IJsselmeer

L'IJsselmeer («Lac IJssel» en neerlandés) es un estanh artificial dels Païses Basses, environat per las províncias d'Olanda Septentrionala, Frisa e Flevoland, resultat del barrament l'an 1932 de l'ancian Zuiderzee (Mar del Sud, per oposicion a la Mar del Nòrd dempuèi una perspectiva de las islas Frisas) per l'Afsluitdijk, (levada de barrament) que jonh lo nòrd d'Olanda Septentrionala amb Frisa.

L'IJsselmeer.

Autorota en l'Afsluitdijk (levada de barrament).

Objectius

• Redusir la longor de còsta a protegir dels dels còps de mar (amb un estalvi consequent en basteson de levadas) e aumentar la seguretat de totas las populacions (sovent expausadas als aigats) de l'anciana Zuiderzee (objectiu principal).
• Augmentar la superfícia agricòla per la basteson de poldèrs. Aiçò foguèt realizat solament en partida, en particular amb la construccion de la província de Flevoland, mas una oposicion ecologista creissenta n'empachèt la realizacion totala originalament prevista.
• Dispausar d'una immensa resèrva d'aiga doça.
• Melhorar las comunicacions entre Olanda e Frisa (per la construccion d'una autopista que travèrsa la levada).

Idrologia

Ten una superfícia de 1.100 km². Situat dins una zòna de dèlta, es fòrça pauc prigond: la prigondor maximala es de 5,5m, a Urk. Es alimentat per entre d'autras los rius IJssel e Utrechtse Vecht (ambedós braces de Ren), Eem e Amstel.

L'aiga es evacuada cap a la Mar de Wadden per dos complèxes de resclausas, un près de Den Oever e l'autre a Kornwerderzand. Ambedós permeton en mai lo passatge de vaissèls. L'evacuacion de l'aiga s'a de far amb marèa bassa a mar dubèrta, de sòrta que lo nivèl al dintre del lac siá pus naut e que calga pas pompar l'aiga. Pasmens amb lo futur cambiament climatic se prevei que lo nivèl mejan de la mar de Wadden s'augmente 25 cm, causa que menariá a un doblamment de la quantitat d'aiga a evacuar e complicariá lo procèssus, portant benlèu a reconsiderar las actualas resclausas.