Jacques Polieri (nascut a Tolosa en 1928) es un metaire en scèna, fondator amb Le Corbusier dels Festenals de l’art de l'abans-garda. Es tanben lo metaire en scèna singular de las òbras de Mallarmé, Kafka, Schnitzler, Pirandello, Kandinsky, Miró, Atlan, Ionesco, Beckett, Tardieu, Butor, Arrabal

Un artista davancièr modificar

Sas realizacions van del mai abstract al mai mediatic. Dempuèi 1980, faguèt una seriá d'espectacles multimèdias completada par de videotransmissions intercontinentalas (imatges generats par ordinators e projetadas sus ecrans gegants, ologramas…).

Creator d’una scenografia modèrna, inventèt de luòcs scenics de concepcion revolucionària, coma un « teatre de scènas anularas » per l'ostal de la cultura de Grenòble en 1968, lo « teatre del movement total » de l’Exposicion universala d’Osaka en 1970 e de « jòcs de comunicacion vidèo » per una carrièra dels Lesers als Jòcs Olimpics d'estiu de 1972.

Teorician, publiquèt entre autres Scenografia novèla, (ed: Architecture d’aujourd’hui) e Scenografia-Semiografia e Jòc(s) de comunicacion (ed:éditions Denoël). Sas recèrcas o concepcions concernisson un champ larg de l’audio-vidèo e de la misa en espaci de l’acte de ficcion. Sos projèctes per l’internet, o per diferents malhums, esprovan fòrça prejutjats e tresviran lo fondament del genre e del luòc de representacion.

Bibliografia critica modificar

(fr) Polieri, une passion visionnaire, de Michel Corvin, ed. Adam Biro, 1998 - ISBN 2-87660-206-7 -