Joris-Karl Huysmans

Joris-Karl Huysmans es un escrivan e critic d'art francés nascut a Paris lo 5 de febrièr de 1848 e defuntèt a Paris lo 12 de mai de 1907. Es associat amb lo naturalisme, lo simbolisme e la renaissança catolica de la fin del sègle 19.

Charles Marie Georges Huysmans
Retrach de Charles Marie Georges Huysmans
Retrach de Charles Marie Georges Huysmans
Naissença 5 de febrièr de 1848
Paris
(francés de nacionalitat)
N. a
Decès 12 de mai de 1907
Paris
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra de França França
Nacionalitat
Profession escrivan e critic d'art
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Vida modificar

Filh del litograf d'origina olandesa Godfried Huysmans e d'una maire francesa, Malvina Badin, Huysmans nasquèt a Paris (VI), 11 rue Suger. De sas originas olandesa, gardarà totjorn un interès per Olanda (especialament la pintura olandesa) e causirà d'utilizar de prenoms olandeses dins sa vida publica. Es tanben dins l'obrador de son paire que descobrirà l'amor de l'art e de la critica.

En 1866, entra al ministèri de l'interior que i demorarà tota sa vida activa. Parallèlament entamena en 1874 un carrièra que lo liga als naturalistas.

Après 1884, s'aluènha un pauc de Zola per cercar d'autras vias pel roman. Se convertirà al catolicisme après 1892 e escriurà qualques romans catolics importants que seràn plan presats.

Principalas òbras modificar

  • Le Drageoir aux épices (pròsa poëtica, 1874).
  • Marthe, histoire d’une fille (roman, 1876).
  • Les Sœurs Vatard (roman, 1879).
  • Sac au dos (novèla pareguda dins Les Soirées de Médan, 1880).
  • Croquis parisiens (poèmas en pròse, 1880).
  • En ménage (roman, 1881).
  • À vau-l’eau, novèla, 1882.
  • L’Art moderne (critica d’art, 1883).
  • À rebours (roman, 1884).
  • En rade (roman, 1887).
  • Un dilemme (novèla, 1887).
  • La Retraite de monsieur Bougran (novèla, 1888 ; publicacion postuma 1964).
  • Certains (critica d'art, 1889).
  • La Bièvre (monografia, 1890).
  • Là-bas (roman, 1891).
  • En route (roman, 1895).
  • La Cathédrale (roman, 1898).
  • La Bièvre et Saint-Séverin (monografias, 1898).
  • Les Gobelins ; Saint-Séverin (monografias, 1901).
  • Sainte Lydwine de Schiedam (agiografia, 1901).
  • De tout (articles, 1902).
  • L'Oblat (roman, 1903).
  • Trois Primitifs (critica d’art, 1905).
  • Les Foules de Lourdes (roman, 1906).
  • Trois Églises (monografia, pub. postuma 1908).

Nòtas e referéncias modificar