L’ictiologia es la branca de las sciéncias naturalas qu'estúdia los peisses del punt de vista filogenetic, morfologic, anatomic, fisiologic, ecologic, etologic e sistematic.

Los animals estudiats pels ictiologistas son los peisses ossoses (Osteichthyes), los peisses cartilaginoses (Chondrichthyes) e los agnats (uèi diferenciats dels peisses mas vivents en mitan aqüatic). Los peisses an traversat de millennis d'evolucion, e se recensa aitant d'espècias que totes los vertebrats autres recampats. Se la màger part de las espècias es certanament uèi coneguda e descricha, l'estudi biologic e la fisiologia comportamentala dels peisses demòran un domeni dobèrt.

L'ictiologia fa apèl a la biologia marina, a la limnologia e a l'oceanografia.

Istòria de l'ictiologia modificar

Lo camp temporal de l'ictiologia recobrís un periòde que va de la revolucion superiora del Paleolitic fins ara. La practica de l'ictiologia es çaquelà ancestrala suls litorals, mentre que son caractèr pròpriament scientific se siá afirmat al meteis temps que se desvolopavan las autras disciplinas de la zoologia.

Preïstòria (38 000 abans J.C. – 1500 abans J.C.) modificar

L'estudi dels peisses tròba sas originas dins las activitats umanas de subsisténcia (pesca, utilizacion de las escatas, etc.) Michael Barton, un ictiologista american, explica que « los primièrs ictiologistas son estats los caçaires-culheires, qu'aprenguèron a se provesir en peisses "utils", e que sabián ont e quand los trobar en abondància. » Las primièras manifestacions culturalas coma l'imatjariá del peis testomonian d'aquesta coneissença empirica.

Èra judèocrestiana (1500 abans J.C. – 40 abans J.C.) modificar

De descripcions scientificas informalas de peisses se retròban dins la tradicion judèocrestiana. Las règlas de l'alimentacion cacher interdison la consomacion de peisses deprovesits d'escatas e de nadarèlas. Los teologians e los ictiologistas debaton per saber se Sant Pèire e sos contemporanèus consomavan los peisses provenent de l'actual lac de Tiberiàs: cyprinidae dels genres Barbus e Migorex, cichlidae del genre Sarotherodon e Mugil cephalus (familha del Roget).

Èra mediterranèa (335 abans J.C. – + 400) modificar

Aristòtel reconeis l'ictiologia coma una disciplina d'estudi scientific formala. Entre 335 e 322 abans J.C., fornís la primièra classificacion taxinomica dels peisses, ont descriu corrèctament 117 espècias de la mar Mediterranèa. E mai, Aristòtel realiza d'observacions de l'anatomia e del compòrtament de divèrsas espècias de peisses e de mamifèrs marins. Qualques uns de sos discípols perseguisson aquestas recèrcas ictiologicas aprèp sa mòrt. Atal, Teofrast redigís un tractat suls peisses anfibians. Los Romans produguèron fòrça escriches suls peisses. Plini l'Ancian, un naturalista roman celèbre, sintetiza los trabalhs grècs en matèria d'ictiologia, introdusent de rafinaments de còps verificables (per exemple lo peis-rèssa), de còps extravagants (coma la Sirena). La contribucion de Plini l'Ancian es estada lo darrièr grand apòrt a l'ictiologia fins a la Renaissença europèa. Çaquelà, Aelian redigiguèt vèrs 220 aprèp JC una istòria dels animals en 17 volums ont son descrichas aperaquí 130 espècias de peisses. E, sens qu'òm lo pòsca qualificar d'ictiològ, Ausòni, vèrs 350 aprèp JC, dins una òda apelada Moselle, descriu de peisses d'aiga doça fòrt nombroses; es el que balhèt a la truita son nom actual.

Renaissença en Euròpa (1200 – 1600) modificar

La naissença de l'ictiologia modèrna procedís d'escriches de tres erudits del sègle XVI : Ippolito Salviani (1514-1572), Pierre Belon (v. 1517-1564) e Guillaume Rondelet (1507-1566). Totes tres realizan de vertadièrs estudis exaustius, çò qu'èra pas jamai estat fach. Lors descobèrtas originalas coneisson d'aqueste fach un succès larg. Lo De Piscibus Marinum de Rondelet es plan sovent citat coma l'obratge mai influent ; recampa 224 espècias de peisses.

Epòca de la colonizacion (1600 – 1800) modificar

Los progrèsses notables realizats dins la navigacion e la construccion navala son lo punt de partida d'una practica novèla de l'ictiologia. La Renaissença coïncidís amb lo periòde mai ric en tèrme d'exploracion e de colonizacion, e sus la basa de l'interès per la navigacion, l'istòria naturala se pòt desvolopar. Georg Markgraf (1611-1648), originari de Saxònia, escriu lo Naturalis Brasilae en 1648. Aqueste obratge conten una descripcion de cent espècias de peisses indigènas de las còstas brasilièras. En 1868, John Ray (1627-1705) e Francis Willughby (1635-1672) publican conjuntament l'Historia Piscium, un manuscrich scientific recensant 420 espècias de peisses, demest las qualas 178 èran de descobèrtas recentas.

La classificacion dels peisses foguèt inventada per Carl von Linné (1707-1778), lo paire d'una taxinomia que vendrà la sistematica modèrna. Un de ses discípols e collèga, Peter Artedi (1705-1735), es sovent qualificat de paire de l'ictiologia del fach de sas descobèrtas importantas. Atal, Artedi contribuiguèt a afinar la taxinomia de Linné, e metèt a jorn cinc òrdres suplementaris de peisses : Malacopterygii, Acanthopterygii, Branchiostegi, Chondropterygii, e Plagiuri. Desvolopèt de metòdes estandard per efectuar las mesuras anatomicas, encara utilizadas uèi. Un autre associat de Linné, Albertus Seba (1655-1736), un farmacian prospèr d'Amsterdam, possedissiá el, una granda colleccion de peisses que metèt a disposicion d'Artedi. Malaürosament, aqueste darrièr se neguèt dins un canal de la vila a l'edat de trenta ans.

Linné publiquèt a títol postum una antologia del jornal d'Artedi, Systema Naturae. Sos apòrts a la taxinomia lineana influencièron lo desvolopament de la nomenclatura binomiala, utilizada uèi pels ictiologistas. Linné tanben revisèt los òrdres introduches per Artedi, soslinhant l'importància del parelh de nadarèlas pelvianas. Los peisses que ne son deprovesits foguèron plaçats dins l'òrdre dels Apòdes ; los possedissent un abdomèn, una caissa toracica o de jugularas pelvianas foguèron categorizats jos l'òrdre dels Abdominales, dels Thoracici e dels Jugulares respectivament. Çaquelà, aquestas modificacions èran pas apevadas per la teoria de l'evolucion d'alos. De fach, caldrà esperar los trabalhs de Charles Darwin, un sègle pus tard, per que siá percebuda la correlacion entre las caracteristicas taxinomicas e las relacions filogeneticas, las primièras essent de consequéncias de las segondas.

Epòca modèrna (1800 – present) modificar

A l'auba del sègle XIX, lo berlinés Marcus Elieser Bloch (1723-1799) e lo parisenc Georges Cuvier (1769-1832) s'interèssan a la consolidacion del saber ictiologic. Cuvier fa una sintèsi de totas las informacions de la disciplina dins sa monumentala Histoire Naturelle des Poissons. Aqueste manuscrich, publicat entre 1828 e 1849 en vint-e-dos volums, conten 4514 espècias de peisses, dont 2311 novèlas, çò que ne fa encara uèi un dels tractats pus ambicioses. L'exploracion scientifica de las Americas soslinhèt dins lo meteis temps la fòrt granda varietat dels peisses dins lo mond. Charles-Alexandre Lesueur (1778-1846), un estudiant de Cuvier, s'installèt dins la region dels Grands Lacs per i estudiar las espècias localas.

Los dos explorators John James Audubon (1785-1851) e Constantine Samuel Rafinesque (1783-1840) son tanben d'importants descobreires dins la zòna nòrd-americana. A l'ocasion de viatges nombroses efectuats totes dos, redigisson l'Ichtyologia Ohiensis publicat en 1820. E mai, lo soís Louis Agassiz (1807-1873) fa sa reputacion en estudiant los peisses e organismes d'aiga doça ; es lo pionièr de la paleoictiologia. Agassiz emigrèt apuèi als Estats Units e ensenhèt a Hardvard en 1846.

Albert Charles Lewis Günther (1830-1914) publica son Catalogue of the Fishes of the British Musuem entre 1859 e 1870, obratge dins lo qual descriu mai de 6800 espècias e ne menciona aperaquí 1000 autras. Generalament considerat coma un dels ictiologistas mai influents, David Starr Jordan (1851-1931) escriu 650 articles e libres suls peisses.

Publicacions modèrnas modificar

Publicacion Frequéncia Parucion dempuèi... Organismes afiliats
Copeia Semestrial 27 de decembre de 1913 American Society of Ichthyologists and Herpetologists
Journal of Applied Ichthyology Bimensual desconeguda Blackwell Publishing
Cybium, revista internacionala d’ictiologia Societat Francesa d’Ictiologia 2000 CybiumSFI

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar