Diés es un contraa d'Occitània[1] situaa dins lo Daufinat.

Diés vist de Barnava.

Sa vila principala es Diá.

Lo gentilici es diés -esa.

Geografia modificar

La contraa de Diés constituís lo bacin versant de Droma e de seis afluents (Roana, Meiròssa, etc.)

Diés cobrís lo sud de Vercòrs e lo nòrd de la Droma provençala.

La capitala e sosprefectura de Diá, se situa au pè de la montanha de Glandassa, barra rocosa au sud de Vercòrs, que culmina a 2 041 mètres. Un terç dau territòri de Diés fa partit dau parc naturau regionau de Vercòrs.

Toponimia modificar

Las atestacions istoricas mai ancianas son In Diense (sègle VIII), In pago Diense (739), In Comitatu Deensi (890), In pago Diensi (957), In comitatu Diense (960). D'autras, mai recentas, son Dyos (1434), Comitatus Diensis (1445), Dyeoys (1449), Dioys (1503), Le Diez (1585), Dyiois e Dyois (1587)[2].

Diés es nomat per Frederic Mistral sota la fòrma Lou Diés dins Lou Tresor dóu Felibrige[3]. Dins lo meteis obratge, Mistral indica que los abitants de Diá son nomats Dies e Dieso. Pasmens, la denominacion en Dioàs s'es recentament franc socializat localament, probablament per efiech de diglossia. Ensin, es lo tèrme Dioàs qu'èra sistematicament utilizat per Han Shook a la fin dau sègle XX e a la debuta dau sègle XXI. Auguste Boissier (Gusté Boueissier), a la fin dau sègle XIX, escriviá Lou Diois e Poueisias dioisas[4]. Lo tèrme Diés es tornarmai popular dins l'usatge occitanista en Droma. Ensin, l'utilizacion dau tèrme Diés puslèu que Dioàs es legitima e preferibla dins un movament de re-apropriacion de la lenga.

Istòria modificar

Antiquitat modificar

Edat Mejana e Renaissença modificar

Article detalhat: Comtat de Diés.
 
Armas ancianas daus còmtes de Diá: De golas au chasteu d'aur.[5]
 
Armas daus còmtes de Diá après la Primiera Crosada: D'aur a tres bordons de sable.[5]

Epòca contemporanèa modificar

Veire tanben modificar

Liames externes modificar

Nòtas modificar

  1. Segon la classificacion de Frederic Zégierman.
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.126
  3. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.799
  4. A.Boissier, Poueisias dioisas. Lou Siégé de Solliens, pouémé en 4 chonts, Maisonneuve, 1879, p.10
  5. 5,0 et 5,1 Gustave de Rivoire de La Bâtie. Armorial du Dauphiné (en francés). Lion: impr. Louis Perrin, 1867, p. 113. 
  6. Aristide Guilbert, Histoire des villes de France, Paris, Furne Perrotin et Fournier, 1845, p.57
  7. L. Dussieux, Géographie générale, Paris & Lyon, Librairie Victor Lecoffre, 1880, p.252
  8. 8,0 8,1 8,2 et 8,3 André Pitte, op. cit.