Joan Francesc Mira i Casterà
Joan Francesc Mira i Casterà (Valéncia, 3 de decembre de 1939) es un escrivan, antropòleg e sociològ valencian.[1]Es sòci d'onor de l'Associacion d'Escrivans en Lenga Catalana e president de l'Accion Culturala del País Valencian.[2] Dins lo domeni politic, es simpatizant e es estat candidat del Blòc Nacionalista Valencian los ans 2000 e 2003.[2]A l'entorn de la tematica valencianista e istorica cal senhalar las siás òbras Crítica de la nació pura (1985), qu'i discutís lo concèpte de nacion, Sobre la nació dels valencians (1997) e Els Borja: família i mite (2000).
| Joan Francesc Mira i Casterà | |
| Naissença | 3 de decembre de 1939, Valéncia |
|---|---|
Òbras modificar
Roman modificar
- El bou de foc (1974)
- Els cucs de seda (1975)
- El desig dels dies (1981)
- Viatge al final del fred (1983)
- El treballs perduts (1989)
- Borja Papa (1996)
- Purgatori (2002)
- El professor d'història (2008)
- El tramvia groc (2013)
Narrativa brèu modificar
- Quatre qüestions d'amor (1998)
- Els cucs de seda (1975)
Assaigs, estudis, biografias modificar
- Som. Llengua i Literatura (1974)
- Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Introducció a un País (1980)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Crítica de la nació pura (1985)
- Hèrcules i l'antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Sobre la nació dels valencians (1997)
- Cap d'any a Houston (1998)
- Els Borja. Família i mite (2000)
- Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador (2002)
- La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
- Vida i final dels moriscos valencians (2009)[3]
- En un món fet de nacions (2008)
- Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)
Traduccions modificar
- Borja Papa (1997)
- Valencia para visitantes y vecinos (1999)
- Los Borja: familia y mito (2000)
- El tramvia (2001), de Claude Simon
- La divina comèdia (2001)
- Evangelis (2004)
- l'Odissea (2011)
Prèmis modificar
- 1974 Prèmi Andròmina de narrativa per Els cucs de seda
- 1984 Prèmi Joan Fuster d'assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Premi de la crítica Serra d'Or d'assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Lletra d'Or per Crítica de la nació pura
- 1991 Creu de Sant Jordi
- 1996 Premi Crexells-Ateneu de Barcelona per Borja Papa
- 1996 Premi Nacional de la Crítica, per Borja papa
- 2000 Premi de la crítica Serra d'Or de traducció per Divina Comèdia
- 2001 Medalla d'Or de la Ciutat de Florència
- 2001 Premio Nacional de Traducción
- 2002 Prèmi Sant Jordi de roman
- 2004 Premi Nacional de la Crítica, per Purgatori
- 2004 Prèmi d'Honor de les Lletres Catalanes
- 2004 Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València
- 2005 Prèmi Gabriel Alomar
- 2007 Prèemi Jaume Fuster
- 2008 Prèmi Maria Àngels Anglada de narrativa
- 2008 Prèmi Joan Crexells de narrativa per El professor d'història
- 2009 Prèmi Maria Àngels Anglada per El professor d'història
- 2009 Prèmi Nacional de la Crítica, per El professor d'història
- 2009 Prèmi Alfons el Magnànim València de Narrativa per Escacs de mort
- 2015 Prèmi Socarrat Major[4]
Referéncias modificar
- ↑ «Joan Francesc Mira i Casterà», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ 2,0 et 2,1 Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV. VilaWeb.
- ↑ Pujol, Clàudia: Entrevista a Joan F. Mira. Sàpiens. Barcelona, núm. 88 (febrer 2010), p. 22-23, ISSN 1695-2014
- ↑ Joan Francesc Mira rep aquest dissabte el Socarrat Major 2015. La Veu.