Chavanas cevenòlas

Una Chavana cevenòla designa un tipe particular de pluèja que tòca subretot las Cevenas e lo pèmont cevenòl. Aqueles episòdis violents provòcan sovent de grandas aigadas.

Chavanas cevenòlas de nuèch

Se caracteriza per l'accumulacion de massas nivolosas venent del Golf del Leon, sovent dins un buf de vents de sud a sud èst fòrça umids, provocant dins un primièr temps de pluèjas orograficas sul massís qu'acaba per s'espandre mai sovent fins a la plana. Un episòdi cevenòl se debana normalament sus mai d'uns jorns e dona en mejana de quantitats d'aiga compresas entre 200 e 400 mm sens qu'aquò aja pas un caractèr excepcional per aquelas regions montanhosas (fins a 600 o 700 mm pels episòdis intenses). Per extension, lo tèrme d'« episòdi cevenòl » es emplegat per designar las chavanas que tòcan las planas de Lengadòc, mas aqueles fenomèns son diferents coma explicat çai bas.

Departaments concernits modificar

 
Mapa esquematica explicant lo fenomèn d'episòdi cevenòl e mediterranèu.

Los principals departaments tocats per aquelas pluèjas son aqueles qu'una partida de son territòri es en Cevenas: Ardecha, Gard, Erau e Losera.

A costat, Aude patís d'un fenomèn parièr al pè de la Montanha Negra. Las Bocas de Ròse e Vauclusa son tocat de biais indirècte quand Ròse se desbonda del lièch cap a l'èst jos l'efièch d'un debit aumentat dels seus afluents de la riba drecha. D'autres eveniments pòdon tocar totes los autres departaments pròche mas se dison puslèu d'episòdi mediterranèu.

Debanament modificar

 
Representacion del vent de la mar sus una miniatura del sègle XVI

Las chavanas cevenòlas se produson subretot al començament de la davalada, quand la mar Mediterranèa es encora pro cauda e "s'evapora" e quand lo centre depressionari se trapa sus l'Atlantic pròche. Un corrent de sud s'installa alara (los vents virant dins lo sens contrari de las agulhas del relòtge a l'entorn de las depressions) e de grandas massas d'aire umid pujant de la mar Mediterranèa e encontran sus son camin los monts de las Cevenas, mai frejas. Ne resulta de fenomèns de condensacion e una granda instabilitat del fach de las diferéncias de temperatura[1]. Totas las condicions son alara reünidas per que de fòrtas pluèjas torrencialas se produgan, subretot sul relèu de las Cevenas mas tanben sul pèmont.

Chavanas imbricadas modificar

L'aire umid venent de Mediterranèa se trapa blocat pel relèus Cevenòls e provòca una seria de chavanas diluvianas, l'aire caud tornant de contunh al contacte de l'aire freg en altitud. Las situacions chavanosas de tipe cevenòl s'accompanhan donc de fòrtas pluèjas ligadas a una activitat chavanosa reguliara e fòrça intensa, e tanben de ventòrias maritimas.

Las pluèjas diluvianas provocadas per d'episòdis cevenòls podon produire d'èrsas granda en qualques minutas. Las chavanas intensas, alimentadas per d'enòrmas quantitats de vapor d'aiga disponiblas, produson de condicions de pluèjas fòrça violentas, donant d'aigadas. Los nívols escampan donc de fòrça precipitacions, s'avalisson, puèi se tornan formar amb los corrents instables per donar d'autras pluèjas chavanosas.

Durada de l'episòdi e periòde modificar

Los episòdis chavanoses duran sovent de 24 a 76 oras, o dins de cases mai escaç, pòdon durar mai de 4 jorns. Las precipitacions chavanosas s'acaban amb lo retorn del mistral e de la tramontana, de corrents secs del nòrd blocant la pujada de las depressions maritimas. Atal, los episòdis cevenòls son frequents a la davalada e se debanan mai precisament en setembre, octòbre e novembre. Mas de chavanas cevenòlas pòdon a vegadas se produire a la prima, en març e abril.

Frequéncias modificar

Los episòdis Cevenòls son mai frequents dempuèi las 2 darrièras deceniás. I a en mejana 1 còp totes los 2 ans, e son sovent marcants del fach de lors brutalitat. Per exemple, l'episòdi de novembre de 1999 que se debanèt dins l'Aude provoquèt de grandas aigadas e de victimas. Aquel de 2002 toquèt subretot lo Gard, fasent tanben de victimas e de degalh greus.

Aigadas induchas modificar

Las chavanas cevenòlas induson pels cors d'aiga un regim idrologic particular, coma aquel dels ribièras cevenòlas.

Cronica modificar

 
Cèl pendent l'episòdi cevenòl del 6 de setembre de 2005

D'episòdis cevenòls marcants se debanèron en 1999, 2002, 2003, 2005, 2010, 2011 et 2014.

  • Lo 8 e 9 de setembre de 2002, lo departament de Gard e a l'entorn foguèron fòrça tocats per de pluèjas intensas eissuidas d'un sistèma convectiu en V a mesoescala. De valors de precipitacions excepcionalas foguèron notadas: per exemple 687 mm a Andusa e fins a 713 mm a Cardet al sud d'Arle e en sonque vint e quatre oras (de l'òrdre d'un an de precipitacions). Lo bilanç d'aquel episòdi, que comencèt un dimenge ser, es de 23 mòrts, subretot après la trencada d'una diga a Aramon.
  • L'episòdi cevenòl del començament de decembre de 2003 foguèt remarcable per son espandida e fòrça, d'Aude fins al nòrd del Massís Central e als Alps del Sud:
    • Ròse s'espandiguèt sus mai d'una comunas e planas du Gard e d'Arle, après que se tenquèron de restanca. 16 milions de m3 envasiguèron una bona partida de la vila d'Arle e lo Ròse capitèt un debit recòrd de 12 777 m3/s, contra 1 800 m3/s en temps ordinari. Lo pompatge de l'aiga se faguèt pendent de setmanas;
    • Vidorle inondèt pel tresen còp en dos ans la vila de Someire;
    • Les, Mausson e d'autres rius costièrs a l'entorn de Montpelhièr isolèron las vilas de Mauguiò e del canton de Latas. Amb 6 mètres aldessús de son cors abitual, lo Les atenguèt a Montpelhièr e Latas la nautor de las digas aparant los quartièrs d'aquela vilas concentrant mai desenas de miliers d'abitants;
    • Mai a l'oèst, los flums Erau, Òrb e Aude inondèron los quartièrs basses de qualques vilas e vilatges. L'aigada se perlonguèt fins al litoral per las èrsas e lo vent sus la Mediterranèa qu'aviá blocat l'evacuacion cap al larg;
  • L'episòdi cevenòl del 1èr al 9 de novembre de 2011 tanben foguèt remarcable per sa durada e espandiment[2]. Las quantitats d'aiga tombadas sus la plana pendent la durada de l'episòdi èran compresas entre 200 mm e 400 mm e entre 500 mm e 700 mm suls nauts veire 800 localament.
  • L'episòdi cevenòl del 29 de setembre de 2014 foguèt una de las mai violentas jamai percebuda en Erau. Aqueste jorn, tombèt entre 15 oras e 18 oras 300 mm de pluèja a Montpelhièr. En 3 oras, la vila recebèt la pluèja de 6 meses.

Recercas modificar

Météo-France e lo CNRS son al cap de 2010 a 2020 un programa de recerca internacional (HiMeX[3]) avent per objectius de comprendre melhor las chavanas cevenòlas.

Notas e referéncias modificar

  1. (fr)Descripcion del fenomèn sul site del ministèri de l'environament
  2. (fr)Bilan climatique de l'automne 2011 sur le site de MétéoFrance.
  3. Communiqué de presse

Vejatz tanbne modificar

Ligams extèrnes modificar