Guilhèm VII de Montpelhièr

Guilhèm VII de Montpelhièr nascut cap a 1130 al castèl de Galhargues,[1] foguèt senhor de Montpelhièr (1149-72) puèi senhor d'Aumelàs a partir de 1168[2]. Èra lo filh ainat de Guilhèm VI e de sa molhèr Sibilla de Mataplana.

Blason dels senhors de Montpellièr

Bibliografia modificar

Cap a l'atge de 15 ans en 1146, eiretèt de la Senhoriá de Montpelhièr de son paire jol tutoratge de sa grand, Ermessenda of Melguèlh. Acompanhèt son paire als sètges d'Almeria e de Tortosa. En 1135-55 foguèt presonièr de Ramon V de Tortosa.[3]. En 1156 esposèt Matilda de Borgonha, filha de Uc II, Duc de Borgonha. En 1159-60 lutèt contra lo Comtat de Tolosa, al costat dels catalans e els angleses, e prenguèt Caors.

Aculhiguèt lo papa Alexandre III de Montpelhièr en 1162 e en 1165 e foguèt defendut per aqueste contra las pretensions dels genoveses, que aspiravan al monopòli de la navegacion d'autura en Mediterranèa occidentala. Aquò menèt Montpelhièr a s'aligar amb Pisa.[4]. Guilhèm VII caiguèt malaut en 1171 e faguèt son testament lo jorn de la Sant Miquèl (29 de setembre de 1171), designant son fraire Gui Guerrejat e Joan de Montlaur, avesque de Magalona, coma tutors de son jove filh. Defuntèt saique en 1172.

Referéncias modificar

  1. Ancestors of Nicholas Pierce Driscoll
  2. Enciclopèdia.cat, Guillem VII de Montpeller
  3. Enciclopèdia.cat, Guillem VII de Montpeller
  4. Enciclopèdia.cat, Guillem VII de Montpeller