Una devisa designa, au sens estricte, la monea d'un païs estrangier. Per extension, lo terme designa una monea estandardizaa utilizaa coma mejan de chambi. Las devisas prenon donc generalament la forma de sistemas monetaris gerits per d'institucions estatalas coma lo dolar estatsunidenc, la liura esterlina britanica o las moneas d'aur bizantinas. L'aparicion de las devisas son donc la consequéncia dau renforçament de l'autoritat de l'Estat dins las societats sedentàrias eissias de la Revolucion Neolitica.

Amb lo desvolopament dels chambis economics, las devisas son vengüas mai e mai complexas. Aquela evolucion a pres la forma d'una complexificacion de las institucions encharjaas de sa gestion (banca centrala, talhiers de produccion, etc.), de sas caracteristicas (supòrts, etc.) e de sas proprietats (convertibilitat, etc.). Uei, las devisas ocupan una plaça centrala dins l'economia mondiala car son un intermediari indispensable au comerci e, mai generalament, a las relacions entre los agents economics.

Istòria modificar

Los sistemas precursors modificar

 
Peças de monea lidianas dau segle VI avC.

L'aparicion dau concepte de devisa sembla lo resultat de la convergéncia entre plusors evolucions economicas. La prumiera es l'aparicion de moneas primitivas basaas sus la valor de metaus (barras de coire[1], de ferre, de metaus preciós, etc.). L'interès economic, la raretat relativa e la durabilitat dels metaus son los factors mai frequentament avançats per explicar aqueu fenomene. La segonda es l'aparicion d'unitats de còmpte que permetián als escribas de gerir los impòsts e los deutes. La mina mesopotamiana, lo keben egipcian o lo cauri chinés son d'exemples d'aqueu tipe d'unitat. Après una evolucion lonja, aquò menèt a l'invencion de las peças de monea en Lidia durant los segles VII o VI avC[2].

Lo periòde de las moneas metallicas modificar

 
Lo thaler, un exemple de monea d'argent ben estandardizaa.

A partir dau segle VI avC, l'utilizacion de peças metallicas s'impausèt pauc a cha pauc dins la mager part dau monde. L'aur, l'argent, lo coire e lo bronze foguèron las matèrias mai utilizaas per la fabricacion. Aquò menèt rapidament a de questions sus la qualitat de las peças. Tre l'Antiquitat, de ciutats coma Atenas engatjèron donc d'especialistas per identificar los imperfeccions. D'efiech, fins au segle XIX, èra frequentament possible d'utilizar de peças estrangieras per pagar una crompa car los metaus preciós contenguts dins la peça èran a l'origina de sa valor financiera. La contrafaiçon, la tesaurizacion o lo trafec de las moneas per los governs èran ansin de problemas greus. Los procediments de fabricacion s'estructurèron pauc a cha pauc amb una concentracion de las capacitats au niveu dau poder senhorau, princier o estatau. L'interdiccion de la fabricacion privaa, la creacion d'institucions especializaas dins la fabricacion, l'estandardizacion de las peças fabricaas e l'aparicion de capacitats de contraròtle de las peças foguèron d'etapas majoras d'aquela evolucion. Lo thaler es un exemple de monea d'aqueu periòde. Produch a partir d'una fònt establa d'argent, èra ben estandardizat e foguèt utilizat en Euròpa e dins fòrça colonias europeas fins als ans 1930. Inspirèt pereu la creacion d'autras devisas coma l'escut d'argent francés, lo peso mexican o lo dolar.

Lo periòde de la monea papier modificar

 
Bilhet de 5 000 francs de 1846 (chanjable còntra 1,45 kg d'aur).

La monea papier es aparegua en China durant lo periòde Tang. L'invencion de l'estampariá favorizèt aquela evolucion. A la fin dau segle X, una utilizacion per d'operacions privaas foguèt autorizaa per los Song dau Nòrd. Las valors dels bilhets, dichs jiaozi, aumentèt e lo sistema s'afondrèt pauc a cha pauc en causa d'un demeniment progressiu de lor valor vertadiera. Aquò entraïnèt una crisi inflacionista greva durant lo segle XV e lo sistema foguèt abandonat. Las causas d'aquela reviraa èran la dificultat de protegir los jiaozi còntra la contrafaiçon e d'assegurar lor valor en avent de reservas sufisentas de monea metallica (qu'èra reconoissua coma la monea « vertadiera » per la populacion).

En despiech de las dificultats de l'experiéncia chinesa, l'idea dau papier monea se difusèt lo long de la Rota de la Seda. Foguèt ansin adoptaa per los Arabes que desvolopèron l'usatge de documents monetaris. Totun, lo papier monea arabe èra mai que mai destinat a limitar los transpòrts de monea metallica, totjorn vista coma la monea « vertadiera ». Aquò menèt a la creacion de letras de chambi, de retirament o de crèdit qu'èran mai que mai utilizaas per los marchands e los viatjaires[3][4].

Lo concepte de monea papier foguèt adoptat per lo prumier còp en Euròpa en Suècia en 1661. Dins aqueu païs, aquela evolucion receupuguèt un acuelh favorable per remplaçar las peças de coire necessàrias als chambis de la vida quotidiana. D'efiech, per de crompas importantas, èran de còps transportats de quilogramas de peças. De temptativas foguèron pereu menaas per remplaçar las moneas d'aur e d'argent. Pasmens, aquò suscitèt la mesfisança de la populacion, sentiment agravat per las variacions de chambi entre los dos metaus dins los sistemas basats sus lo bimetallisme o lo trimetallisme. Aquò perdurèt dinque a l'adopcion progressiva de l'escandau aur au segle XIX.

Dau periòde de l'escandau aur au periòde actuau modificar

 
Bilhet estatsunidenc moderne.

Pendent lo segle XIX, la mager part dels païs desvolopats adoptèron l'escandau aur. Aqueu sistema permet d'utilizar una monea fiduciària tot en gardant l'aur coma monea vertadiera. Las peças e los bilhets an una valor faciala superiora a sa valor intrinseca, mas èran chanjables còntra d'aur. Los Estats formèron alora pauc a cha pauc de reservas importantas d'aur per èsser capables de respòndre a las demandas de chambi. Aqueu sistema generalizèt ansin l'utilizacion de la monea fiduciària e l'usatge efectiu dels metaus preciós per los transaccions se reduguèt. Per renforçar la fisança dins la monea, los Estats definiguèron alora de sistemas de peças e de bilhets estandardizats e metèron en plaça de mejans per produrre de quantitats considerables de peças. Amb l'aumentacion dau comerci mondiau, se pausèt pereu la question dels taus de chambi entre las moneas.

Lo segle XIX veguèt donc la formacion de plusors devisas modernas coma lo dolar estatsunidenc o lo yen. Las bancas centralas modernas apareguèron pereu durant aqueu periòde. Pasmens, l'escandau aur resistiguèt mau a las doas guerras mondialas e a la crisi economica de 1929. Après 1945, foguèt remplaçat per lo sistema de Bretton Woods – darriera temptativa de mantenir una forma d'escandau aur – que foguèt a son torn abandonat en 1971. Despuei aquela data, las devisas principalas son flotantas, valent a dire que sa valor es fixaa per los mercats financiers. Pasmens, dins la vida quotidiana, l'usatge de las devisas diferentas es demorat relativament similar. En revenge, las tecnologias de fabricacion an coneissut d'evolucions importantas per luchar còntra la contrafaiçon.

Lo contraròtle e la produccion de las devisas estatalas modificar

Emission modificar

Las devisas modernas son emesas per d'institucions politicas consideraas coma un poder legitime per la populacion, valent a dire que l'emission de las devisas (e de la monea en generau) es considerat coma un dels atributs de la sobeiranetat. Dins lo monde actuau, l'emission de la monea es donc generalament asseguraa per las bancas centralas que son las institucions estatalas encharjadas de la politica monetària d'un Estat. Totun, chau nòtar que d'estats pòion chausir d'utilizar la monea emesa per un autre estat. Aquò èra frequent durant lo periòde de la monea metallica e es totjorn lo cas dins lo monde actuau amb Panamà o Lo Salvador.

Normalizacion modificar

Per rapòrt a las autras formas de monea, las devisas an un aspecte normat qu'es una caracteristica essenciala. Las peças e los bilhets en circulacion son estrictament definits per de leis. Lor fabricacion es l'òbra de talhiers especializats, capables de mestrejar las tecnologias permetent de luchar còntra la contrafaiçon. Aquelos talhiers son pereu sovent encharjats de la destruccion dels elements monetaris usats o obsoletes. Un nombre reduch de païs an lo mestritge complet d'aquelas tecnologias e fòrça Estats païs despendon donc de talhiers monetaris estrangiers per la produccion de sa monea. Enfin, totjorn per combatre la contrafaiçon, la mager dels païs preveion de penas de preson fòrça severas per los fabricants de faussa monea[5].

La definicion de la valor modificar

Dins lo monde actuau, las devisas son flotantas, valent a dire que lor valor es definida per los mercats financiers. Aquò es directament lo cas per mai d'una devisa, mas d'Estats fixan la valor de sa monea nacionala en foncion de la valor d'una autra monea. Per exemple, la valor dau franc CFA es determinada per aquela de l'èuro. La variacion de sa valor seguís donc aquela de la monea europea. Totun, los Estats pòion metre en plaça d'accions per ensajar d'influenciar la valor de sa monea (modificacion dau taus director de sa banca centrala, adopcion de politicas inflacionistas o deflacionistas, etc.).

La convertibilitat modificar

 
Tableu electronic mostrant los taus de chambi entre plusors devisas dins un aeropòrt.

La convertibilitat de las devisas es una question importanta dins lo quadre dau comerci mondiau. D'efiech, quand dos agents economics estrangiers vòlon conclure un afaire, dèvon s'acordar sus la devisa utilizaa, çò que necessita de chambiar una devisa en una autra. Per permetre aquela operacion, los Estats dèvon assegurar la convertibilitat de lor devisa. Aquela operacion a normalament luec segon los taus definits per los mercats o per las institucions estatalas, mas per la realizar, chau dispausar de reservas de devisas. Òr, aquò es pas totjorn possible, especialament per los Estats paures qu'exportan pauc de bens e qu'an de besonhs de devisas estrangieras per importar. Existís donc tres tipes de devisas :

  • lei devisas convertiblas pòion sortir e entrar liurament dins un païs. Aquò es generalament lo cas per las devisas mai potentas (dolar estatsunidenc, èuro, etc.) o per las devisas d'Estats avent pas de problemas per obtenir lei devisas estrangieras necessàrias a son comerci.
  • las devisas parcialament convertiblas pòion sortir e entrar dins un païs, mas lor conversion es somesa a de restriccions. Per exemple, es lo cas de la ropia indiana o dau renminbi chinés. Las restriccions de conversion son dictaas per d'interès fòrça variables : volontat de conservar una partia o la totalitat de las devisas estrangieras qu'entran dins lo païs, politicas economicas desirosas de concentrar los investiments sus lo mercat interne, volontat de mantenir la valor de la monea nacionala, etc.
  • las devisas non convertiblas, coma lo peso cuban o lo won nòrd-corean, son somesas a de leis qu'enebisson lor conversion.

Las devisas non estatalas modificar

Articles detalhats: Monea locala e Criptomonea.

Existís de devisas non estatalas. Un premier ensemble son las devisas localas que son emesas per d'institucions politicas non estatalas (per exemple, una vila) o per d'organizacions localas (associacion, movement politic, etc.). Per exemple, en Occitània, se pòt citar lo doume que foguèt introduch en Auvèrnhe en 2015. Totun, aquelas devisas an generalament un usatge feble car son acceptaas per un nombre limitat de personas. Un segond ensemble son las criptomoneas que son de moneas electronicas descentralizaas. Lo bitcoin es la monea mai famosa. Plusors criptomoneas son utilizaas per realizar de transaccions internacionalas, mas lor valor es fòrça instabla en causa de l'abséncia de regulacion estatala. Las criptomoneas son donc encara consideraas coma d'actius especulatius fòrça riscats.

Anexas modificar

Liames internes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. (en) J. D. Muhly et al., « Cyprus, Crete, and Sardinia: Copper Oxhide Ingots and the Bronze Age Metals Trade », Report of the Department of Antiquities, Cyprus, Part 1, 1988, p. 281.
  2. (fr) Georges Le Rider, La naissance de la monnaie : Pratiques monétaires de l'Orient ancien, París, PUF, 2001, pp. 63-65.
  3. (en) Jairus Banaji, « Islam, the Mediterranean and the Rise of Capitalism », Historical Materialism, 2007, vol. 15, n° 1, pp. 47-74.
  4. (en) Subhi Y. Labib, « Capitalism in Medieval Islam », The Journal of Economic History, 1969, vol. 29, n° 1, pp. 79-86.
  5. Per exemple, en 2024, lo còdi penau francés preveiá una pena de 30 ans de preson (article 442-1 dins sa version dau 10 de març de 2004).