Los gladiadors o gladiators (del latin: gladiatores, valent a dire lo combatent amb un glavi) èran de luchaires professionals. Podián èsser d'esclaus o pas que se batián entre eles o combatián d'animals salvatges (generalament de leons). A l'origina los combats se fasián per onorar la memòria d'un mòrt, mas dapasset se transformèron en divertiment pel public. Las representacions mai ancianas de combats rituals dins la peninsula italiana son estat descobèrts dins de tombas lucanianas a Paestum e datan d'entre 370 e 340 abans Jèsus Crist.

Pollice verso o Bas Les Pouces del pintor francés Jean-Léon Gérôme, 1872. Vision romantica de la gladiatura, aqueste gèst del poce per decidir de la vida o de la mòrt dels gladiadors en realitat existiguèt pas jamai dins l'Antiquitat.

A Roma, lo combat de gladiadors mai ancian atestat dins los tèxtes d'aquel temps se debanèt en 264 abans Jèsus Crist, dins lo Forum Boarium (lo mercat dels buòus), un espaci qu'èra utilitari e pas gaire prestigiós. Èra situat tocant l'extremitat septentrionala del Circus Maximus. Aquel combat rapidament ne generèt d'autres que sa finalitat perdèt son caractèr sagrat. Aital en 105 abans Jèsus, los jòcs se faguèron publics. Qualques sègles mai tard, durant lo sègle IV foguèron enebits per l'emperador Constantin I. Pasmens en realitat la mesura foguèt pas aplicada a de bon fins la fin d'aquel sègle. Fin finala mai qu'aquela proïbicion, l'avaliment dels jòcs se deguèt a l'aflaquiment de las vilas e a la recession economica que menèron a la desaparicion dels gladiadors.