Los francs èran una confederacion de tribús germanicas que los poblaments son atestats tre lo sègle III per las ribas drechas de Ren. Entre los sègles III e V d'unes francs faguèron d'incursions dins los territòris romans mentre que d'autres jonhèron las tropas romanas en Gàllia. Sols los francs salians formèron un reialme que foguèt reconegut pels romans après 357. Dins lo clima d'afondrament de l'autoritat imperiala a l'oèst, las tribús francas s'uniguèron jol poder merovingian e conquistèron tota la Gàllia levat Septimània al sègle VI. L'elita politica saliana èra una de las fòrças pus activas dins la crestiantat que s'espandissiá subre l'oèst d'Euròpa. Los francs creèron un dels reialmes barbar dels pus fòrts e estables.

Armas francas del periòde merovingian.

La dinastia merovingiana, descendenta dels Salians, fondèt una de las monarquias germanicas que remplacèron l'Empèri Roman d'Occident a partir del sègle V. L'estat franc consolidèt son poder subre una granda part de l'Euròpa de l'oèst a la fin del sègle VIII, per donar l'Empèri Carolingian qu'anava dominar tota la region. Aqueste empèri evoluèt dapasset per donar França e lo Sant Empèri Roman Germanic.