Felip Isidòr Picot de La Peirosa

Felip Isidòr Picot de La Peirosa (en francés: Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse) ,nascut lo 20 d'octobre de 1744 a Tolosa e mòrt lo 18 d'octobre de 1818 al castèl de La Peirosa, foguèt un naturalista occitan.

Bust de Felip Isidòr Picot de La Peirosa
Qüars verd trapat per Picot e Dolomieu en 1793, al Pic d'Eres lids.
Tomes del herbario, Picot de Lapeyrouse Musèu d'Istòria Naturala Tolosa.

Abans 1789 modificar

Son paire, Jaume Picot de Buissaizon de La Peirosa (1709-1781) es noble[1], eissit d'una familha de negociants, senher de Buissaizon, de La Peirosa, e de Bellòc. Es capitol de Tolosa e avocat de las requèstas al Parlament de Tolosa de 1769 a 1777[2]. Aïnat de sèt enfants, quatre dels seus fraires causiguèron l'emplec militar.

Felip Isidòr Picot de La Peirosa es li fraire del baron Esteve Guilhèm Picot de Basús general de division e del baron Joan Batista Picot de Buissaizon, cap de batalhon dels Gardas soïssas au castèl de Versalhas.

Felip d'en primièr causiguèt l'emplec de magistrat e optenguèt en 1768 una carga d'avocat general a la chambra de las aigas e sèlvas del parlament de Tolosa[3].

Un del seus oncles, baron de La Peirosa, moriguèt en 1775 e li leguèt fortuna e títol. Se maridèt, lo 15 de setembre de 1772, amb Magdalena de Sacasa de Sent Biat, apartenent a una familha de religioses, e plan dotada. N'avent pas mai a de sociar d'òrdre pecuniari, avent demissionat de son pòste, car refusava la reforme de l'administracion de René Nicolas de Maupeou (1714-1792) en 1771, se consacrèt alara a sa passion vertadièra, l'istòria naturala.

Felip Isidòr Picot de La Peirosa passèt gaireben tot son temps a vitjar e estudiar. Publiquèt en 1781 Description de plusieurs nouvelles espèces d'orthocératites et d’ostracites (Erlangen) qu'es consacrat a de coquilhums fossils. E dins Mémoires de l'Acadèmia de Tolosa faguèt de comunicacions sus la fauna, la flora e los minerals dels Pirenèus. Sas observacions ornitologicas se trapan dins Dictionnaire des oiseaux, publicadas dins l'encastre de l'Encyclopédie méthodique. En 1786, publiquèt Traité des mines et forges à fer du comté de Foix. Felip Isidòr Picot de La Peirosa foguèt correspondent de l'Acadèmia de las sciéncias.

De 1789 a 1815 modificar

En 1789, ja èra un naturalista e minéralogista conegut, membre de las Acadèmias de las sciéncias d'Estocòlme e de Tolosa. Foguèt encargat de la redaccion des quasèrns de dolénças de l'òrdre de la noblesa de la sencauçat de Tolosa[4]. Èra dubèrt a las idèas novèlas. Es l'autor, en 1789, de De l'administration diocésaine en Languedoc, pour servir d'instruction aux députés de cette province aux États-Généraux. En 1790, foguèt nomenat president de l'administracion del districte de Tolosa. En 1806, foguèt elegit mantenaire de l'Acadèmia dels Jòcs Florals[5]. Foguèt tanben garda nacional e publiquèt la Réclamation de Philippe Picot, président du district de Toulouse.

Pr'amor qu'aviá renonciat a tota foncion politica a partir de 1792, foguèt arestat e passèt dètz e uèit meses en prison coma « partisan del feferalisme e president d'una seccion federalista ». Liberat après la casuda de Robespierre, tornèt a sas recercas e venguèt inspector las minas, puèi successivament professor d'istòria naturala a l'escola centrala de Tolosa, a l'escole de las minas de París, e en 1811 a la facultat de las sciéncias de Tolosa, lo meteis an dins degan de facultat. En 1800, fonguèt nomenat cònsol màger de Tolosa, foncion qu'ocupèt fins a 1806, e venguèt lo primier president del conselh general de Nauta Garona. Foguèt fach baron d'Empèri lo 1èr de març de 1808 e cavalhier de la legion d'onor. Faguèt una òbra importanta coma cònsol de la vila.

Son amic Loís Ramon de Carbonièras (1755-1827), especialista en botanica e geologia dels Pirenèus centrals, decidiguèt, en 1797, de capitar projècte seu qu'aviá dempuèi de temps: aténher lo trescòl del Mont Perdut (3 355 mètres) per resòlvre la controvèrsia que l'oposava a Deodat Gratet de Dolomieu (1750-1801) e La Peirosa sus l' « edat primitiu » dels calcaris de la cadena centrala. L’espedicion comptava un quinzenat de personas, que lo Picot e unes de sos escolans. Trobèron fòrça fossils mas capitèron pas lo suc. Lo recit de la pujada pareguèt en 1797 [6].

Foguèt per sas leissons que La Peirosa faguèt paréisser en 1799 sas Tables méthodiques des mammifères et des oiseaux observés dans le département de la Haute-Garonne. La Peirosa projectèt de far pareisser una flora dels Pirenèus, mas sonque podet far editar Monographie des saxifrages (1801). E foguèt una version abreujada que publiquèt en 1813 [7]. Après lo restabliment, en 1807, de l'Acadèmia de Tolosa, suprimida en 1792, que ne venguèt lo secretari perpetual.

En mineralogia descrit una espècia, que creava, novèla amb un escandalh du pic d'Eredliz, e la bategèt cofolita inspirat de doas racinas grègas: pèira leugièra.[8].

Es a l’origina de la creacion del Musèu d'Istòria Naturala de Tolosa.

Après 1815 modificar

Après lo retorn dels Borbons, coma ancian deputat pendent los Cent jorns, esperèt 1816 per tornar a Tolosa.

La Peirosa èra francmaçon acti e un amic d'Alexandre Du Mège[9] (1780-1862). Fòrça influenciat per Jean-Jacques Rousseau, fondèt la lotja Les amis du désert, puèi de 1814 a 1818 foguèt lo venerable de la granda lotja provinciala de Tolosa[10].

Moriguèt lo 18 d'octobre de 1818 dins son castèl de La Paeirosa, ont fasiá de recercas agronomicas e qu'introduguèt lo mouton merinos. Una partida importanta de sa bibliotèca se trapa ara dins las bibliotècas de Tolosa.

Son filh Isidòr Picot de La Peirosa nascut en 1776 e mort en 1835 li succediguèt a la cadèira d'istòria naturala de la facultat de las sciéncias de Tolosa en 1818.

Onors modificar

Doas espècias mineralas son de dicadas ambedos declassificada al reng de varietat

Lo nòu anfiteatre del Musèu d'Istòria Naturala de Tolosa pòrta lo nom de Picot de Lapeyrouse.

Existís un institut de las sciéncias naturalas Picot de Lapeyrouse, ligat al Musèu d'Istòria Naturala Tolosa.

Òbas modificar

(En mai d'aquelas ja citadas)

  • Mémoires d'histoire naturelle : Description de quelques crystallisations. Histoire naturelle du Lagopède. Description de quelques plantes des Pyrénées (1774-1778)
  • Traité sur les mines de fer et les forges du comté de Foix (1786)
  • Mémoire sur la mortalité des ormes dans les environs de Toulouse (1787)
  • Histoire des plantes des Pyrénées (1791)
  • Figures de la flore des Pyrénées, avec des descriptions (1795)
  • Voyage au Mont-Perdu et dans la partie adjacente des Hautes-Pyrénées (1797)
  • Tables méthodiques des mammifères et des oiseaux observés dans le département de la Haute-Garonne (an VII)
  • Histoire abrégée des plantes des Pyrénées et Itinéraire des botanistes dans ces montagnes (1813)
  • Considérations sur les lycées, surtout par rapport aux départements (1815) Imprimé par le Conseil général de la Haute-Garonne et envoyé aux députés.
  • Supplément à l'Histoire abrégée des plantes des Pyrénées (1818)
  • Extraits de sa correspondance avec D. Villars (1861)

Bibliografia (fr) modificar

  • Pierre Raymond, Essai de zoologie, soutenu le 7 fructidor, an X. Thèse sous la présidence de Picot-Lapeyrouse.
  • Toulouse et son université. Facultés et étudiants dans la France provinciale du XIXen siècle, par John M. Burney, aux Presses universitaires du Mirail et Éditions du CNRS, 1988
  • Le Lycée Pierre-de-Fermat 1806-2006, par Elie Acquier, Gilbert Cousteaux, Charles Crouzillac... [et al.] ; sous la direction de Olivier Rauch, aux éditions Association des anciens élèves du Lycée Pierre-de-Fermat, 2006
  • Le projet scientifique et architectural de rénovation du muséum d'histoire naturelle, par Georges Larrouy, Communication présentée le 23 avril 2003 devant l'Académie des sciences inscriptions et belles-lettres de Toulouse. Extrait des mémoires de l'académie des sciences inscriptions et belles-lettres de Toulouse Volume 165 (18e série - Tome IV - 2003)
  • Histoire abrégée des plantes des Pyrénées, et itinéraire des botanistes dans ces montagnes, Volume 2 De l'Impr. de Bellegarrigue, éditeur, 1818 - archive de l'Université de Harvard[11]

Notas e referéncias modificar

  1. Anobliment de Jacques Picot de Buissaison « en vertu de l'ordonnance du Sénéchal de Toulouse du 17 octobre 1781, Alfred Jeanroy, Paul Dognon, Antoine Thomas, Annales du Midi, Universitat de Tolosa, Édouard Privat, 1889, p. 145.
  2. Alphonse Brémond, Nobiliaire toulousain-inventaire général des titres probants de noblesse et de dignité, p. 260.
  3. Ibid., p. 229 [1]
  4. Archius de la vila de Tolosa [2].
  5. Annuaire de la noblesse de France et des maisons souveraines de l'Europe, 1902, p. 230 [3]
  6. Voyage au Mont-Perdu et dans la partie adjacente des Hautes-Pyrénées
  7. Histoire abrégée des plantes des Pyrénées et Itinéraire des botanistes dans ces montagnes
  8. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle Tome 36, Par Charles S. Sonnini p.379 1851
  9. (fr) Site sul patrimòni istoric de la vila de Tolosa
  10. [http://chansmac.ifrance.com/docs/glprovtoul.html (fr) Gde Loge Provinciale de Toulouse
  11. Histoire abrégée des plantes des Pyrénées, et itinéraire des botanistes dans ces montagnes, Volume 2 - A lire