Gòrjas de Tarn
Las gòrjas de Tarn son una clusa cavada per Tarn entre lo Causse Mejan e lo Causse de Sauvatèrra. Aquelas clusas se tròban subretot dins lo departament francés de Losera, e un pauc dins Avairon.
Geografia modificar
Geologia modificar
Tarn a sa font sul Mont Losera e tot sortissent d'aquel massís granitic lo riu abòrda los Grands Causses. La traversada d'aquela zona calcària se fa per una clusa fòrça prigonda (entre 400 e 600 m) que lo riu a cavada amb lo temps entre Quesac e Lo Rosièr sus una longor de 53 km. Las gòrjas son cavadas dins de calcaris de l'èra segondària e segon las estapas d'aquela edat: a la basa de barras dolomiticas, seguent en dessús un tèrme clinat, e fin finala se per de grands bauces verticals. Aquela arquitectura relativament simpla caracteriza la partida aval de las gòrjas (entre las Vinhas e lo Rosièr) mas en amont, la preséncia de falhas (falha de Nautariba, accident submeridian de Santa Enimia que travèrsa tanben tot lo Causse Mejan) ne fa la geologia pus complèxa. Aquelas falhas son a l'origina de doas resurgéncias de debit fòrça important dins la region de Santa Enimia : la font de Burla e la font de Cossac, aquela tombant en cascada dins Tarn[1]. Las aigas d'aquelas fonts venon d'una partida importanta del Causse de Sauvatèrra e que de l'autre costat del la riu venon, amb la resurgéncia de Castelboc, tanben fòrta, del Causse Mejan (fins a l'aven d'Ures).
Curiositats e sites naturals remarcables modificar
D'amont cap aval, las gòrjas de Tarn :
- Circ de Ponhadoiras
- Circ de Sant Èli de Tarn
- Los Estreches (luòc pus estrech de las gòrjas, accessible en barca o en canoè; la clusa aicí es prigonda de 500 m e solament 1200 m separan los rebords superiors dels dos causses)
- Circ de las Balmas (aquel circ estonant es situat jol punt sublime e al nivèl d'una corba de Tarn amb particularitat d'èsser eriçat de ròcs en forma de torre, ...)
- Punt sublime (melhor punt de vista sus la clusa, nomenat atal en referéncia al punt semblable sul Colorado)
- Pas del Socit (enòrme esbudèl benlèu resultat d'un tèrratrem qu'obstruís la val e jos que despareis Tarn per ressortir un pauc pus luènh)
- Cingle del causse Mejan. Entre lo Rosièr e las Vinhas, s'agís d'una seria de ròcs e d'arcas dolomitics susplombant Tarn de granda nautor e accessiblas per un camin vertiginós. Las curiositats pus marcantas d'aquel cingle son lo ròc de Capluc, lo ròc de Cinglegros, lo Bauç del buòu (arca nauta de 40 m) e lo pas de l'Arc (autra arca).
-
Las gòrjas de Tarn, vista dempuèi lo punt sublime -
Pas del Socit -
Castelboc -
Sant Èli, Circ de Ponhadoiras
Las gòrjas de Tarn son un site classat per França coma site naturel classé[2].
Clima modificar
Lo clima es fòrça mens rude que suls planòls que las enròdan, a causa subretot de la diferéncia d'altitud. L'ensolelhament es fòrça important, lo clima de tipe mediterranèu.
Arquitectura modificar
Se tròba de long de Tarn una seria de castèls situats prèp lo uns dels autres. E mai d'un sus la comuna de Santa Enimia : Castelboc, La Casa, Nautarivas, ... E tanben a La Malena e pus en amont, coma a Sent Roma de Dolanh.
-
Castelboc e son castèl -
Prades e son castèl -
Sant Ilari de Lavit -
Activitats modificar
Lo principal axe de desvolopament d'aquela region es lo torisme amb las activitats coma:
- las passejadas
- lo canoè caiac
- los batelièrs
- l'espeleologia o visitas de las cavitats dels causses enrodants.
- la visita dels vilatges tipics : Circ de Sant Èli de Tarn, ...
- los banhs
- l'escalada
- los espòrts de natura...
Referéncias modificar
- ↑ (fr)J. Rouire et C. Rousset, Guides géologiques régionaux - Causses, Cévennes, Aubrac, 1980, Masson, ISBN 2225652740}}
- ↑ (fr) Ministère de l'écologie
