Lo Crist pantocrator es un Crist en glòria, es la representacion artistica de Jèsus Crist dins son còs gloriós per oposicion a las representacions mai umanas del Crist sofrissent la Passion sus la crotz, o aquela de l'enfant Jèsus. S'agís d'una representacion escatologica de Jèsus-Crist pendent la segonda parosia a la fin dels temps après lo jutjament darrièr. L'adjectiu, venguèt del grèc παντοκράτωρ / pantokrátôr, significa « tot poderós » e aquela tota poténcia es exprimida per una lutz sens ombra, pel nimbe a l'entorn de la tèsta e de simbòls coma las letras grèga: α e ω (alfa e omega).

Crist pantocrator de la mosaïca de la deisis a Santa Sofia (Istambol, Turquia)

Lo Crist Pantocrator es una representacion privilegiada de l'art bizantin que mòstra lo Crist en bust, tenent lo libre de las Santas Escrituras dins la man esquèrra e levant la man drecha dins un gest d'ensenhament codificat qu'invita a la vida eternela.

Lo Crist en majestat, autra forma du Crist en glòria, se diferéncia del Pantocrator per una representacion del còs complèt del Crist, en pé o segut sus un tròn al centre d'una mandòrla: es la representacion privilegiada per l'Occident medieval, subretot suls timpans de las glèisas romanas e goticas.

Iconografia modificar

Lo Crist pantocrator es representat adult, barbut, amb los pèls longs. Mai sovent ten un libre esbòç un gest de benediccion, sos dos dets quilhats simbolisant la dobla natura, umana e divina, del Crist e los tres autres jonhs figurant la Trinitat[1]. La dificultat pels artistas de l'epòca èra efectivament de capitar a representar la natura umana del Crist desvelant la natura sagrada de Dieu mejans son visatge.

Difusion modificar

La mai anciana representacion del Crist pantocrator conservada data de sègle VI e se trapa al monastèri de Santa Caterina del Sinaï, en Egipte. Lo realisme de la figuracion surpren al respècte de las òbras datant de l'Edat Mejana. Lo modèl del Crist pantocrator se repend a partir del sègle IX, e demora subretot utilizada dins l'art bizantin, que siá dins las decoracions interioras dels edificis religioses (frescas de l'anciana basilica Santa Sofia a Istaambol, de la catedrala de Cefalù, de la capèla palatina del Palais dels Normands a Palèrme e de la catedrala de Monreale en Sicília…) o sus d'icònas.

Aquela figura del Crist Pantocrator influencerà largament l'Occident crestian que privilegiarà la representacion de Crist en pé, drech o segut sus un tròn, definissent tanben un crist en majestat, frequentament representat sus lo timpan de las catedralas o dins los arts decoratius coma l'enluminura.

Galariá modificar

fonts modificar

Notas e referéncias modificar

  1. François Vouga et Jean-François Favre, Pâques ou rien : La Résurrection au cœur du Nouveau Testament, p. 297.

Vejatz tanben modificar

Article connèxe modificar