Confrançon

una comuna francesa

Confrançon en arpitan ( Confrançon en francés) es una comuna francesa situada dins la region de Ròse-Alps e lo departament d'Ain.

Confrançon
Confrançon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 16′ 05″ N, 5° 03′ 57″ E
Superfícia 18,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
224 m
192 m
Geografia politica
Region istorica Arpitània Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
1
Ain Armas del Departament d'Ain
Arrondiment Bourg-en-Bresse
Canton Montrevel-en-Bresse
Intercom
240100156
de Montrevel en Bresse
Cònsol Christiane Colas (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 01310
Còde INSEE 01115

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Confrançon Se situa a ieu-camin entre la prefectura de Borg de Bressa en Rhône-Alpes e Mâcon en Saône-e-Loire, a la cœur de la Bressa.

La rota nacionala 79 e la autoroute A40 travèrsen la comuna.

Tèxte originau de l'article francés

Confrançon se situe à mi-chemin entre la préfecture de Bourg-en-Bresse en Rhône-Alpes et Mâcon en Saône-et-Loire, au cœur de la Bresse.

La route nationale 79 et l'autoroute A40 traversent la commune.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Confrançon
 Curtafond (1,9km)
 Mézériat (4,0km)
 Polliat (5,1km)
 Vandeins (5,7km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Pòble mencionat dempuèi lo sègle x. La siá istòria es fòrça ligada a aquela dels comtes de Loriol.

Lo castèl de Loriol e lo sieu parc an inscrich a l'inventari dels monuments istorics[1].

Loriol, A la Mièja Edat, se trucava Asnières. Una familha nòbla d'aquel nom i a citat a l'entorn de l'an 1100. Cap a 1300, aquela distincion passa a las mans de las Sachins, #que fan reconstruire lo castèl als alentours de 1350. Jean de Loriol fach l'aquesiment d'aquel domeni al tot començament de la sègle XVI e lo temps gardarà lo sieu nom ligat a aquel endroit. I aguèt restaurat en lo gost de l'epòca en 1860. Es un abitatge en équerre #qu'es flanqué de tourelles redondas, amb un gròs donjon quadrangulaire en datant probablament de la sègle XIV ; compòrta mâchicoulis e dels poivrières circularas en los cuiques.

L'istòria linguistique del villatge;ble, coma aquela de tota la Bressa, a #èsser marcada a Modèl:La s- pel passatge del bilinguisme francés/francoprovençal al unilinguisme francés. Lo « patois bressan » es pas mai parlat que per qualques escassas personas màgers. La variante parlada a Confrançon a totun conegut una postérité inesperada doncas qu'a #èsser escuelhuda per la traduccion en francoprovençal bressan d'un album de Tintin, Lé pèguelyon de la Castafiore. Josine Meune, #Qu'a tradusit lo album amb los sieus fils Manuel, es procedent d'aquel pòble. En aquel album, lo castèl de Loriol es vengut lou shôté del ônizhe (lo castèl del asnière).

Tèxte originau de l'article francés

Village mentionné dès le sègle x. Son histoire est très liée à celle des comtes de Loriol.

Le château de Loriol et son parc sont inscrits à l'inventaire des monuments historiques[2].

Loriol, au Moyen Âge, s'appelait Asnières. Une famille noble de ce nom y est citée autour de l'an 1100. Vers 1300, cette seigneurie passe aux mains des Sachins, qui font reconstruire le château aux alentours de 1350. Jean de Loriol fait l'acquisition de ce domaine au tout début du sègle XVI et le temps gardera son nom attaché à cet endroit. Il fut restauré dans le goût de l'époque en 1860. C'est un logis en équerre qui est flanqué de tourelles rondes, avec un gros donjon quadrangulaire datant probablement du sègle XIV ; il comporte des mâchicoulis et des poivrières circulaires dans les angles.

L'histoire linguistique du village, comme celle de toute la Bresse, a été marquée au sègle XX par le passage du bilinguisme français/francoprovençal à l'unilinguisme français. Le « patois bressan » n'est plus parlé que par quelques rares personnes âgées. La variante parlée à Confrançon a cependant connu une postérité inattendue puisqu'elle a été choisie pour la traduction en francoprovençal bressan d'un album de Tintin, Lé pèguelyon de la Castafiore. Josine Meune, qui a traduit l'album avec son fils Manuel, est originaire de ce village. Dans cet album, le château de Loriol est devenu lou shôté de L'ônizhe (le château de L'asnière).

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Christiane Colas    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 150 1 114 1 122 1 195 1 324 1 323 1 401 1 424 1 486

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 383 1 339 1 353 1 304 1 337 1 318 1 298 1 208 1 125

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 149 1 119 1 088 976 1 016 923 936 887 781

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
728
657
725
720
805
862
1 048
1 059
1 071
2009 2010
1 114
1 136
1 157
1 177
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Basa Mérimée Notícia N°IA01000358, Ministèri francés de la Cultura.
  2. Basa Mérimée Notícia N°IA01000358, Ministèri francés de la Cultura.