Lo docetisme es una eretgia apareguda al sègle I que son nom ven de la raiç grèga δοκέω dokéō, que significa 'semblar o li semblar a un'. Es una doctrina crestiana apareguda a la fin del primièr sègle de l'èra crestiana que afirmava que Jèsus aviá pas sofrit pendent la crucifixion, pr'amor que son còrs èra solament aparent e non pas real; Joan vòl negligir aquesta idèa en escrivent sa primièra letra (1 Jn 1:1); Basilides, lo filosòf gnostic afirmèt, per fin d'explicar lo desplaçament de la crotz, que Simon de Cirene foguèt la persona que la carguèt e non pas Jèsus. L'eretgia, enrasigada dins l'influéncia platonica, afirma que las idèas son las solas realitats e que nòstre mond es solament un rebat o un imatge, e se basa sus l'idèa generalizada a aquela epòca, que la matèria èra corruptibla o corrompuda, o a la manièra dels grècs, lo còrs es la prison de l'esperit. La doctrina docetica, enrasigada tanben dins lo dualisme gnostic, devesissiá totalament los concèptes de còrs e esperit, en atribuissent tot çò temporal, illusòri e corromput al primièr, e tot çò etèrne, real e perfècte al segond; per aquò, sosteniá que lo còrs de Jèsus foguèt pas que una illusion e que sa crucifixion aguèt tanpauc luòc coma autra senon coma sola aparéncia. L'Islam garda tanben aquel punt de vista e sosten que lo còrs del profèta Isa (nom islamic de Jèsus) foguèt crucificat coma una illusion. Aquela eretgia nèga o escafa Jèsus coma figura umana e coma filh carnal de Dieu, e per consequéncia elimina lo sacrifici del Messias del catolicisme.