La votz gramaticala o diatèsi es la caracteristica d'un vèrb qu'explica cossí s'organizan los arguments o complements obligatòris d'un vèrb al respècte d'aqueste.

Las voses principalas son la votz activa e la passiva. La votz activa indica que lo subjècte de la frasa es al mèsme temps un agent de l'accion, equival a la forma mai simpla del vèrb, per aquò es mai sovent pas marcada per pas cap de morfèma.

La votz passiva ven de la transformacion de l'activa, de biais que lo subjècte realiza pas pus l'accion, mas qu'aquesta es realizada per un autre argument (lo complement d’agent dins lo cas de l’occitan). Se pòt marcar mejans la flexion del vèrb (coma en latin) o alara per la conjugason amb un vèrb auxiliar, coma lo vèrb èsser.

Dins unas lengas existís una votz intermediària, per exemple en grèc, indica que le subjècte-agent complís l'accion dins lo sieu interés, que se torna amb de bastits complèxes o amb la votz passiva o alara dins un torn reflexiu del tipe: « me fai una pausa ». Autras voses mens frequentas son la causativa o la antipassiva, presentas per exemple al chinés e lo maia, respectivament.