Cruis

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Cruis (Cruis en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament deis Aups d'Auta Provença e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Cruis
Cruis
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Carrièra de Cruis e la glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 03′ 47″ N, 5° 50′ 12″ E
Superfícia 36,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 732 m
713 m
575 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
4
Aups d'Auta Provença Armas dau Departament deis Aups d'Auta Provença
Arrondiment
012
Forcauquier
Canton
0423
Forcauquier, ancianament de Sant Estève deis Orgues
Intercom
240400440
Comunautat de comunas País de Forcauquier-Còla de Lura
Cònsol Félix Moroso
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
641 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

647 ab.
Autras informacions
Gentilici Crussiens (en francés)
Còde postal 04230
Còde INSEE 04065

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Al limit de la municipalitat de Montlaux, una pèira de grès, dicha la « Pèira de Cruis », inscricha (horologio) e adornada d'animals (agla, leon, alfàbrega e xai portaire de crotz) als cuiques, a #èsser descobèrta al mièg de cavòts medievales[1].

Una via anciana traversava Cruis a l'epòca romaine en direccion de Mallefougasse, una porció d'Unitat|10|m {{}} de amplària es visibla a La nòstra-Madama-de-Lum. Es sus aquela via #que contunha d'èsser utilizada a la Mièja Edat #qu'un peatge a extrach[2] e es a la preséncia d'aquela importanta via de passatge que Cruis dètz d'èsser implantada en plana e pas sus un luòc perché dempuèi la Mièja Edat[3].

A la Mièja Edat, la abbaye Sant-Victor de Marselha possedís de bens a Cruis[4]

La congrégation de las chanoines regulars de Cruis a fondat a la S-|XI|e}}, la abbaye Sant-Martin en essent lo centre[5]. Prospère, Compta a lo sieu apogée 14 glèisas jos la siá dependéncia en lo diocèse de Sisteron[6]. Mas la crisi de la fin de la Mièja Edat (Granda Peste e guèrra de #Cent Ans) provòquen lo sieu effondrement, efectiu en 1456[7]. Lo long conflicte #que i aguèt amb los avesques de Sisteron en lo cas del privilègi de exemption, conflicte barrat pel rattachement del abbaye a la mense de l'avesque de Sisteron (en 1456[6]). L'avesque i installa la siá segonda residéncia[7].

Administrativement, La comunitat de Cruis levava de la viguerie de Forcalquier[8].

Pendent la Revolucion, la municipalitat compta una societat patriotique, creada après la fin de 1792[9].

Tèxte originau de l'article francés

À la limite de la commune de Montlaux, une pierre de grès, dite la « Pierre de Cruis », inscrite (horologio) et ornée d’animaux (aigle, lion, basilic et agneau porteur de croix) aux angles, a été découverte au milieu de tombes médiévales[1].

Une voie antique traversait Cruis à l’époque romaine en direction de Mallefougasse, une portion de 10 m de large est visible à Notre-Dame-de-Lumière. C’est sur cette voie qui continue d’être utilisée au Moyen Âge qu’un péage est prélevé[2] et c’est à la présence de cette importante voie de passage que Cruis doit d’être implantée en plaine et non sur un site perché depuis le Moyen Âge[3].

Au Moyen Âge, l’Marselha possède des biens à Cruis[4]

La congrégation des chanoines réguliers de Cruis est fondée au sègle XI, l’abbaye Saint-Martin en étant le centre[5]. Prospère, elle compte à son apogée 14 églises sous sa dépendance dans le diocèse de Sisteron[6]. Mais la crise de la fin du Moyen Âge (Grande Peste et guerre de Cent Ans) provoquent son effondrement, effectif en 1456[7]. Le long conflit qu’elle eut avec les évêques de Sisteron à propos du privilège d’exemption, conflit clos par le rattachement de l’abbaye à la mense de l’évêque de Sisteron (en 1456[6]). L’évêque y installe sa deuxième résidence[7].

Administrativement, la communauté de Cruis relevait de la viguerie de Forcalquier[8].

Durant la Révolution, la commune compte une société patriotique, créée après la fin de 1792[9].


Administracion modificar

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1989 2020 Félix Moroso divèrs esquèrra retirat
  1989      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
470 446 463 494 576 620 615 610 621

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
556 586 571 556 546 506 436 464 443

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
399 412 433 313 323 296 258 266 242

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
212
248
236
275
408
551
585
590
590
2009 2010
603
609
615
630
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 643

Luòcs e monuments modificar

Personalitats liadas ambé la comuna modificar

Veire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 et 1,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Luberon-27.
  2. 2,0 et 2,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas AHP-c86.
  3. 3,0 et 3,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas adri33.
  4. 4,0 et 4,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas adri31.
  5. 5,0 et 5,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas AHP.
  6. 6,0 6,1 6,2 et 6,3 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas AHP-c72.
  7. 7,0 7,1 7,2 et 7,3 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas adri138.
  8. 8,0 et 8,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas archeo-provence.
  9. 9,0 et 9,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Alphand.