La Dinastia Qajara fuguèt una dinastia iraniana que reinèt sus Pèrsia de 1786 a 1925. Aqueu periòde fuguèt marcat per lo declin dau país que perdiguèt divèrsei territòris au profiech dei Russia, dei Reiaume Unit, deis Omanés — d'aperaquí 1780 a 1880 — e reconóisser l'independéncia d'Afganistan. A partir de la fin dau sègle XIX, lo país venguèt tanben l'enjòc de luchas d'influéncia entre Rus e Britanics que finiguèron per devesir lo país entre una zòna russa au nòrd, una zòna britanica au sud-èst e una zòna neutra entre lei doas. Aquel acòrd permetèt d'empachar la colonizacion de Pèrsia mai entraïnèt un afondrament economic. Durant la Granda Guèrra, Pèrsia fuguèt parcialament ocupada per leis Otomans entraïnant una reaccion russa e britanica. De 1917 a 1919, lo país fuguèt ocupat per lei Britanics, ço qu'entraïnèt l'afondrament totai dau poder de la dinastia que perdiguèt lo poder tre 1921 e fuguèt oficialament destituida en 1925.

Evolucion d'Iran a la fin dau periòde de la dinastia qajara.