Fenotipe
En genetica, lo fenotipe es l'ensemble dels trachs observables d'un organisme. Plan sovent, l'usatge d'aqueste tèrme es mai restrictiu: lo fenotipe es alara considerat al nivèl d'un sol caractèr, a l'escala cellulara o encara moleculara. L'ensemble dels fenotipes observables pels individús d'una espècia donada es a vegada nomenat lo fenòma.
Aqueste concèpte de fenotipe es definit per oposicion al genotipe, l'identitat dels allèles que caracteriza lo genòma d'un individú. Per unes trachs simples, la correspondéncia entre lo genotipe e lo fenotipe es dirècta, e ambedoas fonts d'informacion son redondantas. Pasmens, gaireben totes los caractèrs (los caractèrs qualitatius) dependon de multiples gèns, e l'influéncia del mitan (l'environament ont l'organisme se desvelopa e viu) pòt èsser un factor determinant. Dins aqueste cas, lo genotipe permet pas de preveire précisament lo fenotipe de l'individú, mas sonque d'estimar sa valor mejana.
Enjòcs modificar
La classificacion dicha classica o tradicionala èra dominanta fins alara la segonda mitat del sègle XX. Fondada sus de caractèrs multiples (biologics, fenotipics, fisiologic), se piejava sul postulat de basa, que lo gra de semblança es correlat al gra de parentat. Aqueste metòde ven pauc pertinent, quand s'aplica als caractèrs morfologics o fisiologics en rason de las analogias: de semblanças entre èssers vivents o taxons, pòdon en efièch èsser atribuida a una ascendéncia comuna[1].
La plasticitat fenotipica es un dels factors adaptatius de las espècias dins los contèxtes cambiadisses o dificils[2].
Mesura, observacion modificar
Tradicionalament, lo fenotipe es mai aisit a mesurar que lo genotipe. La genetica classica utiliza l'observacion dels fenotipes per deduire las foncions dels gèns. D'experiéncias de crodament permeton d'estudiar las interaccions. Es alara que los primièrs geneticians foguèron capables de trabalhar sens coneissença dels mecanismes de la biologia moleculara. La pèrda de diversitat genetica pòt la réduire fòrça e demenir l'escasença de subrevida d'una populacion veire d'una metapopulacion.
La preia de variacions fenotipicas degudas a las variacions geneticas es un element fondamental de l'evolucion per seleccion naturala. La valor selectiva (fitness) d'un individú resulta de sos trachs d'istòria de vida, influenciats per la contribucion de milièrs de caractèrs. Sens variacion fenotipica aritabla, totes los individús aurián la mèsma valor selectiva e l'evolucion seriá deguda sonque a l'azard (deriva genetica).
La relacion entre lo fenotipe P e lo genotipe G d'un individú es sovent conceptualizad per l'equation P = G + E, ont E representa l'efièch de l'environament sul fenotipe, considerat gaireben sempre coma aleatòri. Al nivèl de la populacion, una relacion similara pòt èsser definida per la variança fenotipica Var(P) (la variança dels fenotipes dins la populacion): Var(P) = Var(G) + Var(E). Var(G) representa la variança genetica dins la populacion, eVar(E) la variança environamentala. Aquesta relacion pòt èsser complexificada prenent en compte per exemple d'interaccions entre lo genotipe e l'environament, jos la forma d'un tèrme de covariança entre G e E.
Diferents nivèls de definicion del fenotipe modificar
Lo fenotipe pòt èsser observat als diferents nivèls d'organizacion dels organismes vivents, se remembre mai sovent los tres nivèls seguents:
- al nivèl de las moléculas: fenotipe molecular
- al nivèl de las cellulas: fenotipe cellular
- al nivèl de l’organisme: fenotipe macroscopic
Richard Dawkins es a l'origina d'un concèpte novèl de fenotipe, le fenotipe espandit, prenent en compte la totalitat dels impactes dels gèns sus l'organisme e son environament.
Fenotipe uman modificar
Segon un estudi de l’Institut Pasteur e del CNRS[3] portant sul patrimòni genetic de 210 individús representatius dels diferents tipes de populacion dins lo mond e après comparason de mai de 2,8 milions de marcaires polimòrfes (zone de variabilitat) repartits suls cromosòmas, semblariá que las grandas diferéncias umanas, tanben al nivèl de l’aparéncia (color de la pèl, d'uèis, morfologia) que de la sensibilitat a la malautiás, sián degudas a la variacion de solament 582 gèns que las mutacions donèron un avantatge selectiu a aquestes que los portavan.
Per exemple, constatèron que lo gèn CR1, implicat dins la severitat de las atacas de paludisme, possedisson un variant trobat pels Asiatics, 85 % dels Africans mas absent pels Europèus.
En laboratòri modificar
La determinacion del fenotipe es un metòde d'identificacion dels organismes, en laboratòri. Atal, s'identifica los bactèris selgon lor fenotipe enzimatic; tanben, s'estudia las cellulas sanguinas (subretot las cellulas immunitàrias) segon lor fenotipe d'expression proteica. Se classifica tanben los linfocits segon lor fenotipe d'expression: los limfocits exprimissent l'antigèn de superfícia CD3 (se nota alara CD3+) son de linfocits T, las cellulas CD19+ son de linfocits B, etc.
Nòtas e referéncias modificar
- ↑ {{{títol}}}..
- ↑ Scheiner, S. M. 1993 Genetics and evolution of phenotypic plasticity. Annual Review of Ecology and Systematics 24: 35–68 (Résumé via CrossRef)
- ↑ Source: revue Nature Genetics - Février 2008