Demagogia
La demagogia (en grèc δημαγωγία`, "pòble" + "conduire"), segon lo concèpte d'Aristòtel es una fòrma impura de govèrn democratic que consistís a exercir lo poder ne aprofeitant de las massas indisciplinadas.
Ara es considerada coma una estrategia politica que consistís a convocar las emocions (sentiments, amors, òdis, paurs, desirs) per obtenir lo sosten popular, mai sovent mejans l'usatge de la retorica e la propaganda.
Tanben se pòt considerar coma un tipe pervertit d'oratoria, que permet d'atirar cap als seus interesses pròpri las opinions dels autres utilizant de sofismes o d'arguments d'aparéncia valids que aprèp d'una analisi de las circonstàncias, pòdon revelar invalids o simplistes.
Polibi la definiguèt coma una oclocracia.
Formas de demagogia modificar
Arguments que trencan las relacions logicas entre los elements o alara adòptan de premissas en evendéncia inacceptablas. Entre autres i a lo sofisme de causa falsa, l'argument circular, l'argument ad hominem e la referéncia a una autoritat sens rapòrt al cas tractat.
Manipulacion de Sens
Los mots, en mai d'un sens denotatiu, an tanben un sens connotatiu implicit, aportat pel contèxte e per las coneissenças partejadas entre los interlocutors, qu'afortisson las idèas e opinions, mai sovent de biais mens conscient que lo seu sens denotatiu. Dins la causida dels mots, un discors denotativament neutre pòt connotar (vejatz connotacion) de sens addicionals, depenent del contèxte e de la relacion amb l'opinion de l'audiéncia, o dels auditors del discors (vejatz interpretacion, pragmatica, sens). D'aquel biais, los contenguts implicats son dificils de refutar.
Omissions
Se presenta una informacion incomplèta e se n'extrai de problèmas possibles, d'objeccions e dificultats, d'aquò tot resulta una presentacion d'una realitat falsejada sens recórrer dirèctament a la mentira.
Redefinicion de la lengua
S'eliminan d'un biais progressiu los mots que menòran la posicion del demagòg, amb l'intencion de modificar o far desapareisser la forma de pensar que s'opausa als seus arguments.
Fòrça exemples d'aquel se pòdon veire en dins la literatura (la novèla 1984 de George Orwell o The Handmaid's Tale de Margaret Atwood), mas tanben dins la vida vertadièra e sobretot en la politica.
Tactica del desviament
Consistís a desviar la discussion d'un punt delicat pel demagog cap a un tèma que domena o que presenta qualque avantatge en fácia del seu opausant o contradictor. Se respond pas dirèctament a las questions o a las escomesas.
Estatistica fòra del contèxte
Consistís a utilizar de donadas chifradas per far la basa una ipotèsi o afirmacion, que son fòra del contèxte e rebatant gaire la realitat.
Denigrament
Consistís a associar una idèa o grop de personas amb de valors negativas, amb l'objectiu qu'aquela idèa o grop de personas sián vists negativament.
Fals dilèma
Tanben conegut coma falsa dicotomia, fa referéncia a una situacion qu'anbedos punts de vista alternatius son presentats coma las unicas opcions politicas. Per exemple: "ès amb ieu o contra ieu". Se bastís una definicion simplista de la realitat e d'aquel biais se consirará pas las autras possibilitats.