Istòria de Lituània

Mencionada pel primièr còp lo 14 de febrièr de 1009, Lituània cresquèt fins a venir una nacion considerabla durant l'Edat Mejana. Se considèra que la data de constitucion de l'estat es la de la coronacion oficiala del rei Mindaugas, lo 6 de julhet de 1253 en la vila de Voruta (actuala Vilnius), que uniguèt los ducs lituans rivals en una nacion e estat. Lituània se transformèt en un reialme independent e multietnic qu'en la siá maximala extension, en lo sègle XV, ocupèt la màger part de l'Euròpa Orientala de la mar Baltica a la mar Negra. En 1385 s'uniguèt a la Polonha en union personala quand lo rei lituan Jogaila foguèt coronat rei de Polonha. En 1569, Polonha e Lituània avián format la Comunautat Polonesa-Lituaniana. Aquesta union se manten quitament la particion de Polonha en 1795, quand Lituània foguèt annexada a l'Empèri Rus.

Mapa dels diferents territòris abrangits per Lituània dempuèi lo sègle XIII fins a l'actualitat.

Durant la Primièra Guèrra Mondiala, Alemanha ocupèt Lituània. Lo 16 de febrièr de 1918, lo país proclamèt son independéncia, aprèp la derrota de l'Empèri Rus. Son primièr president foguèt Antanas Smetona, entre lo 4 d'abril de 1919 e lo 19 de junh de 1920.

Bandièra de la Republica Socialista Sovietica de Lituània.

En acòrdi amb los pactes germanosovietics, en junh de 1940 las tropas de l'URSS ocupèron lo país. En agost d'aquel an, la Lituània venguèt una Republica federala de l'URSS. Foguèt ocupada pels alemands durant la Segonda Guèrra Mondiala. A la fin d'aquesta, faguèt tornarmai partida de l'URSS.

En 1988 se formèt lo Movement Lituanian per la Perestroika, que trionfèt a las eleccions de 1989 al Congrès dels Deputats de l'URSS. Aquel an se restabliguèt la lenga lituaniana coma lenga oficiala. En 1990 Vytautas Landsbergis foguèt elegit president, e proclamèt l'independéncia lo 3 de març de 1990. I aguèt una dura replica sovietica (ocupacion militara de Vilnius) que forcèt la suspension de la mitat (mai de 1990). Aprèp la temptativa de còp d'Estat en agost de 1991 a Moscòu, l'independéncia del país foguèt reconeguda internacionalament e acceptada per Moscòu.

29 de març de 2004: Membre de l'OTAN.

1èr de mai de 2004: Membre de l'UE.

Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).