La gimnastica es un tèrme generic que regropa ara de formas plan diversas de disciplinas esportivas, practicadas pel léser o la competicion: gimnastica artistica, gimnastica ritmica, trampolin, gimnastica acrobatica, gimnastica aerobica, tumbilng,... Lo tèrme es tanben aplicat a de formas d'activitats dichas gimnicas, mai o mens ligadas a la santat o a la condicion fisica de las personas que la realizan, coma l'aquagim o lo fitness.

Pendent las competicions, los gimnastas son notats per de jutges que recebèron una formacion, que depend de la quita federacion.

Istoric modificar

La Grècia antica modificar

Gimnastica ven del grèc γυμνός qui significa « nud »; lo gimnasi  (γυμνάσιον) èra lo luòc ont s’exercissi nud. Lo tèrme gimnastica, en Grècia antica, aviá dos sens. Lo primièr al respècte dels jovents que s'entraïnavan a la palèstra. Dins aquel cas, lo tèrme compreniá los exercicis d'assoupliment e de caufament preparant a l'atletisme (atlèta ven del grèc ἆθλος que significa « luta, combat »). Aqueles esprovas èran un resumit dels exercicis militars. La gimnastica de competitcon, ela, disputada pendent los Jòcs olympics, regropava las disciplinas seguentas:

  • corsa a pè:
    • stadion (corsa d'un estadi, o 600 pès ≂ 200m ) ;
    • diaulos (corsa de dos estadis)
    • dolikhos (corsa de fons de 7, 12, 20 fins a 24 estadis)
    • corsa en armas (amb casc e bloquièr)
  • corsa de carris ;
  • salt de long ;
  • lançat del disc ;
  • lancat du javelelina ;
  • bòxa ;
  • lucha ;
  • pancraci.

Platon dins sas Leis[1] divisa la gimnastica en dos: la dança e la lucha. Lo Banquet de Xenofonops

Gimnastica contemporanèa modificar

Pendent l'airal contemporanèu, al començament del sègle XIX, l'Alemand Friedrich Ludwig Jahn fuguèt lo promotor de la gimnastiqca modèrna. Ara, la federacion internacionala de gimnastica reconéis set disciplinas[2]:

  • Gimnastica per totes (GFA)
  • Gimnastica artistica masculina (GAM). Amb 6 aparelhs:
    • Lo sol
    • Lo caval d'arçons
    • Los anèls
    • Lo salt de caval o taula de salt
    • Las barras parallèlas
    • La barra fixa
  • Gimnastica artistica femenina (GAF). Amn 4 aparelhs:
    • Lo sol
    • Lo salt de caval o taula de salt
    • Las barras asimetricas
    • La biga
  • Gimnastica rithmica (GR)
  • Trampolin (TRA)
  • Gimnastica aerobica (AER)
  • Gimnastica acrobatica (GAC)

S'apondon tanben diferentas disciplinas, masculinas, femeninas o mixtas coma lo Tumbling, lo Teamgim.

Galeria foto modificar

Annèxes modificar

Bibliografia modificar

  • Henri-Irénée Marrou, Histoire de l'éducation dans l'Antiquité, t. I « Le Monde grec », Seuil, coll. « L'Univers historique », 1948.
  • Raymond Barrull, Les Étapes de la gymnastique au sol et aux agrès en France et dans le monde, Fédération française de gymnastique, 1984. (ISBN 978-2950060303)
  • Gilbert Andrieu, La Gymnastique au XIXe siècle, ou la naissance de l'éducation physique (1789-1914), Les Cahiers ACTIO, 1999. (ISBN 2906411256)
  • Bruno Papin, Conversion et reconversion des élites sportives : Approche sociohistorique de la gymnastique artistique et sportive, L'Harmattan, 2007. (ISBN 978-2296033696)

Notas r referéncias modificar

  1. Platon, Las Leis Libre VII (79)
  2. Site oficial de la FIG