator de films d'animacion. Nasquèt lo 14 d'abril de 1954 dins la prefectura de Miyagi, al Japon. Es entre autre l'autor d'Akira, de son adaptacion en anime e de Steamboy.

Biografia modificar

De començaments classics modificar

Katsuhiro Otomo venguèt lèu apassionat pel mond de la benda dessenhada e del cinèma; abans de se lançar dins aquel univèrs, decidiguèt s'anar a la capitala. En 1973, a detz e nòu ans, Otomo faguèt ja fòrça òbras per las edicions Kodansha, la cadena de television NHK o pel magazin Action Comics. E dins aquela revista publiquèt sa premièra benda dessenhada: una adaptacion de Mateo Falcone de Prosper Mérimée, que nomenèt Jusei (A Gun Report).

Collaborèt près de sièis ans amb Action Comics, i creant una seisentana d'istòrias cortes, qu'una será a l'origina de Memories. Lo grafisme d'Otomo es encara pas plan establit, quitament se tend totjorn mai cap al fotorealisme, alara que lo tèma dels seus recits tend cap a la violéncia o lo futur. Pauc conegut, es pasmens seguit per d'amators que presavan sas istòrias destacadas del canon tezukien del manga[1].

Sa premièra istòria granda foguèt publicada en 1977. Titulada Sayonara Nippon, Aquel manga conta las aventuras d'un karateka japonés a Nòva York. Otomo decidiguèt l'an seguent d'escriure Fireball, recit de sciéncia ficcion que sovent prefigura Akira mas demorèt inacabat. La sortida de dos recuèlhs d'istòrias corts, Short Peace e Highway Star, l'incita a contunhar dins la benda dessenhada. Produguèt d'autres serias dins los ans 1970, que: Good Weather, Hansel et Gretel, Kibun wa mō sensō e Boogie Woogie Waltz. Mas sonque foguèt al començament dels ans 1980 qu'Otomo espeliguèt vertadièrament.

Fasent las fondacions d'Akira, Domu (Sòmis d'enfant), publicat per Futabasha en 1983, es un thriller Toquioïta que fa resson per sa mesa en pagine fòrça cinematografica. Aquela òbra recebèt lo Grand Prèmi japonés de la sciéncia ficcion.

Akira e lo novelum del manga modificar

Akira comencèt a èsser publicat dins Young Magazine en decembre de 1982. Mesclant amb engenh de tèmas classics de la sciéncia ficcion, coma la manipulacion psiquica, la distopia, dins un univèrs postapocaliptic perfièchament bastit, Otomo, alara totalament net de l'eritatge d'Osamu Tezuka[2] que marcava dempuèi los ans 1950 la produccion japonesa de benda dessenhada, « torna inventar la benda dessenhada a lo seu compte »[1].

Lo vam se faguèt subte: los volums d'Akira, editat per Kodansha se vendèron cadun al mens a 700 000 exemplars, e son editor li donèt son Prèmi del manga en 1984, categoria Generala (seinen). Otomo, venguèt al Japon un « Dieu novèl » fasent fòrça seguisseires[1], foguèt remarcat dins lo mond entièr pels professionals e la critica. En 1988 als Estats Units d'America e en 1990 en França, Epic Comics e Glénat tradusèron Akira, a un epòca ont lo manga èra encara gaireben desconegut. Èra lo començament del vam de l'explosion de la benda dessenhada japonesa dels ans 1990 dins los monds anglofòns e francofòns.

Per assegurar lo ritme de parucion exigit pels seus emplegaires, Otomo decidiguèt de fondar lo seu estudi, MASH Room. E foguèt dempuèi alara que comencèt son trabalh de realisator.

Lo trabalh cinematografic modificar

Quitament abans la creacion del seu estudi, Otomo ja aviá abordat lo mond de l'animacion. En 1983, participèt amb Akira Toriyama (Dragon Ball) e Rumiko Takahashi (Ranma ½) a la realizacion del film Crusher. Mas foguèt vertadièrament amb Rintaro, sus Armaggedon, qu'Otomo se decobriguèt una passion per la realizacion. Faguèt d'en primièr de pichons projèctes coma la supervision dels OAV de Violence Jack, eissits dels manga de Go Nagai (Goldorak).

Qualques ans mai tard, en 1988, lo realizator comencèt l'adaptacion cinematografica d'Akira. Aquela òbra d'anticipacion foguèt considerada alara coma un dels melhors films d'animacion jamai sortit. Per aquel film, Katsuhiro Otomo s'acompanhèt de personnalitats: Rintaro, Kawajiri (Ninja Scroll), Koji Morimoto (Magnetic Rose) e Kawamori (Macross Plus).

Se après Akira dessenhèt gaireben pas mai de benda dessenha, n'abandonèt pas l'scenari: en 1991, scenarizèt Rōjin Z e Mother Sarah, aquela darrièra seriá essent dessenhada per Takumi Nagayasu. Aquelas doas òbras foguèron publicadas per Shunkan Young Magazine (una publicacion de Kodansha) e Delcourt en 1996 per la version francesa. En 1993, concebèt Zed, una istòria independanta corealizada per Tai Okada.

Après lo film Akira, Otomo produguèt una de las tres istòrias del film de sceneta, Memories (cannon fodder). En 1997, participèt à Perfect Blue e Spriggan, amb Satoshi Kon e Kawasaki. En 2004 sortiguèt Steamboy, un projècte que mayurava dempuèi un desenat d'ans.

Lo 20 de julhèt de 2013 sortiguèt Short Peace, un film compausat d'una introduccion e de 4 courts mestratges; Otomo realizèt lo primièr court mestratge Combustible e scenarizèt lo segond (Buki yo Saraba, « Un adieu a la armas », realizat per Hajime Katoki).

Òbra modificar

Lista complèta: 大友克洋の漫画作品一覧 (en)

Manga modificar

Cinèma modificar

Prèmis modificar

Annèxes modificar

Bibliografia (fr) modificar

Articles connèxes modificar

Notas e referéncias modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Kanoh (1986)
  2. « Gaireben se diriá que definiguèt una nouvèla semiologia visuala sens pas cap rapòrt, que siá de contradiccion o de despassament, amb las convencions mesas al punt per Tezuka », Kanoh (1986)
  3. , Frédéric Potet, « Katsuhiro Otomo enfin sacré à Angoulême » Le Monde, 29 de genièr de 2015